Esquiada a la gelera de l'Aneto

Sortim a les 6.15h del Refugi de la Renclusa amb la intenció de picar l'Aneto i regalar-nos un descens en esquís de 1.400m de desnivell fins a Aigualluts.

No tenim gaires esperances de triomfar ja que la predicció de la meteo no és molt optimista. A més, el dia anterior va estar plovent, com a mínim,  fins a la cota 2.100m.  I a partir de les 20h hi va començar a nevar.

Així doncs, dubtosos que la sortida sigui un èxit, iniciem l'ascens cap al Portillón Superior amb 20 cm. de neu nova i obrint traça des del refu. Per evitar les pales més dretes que baixen directes al refugi, anem més cap a l'oest (barranc de la Maladeta), a buscar un ascens un pèl més suau. A la cota 2850 ens desviem cap l'est per accedir al Portillón Superior.

Superat el pas, entrem a la gelera i continuem obrint traça però aquest cop sobre uns 30-40 cm de neu nova. Quan arribem al Collado de Coronas, a la cota 3.196m, són aproximadament les 10.30h i estem exhausts per l'esforç; està clar, ens faltava un tercer relleu ;)

Analitzades les diferents alternatives, decidim no desgastar-nos més i aprofitar al màxim el descens. Tenint en compte que ens hem 'currat' tota la traça de pujada, com a mínim, 'petar' nosaltres les pales de baixada....

Excel.lent neu fins a la cota 2.400m. A partir d'aquí la trobem més pesada, ja comença a transformar tot i que encara es pot esquiar força bé. Quan arribem al pla d'aigualluts tocarà carretejar durant una hora els esquís fins a la Besurta, on hem deixat el cotxe... el proper cop caldrà inspeccionar de creuar pel coll de la Renclusa i baixar pel camí del refugi.

Com sempre, us hem penjat el track al wikiloc

Ascensió a la Cogulla pel barranc de la Taverna

Durada: 3.45h (amb parades)

Ruta: 10 km., itinerari circular

Desnivell: 800m

Dificultat: fàcil

Aproximació: poc abans d'arribar al poble de Margalef deixem la carretera i girem a l'esquerra per prendre una pista asfaltada ens duu al pantà. Uns metres abans d'arribar a la presa, abandonem la pista principal i en prenem una altra la dreta que baixa a creuar el riu Montsant. Tot just superat el pont trobem un petita zona d'aparcament on deixem el cotxe.

Sortim direcció a la presa, en pujada, per la pista asfaltada. Avui el pantà està molt ple i la presa sembla una veritable cascada. A l'alçada del barratge prenem un sender que voreja el pantà fins creuar un pont penjat. Tot just superar-lo ens desviem uns metres per aproximar-nos a la cova de la Taverna. Aquest cop baixa força aigua per l'interior de la cova i no podrem endinsar-nos-hi. Així, desfem camí fins al sender principal i continuem uns metres més per, ben aviat, girar a la dreta (indicador de ruta) i continuar pel corriol que penetra al barranc de la Taverna. El trajecte discorre per zona obaga i en alguns trams la vegetació és força densa però el corriol està desbrossat al llarg de tot el recorregut. 

Cal destacar que en algun punt de l'itinerari trobem pendents força marcats però sense cap complicació. A la cota 970m ens desviem per visitar el Racó del Teix, amb una balma de considerables dimensions.

A continuació prenem un corriol que puja a la Serra Major i, d'aquí, ascendim a la Cogulla (1.062m). L'itinerari de retorn transcorre inicialment per la carena de la serra. A la nostra dreta veiem el barranc de la Taverna, per on hem pujat. A l'esquerra, tenim el barranc de Coma Closa, el qual podrem observar de ben a prop ja que en alguns moments, i sobretot a la part final, el corriol continua pel seu vessant.
Els darrers metres de desnivell baixen força drets i per terreny bastant descompost. Ens endinsem per zona més boscosa i passem pel costat de cingles on hi ha vies d'escalada.

Ruta extreta del llibre Serra de Montsant. Excursions pel parc natural, de Jaume Mas (Ed. Piolet)

Podeu descarregar-vos el track clicant aquí

Pala alta de Sarradé (vall de Boí) amb esquís

Sortida des del pàrquing de la presa de Cavallers (1750m). La primera part va per l'antic camí de la pedrera; en una corba a l'esquerra el deixem i seguim pel camí d'estiu marcat amb fites que, en trobar-se sense neu ,és fàcil de seguir (amb neu, a banda de ser poc agraït amb esquís deu ser de difícil orientació tot i que va força a prop del barranc de Comeslesbienes). Als 1950m ja ens podem calçar els esquís per fer els darrers mts per la part de bosc més frondosa, tot i que ja més tolerable que la 1a part de bosc. A partir d'aquest punt ens separem del camí d'estiu i anem cap a la dreta per apropar-nos a les parets del serrat del Moixó (zona propensa a allaus). 

A partir d'aquest punt (2100m) l'itinerari segueix per una mena de pala/canal força dreta fins a la cota 2400. A partir d'aquí el camí va pel fons de la vall ja molt més suaument fins arribar als estanys de Comalesbienes on superat el segon trobem una paleta una mica més dreta que mena a l'estany Gelat, el qual superarem per la dreta.

Ben aviat ja veiem la pala final. L'opció més "suau" és arribar fins al coll que s'insinua al fons i puja pel dret llom final. 

Des de la cota 2975 fins al cim (2982m) hi ha una cresta d'uns 300 mts de llargada ,amb un parell de pujabaixa, que pot demanar cordino segons les condicions. Nosaltres no en portàvem i no vam passar.

De baixada podem afrontar la pala d'una manera més directa; uns 30 graus amb bona amplada.

