Traductor

dissabte, 30 de març del 2013

Palpotejant al Pinetó per la canal Palomera



Durada: 5.30h
Distància: 13km
Desnivell: 1.100m
Dificultat: ME, S2-S3
Punt de sortida: Centre de Natura de les Planes de Son
Dia: 28 de març de 2013.

Com en els dies precedents, tornem a confiar-nos en la méteo i, malgrat que sortim amb el cel ben cobert, tenim l'esperança que, a mesura que passin les hores, el dia aclareixi i el sol ens llueixi pel descens.
Sortim a les 8.30h de l'aparcament del Centre de Natura de CX i, un cop creuats els plans, ens endinsem al bosc i iniciem el suau ascens pel sender que remunta pel marge esquerre del barranc (marques grogues) direcció al Refugi del Pla de la Font. 
Quan arribem al pla de la Palomera, optem per agafar la directa per la canal Palomera, que tenim davant nostre. La neu ja ens avisa que no serà fàcil l'esquiada. No hi ha hagut regel nocturn i el tou que trepitgem està molt pesat des de primera hora, uf, uf... per tot plegat el risc d'allaus és de 3 per fusió; tan sols la seguretat del recorregut ens permet tirar amunt.


I, per acompanyar, el temps sembla que no millora, al contrari; a mesura que guanyem desnivell, ens endinsem de ple al núvol malèfic que ens reduirà la visibilitat a la mínima expressió. Els nostres ulls no perden de vista la traça gps que ens hem descarregat. Sense aquest recurs, i pel fet que ja hem fet aquest recorregut a peu i per tant ja sabem com és, fa estona que hauríem girat cua. Seguim remuntant per la carena del Serrat del Pago sense que la boira aclareixi. A partir del llom ja no cal obrir una trinxera fins al cim ja que la neu està més compactada (petit incentiu que permet compensar la manca de visibilitat), per tant, seguim remuntant per pendents moderats fins arribar a Lo Planell. En aquesta primera cota deixem els esquís i, en pocs metres, crestegem fins al cim de Lo Pinetó (2.646m).


Per uns moments hem tingut una breu llambregada de claror que ens ha aixecat els ànims per baixar, però l'alegria ha durat molt poc.


Ben aviat tornem a emboirar-nos i no tenim altre remei que practicar un descens de supervivència. Llàstima perquè els primers 200 metres de descens són de molt bona neu; els següents 100m trepitgem "crosta que se trinca" i els 100 propers metres tornem a lliscar per neu de bona qualitat. A partir de la canal, trampegem com podem el bosc i la mala neu; és un campi qui pugui i compte amb els genolls.... tot i que per sort la visibilitat ha millorat.



I per fi retornem als plans i d'aquí al cotxe, de vegades amb estranys equilibris però amb la convicció que tornarem perquè és un molt bon recorregut per fer amb esquís.