Traductor

dissabte, 23 de març del 2013

Al Bony de la Rodona pels serrats de Sello i de l'Orri



Distància: 7,5 km.
Desnivell: 900m
Durada: 3.15h.
Dificultat: ME (BE), S2 (S3)
Punt de sortida: passada la corba de la Vall de Sant Martí continuem remuntant cap a les pistes d'esquí de Boí Taüll, però poc després de passem un pas canadenc i aparquem el cotxe en un petit espai a la dreta (cota 1750).
Dia: 23.

Iniciem temporada d'esquí buscant un objectiu fàcil i directe a causa d'una méteo incerta. Poc es pot dir de la pujada al Bony de la Rodona ja que es tracta d'un itinerari molt directe i que segueix gairebé tota l'estona un ample llom.
Des de l'aparcament ascendim amb tendència est/nord-est per endinsar-nos al bosc que puja a tocar del Serrat del Sello. Aquesta primera part de pujada va entre bosc prou frondós però sempre amb un pas evident que gairebé ens duu fins a la part superior, ja menys poblada.



Quan agafem el Serrat de l'Orri, cota 2250 m., ja només ens queda seguir-lo fins al cim que tenim davant. El llom sempre és de fàcil ascens excepte els darrers 200 m on es posa més dret i en funció de la neu que trobem pot demanar ganivetes o grampons. Nosaltres amb les ganivetes en vam tenir prou ja que a banda d'alguna part més dura, encara quedava uns ditets de neu pols on s'agafaven molt bé els esquís.


El descens, tot i tenir altres possibilitats, el fem pel mateix lloc ja que els núvols ens atrapen al cim. D'aquesta manera la primera part de descens, on hi ha la millor neu, hem de practirar l'esqui de supervivència a causa de la manca de relleu. 


A les cotes centrals la visibilitat millora molt però, en canvi, la neu es torna més exigent, ja que, malgrat que a sobre hi ha uns 5 dits de neu pols, a sota hi ha una crosta antiga que es trenca selectivament al pas dels esquiadors més pesadets, la qual cosa, no cal dir-ho, desllueix el descens. La darrera part de baixada, ja dins del bosc més frondós, posa la 'cirereta' a aquest descens de supervivència ja que el marge de maniobra és ben escàs a causa de la presència massiva d'arbres.
Es tracta d'un ascens força segur pel que fa al tema dels allaus (que no vol dir que no n'hi puguin haver); avui la neu estava prou estabilitzada durant tot el recorregut.