Per passar els estanys de Comalesbienes cal remar una mica però ben aviat es reprenen les pales més suaus fins a la cota 2400 on baixem per la dreta palacanal ja purgada... en funció de les pedres que hi sobresurtin serà més o menys difícil d'afrontar.

(L'Aniol baixant sota les parets del serrat del Moixó. Foto: David G.O.)

Podeu disposar del track gps aquí

Volta al Montsor

Distància: 14 kms.
Desnivell: 800 mts
Dificultat: fàcil (molt molt puntualment, mitjana).

Ruta circular que puja al poble abandonat de Montsor. Una clàssica de la zona de la Pobla de Segur.

Pugem per les marrades de Montsor amb una part inicial força desagraïda a causa del soroll constant de la carretera que ens queda a sota. Passada una hora ja ens acompanya la tranquil·litat i les curioses formes de la serra de Montsor.

Arribats al poble enrunat de Montsor ens orientem per tornar per la cresta de Gelat, part més atractiva de l'excursió, per l'entorn i per les vistes, així com per algun passos que tot i que fàcils i curts li donen una mica d'alegria a la ruta.

Track: aquí

Barrosa amb esquís

Escapada amb intenció de fer la "clàssica" del Barrosa pujant fins al port i baixant per la pala directa fins a la cabana. La neu es presenta contínua a partir dels 1600 mts, però seguim amb els esquís a l'esquena ja que n'avancem força gràcies a la neu dura de primera hora del matí. Finalitzats els 300 mts de desnivell en poc més de 4 kms, força plans, que menen a la cabana de Barrosa ens orientem al nord. Ara el circ de la Múnia ens queda a la nostra esquerra, amb les múltiples i antigues purgues i allaus que fan formes ben curioses.

Seguim amb els esquís a l'esquena perquè ens permet guanyar mts de desnivell de forma directa i ràpida, ja que la neu és dura. A la cota 2000 creuem una allau de fons/fusió de no fa gaires dies.

A continuació, si volem seguir direcció al port de Barrosa hauríem de creuar per una pala on, a la part superior, hi observem una esquerda força marcada. Caldria superar-la per la part superior i després baixar lleugerament per seguir amb l'initinerari previst, fet que ens fa decidir canviar de direcció.

Optem per pujar directes, amb els esquís a l'esquena, per l'itinerari de baixada. Un encert total: amb 2:15 superem els 1100 mts, des de la cabana al cim. De ben segur que ha estat molt més ràpid que arribar fins al coll i remuntar el suau llom final; tenint en compte que els primers 300 mts hi vam dedicar una hora i mitja... Abans d'arribar a la pala cimera, hi ha un curt tram que pot arribar als 35-40 graus on coincidim amb un soroll eixordador (i no pel volum) de caiguda de pedres i neu que es deu podruir, ja que no el veiem, en alguna canal del circ de la Múnia. Durant 10-15 segons, segons les sensibilitats, ens quedem parats, buscant, mirant, preguntant... sortim ràpid al llom amb alguna "rèplica" més petita. Realment, aquesta zona és molt delicada pel tema allaus (no per l'itinerari en si, sinó pel que l'envolta i el que et pot "enviar"), per tant, és una zona molt molt desaconsellable quan el risc d'allaus és una mica elevat i cal esperar que la neu hi estigui ben estabilitzada. 

Arribem a la cota màxima, una mica més a l'est del cim de Barrosa, amb les pulsacions més altes del que seria normal. A dalt coincidim amb la Chus i el Carlos, amb els quals parlem una estoneta de l'entorn, de l'itinerari i dels sorolls que ens han acompanyat els darrers metres.

Davant del nostre desconeixement de la vall de Pinarra ens convidem a baixar amb ells, amb destí final: boca sud del túnel de Bielsa (ara tancat per obres); molt amablement després ens baixaran amb el seu cotxe fins al nostre. Els preguntem si el descens "pica" molt per aquella vall i ens diuen que molt menys que per on hem pujat nosaltres; davant de la bona publicitat:  cap a Pinarra. Un gran encert. Baixem per pales de pendent moderat i de molt bon fer que ells prèviament han pujat amb els esquís als peus (però en determinades circumstàncies pot demanar grampons).

Cap a la cota 1900 la cosa ja es complica per esquiar, però encara podem rapinyar 100 mts de desnivell prou dignes fins arribar a la cota 1800 on definitivament els esquís tornen a l'esquena.

En vint minuts i després de 200 mts de desnivell pel corriol d'estiu arribem a la boca sud, custodiada per evitar el pas de vehicles.

Reflexions finals per fer el Barrosa: com es pot observar el cim ofereix diferents possibilitats; pros i contres (molt personals): d'una banda pujar des de l'Hospital implica 1400 mts de desnivell, 300 dels quals no són gaire agraïts amb esquís (des de la cabana fins a baix), per molt suaus (i fins i tot amb algun pujabaixa que pot implicar remar); pujar al cim des de la boca sud té l'inconvenient dels 200 mts de desnivell primers perquè hi ha bosc tot i que no gaire frondós, però després ja és molt directe, i en total surten 1100 mts de desnivell. Evidentment es poden fer combinades, amb 2 cotxes, de les quals la més lògica sembla pujar des de la boca sud i acabar a l'Hospital bàsicament per "picar" la pala de "somni". El que no és gaire agraït és baixar cap a la boca nord del túnel (pel refuge de Borroude), ja que a banda d'alguna canal inicial que està bé la resta té molts flanquejos i molta pista.

Per tant, el track gps que podeu trobar aquí es pot fer tant cap a un costat com cap a l'altre i la major o menor idoneïtat del recorregut dependrà del criteri de cadascú.