Traductor

diumenge, 21 de novembre de 2010

Rere el track no hi havia el corriol: la desventura de la cara nord del Montsec d'Ares

Punt de sortida: estació de ferrocarrils de Cellers
Punt d'arribada: estació de ferrocarrils d'Àger
Desnivell: 1.200m
Km.: 16
Durada: 6 hores
Més informació de la comarca: Pallars Jussà

Aquesta no es tracta d'una ruta circular però tampoc hem de fer cap combinació de cotxes ja que aprofitem la línia de ferrocarrils Lleida-La Pobla o el també el recentment anomenat "Tren dels Llacs"; per tant, per planificar el recorregut només ens cal fullejar mapa, descarregar el track, confirmar els horaris de tren i, és clar, donar un cop d'ull a la previsió metereològica (tot i que darrerament no l'encertin massa...). Preparem equipatge adequat per al dia en qüestió i ..... a conèixer món!

Deixem el cotxe a l'estació d'Àger i agafem el tren que surt a les 10.15h; 10 minuts més tard, arribem a l'estació de Cellers, baixem del tren i iniciem l'excursió. Inicialment pugem per la pista del barranc del bosc; més endavant l'abandonem i continuem pel sender que puja més directament. A la cota 600, la pista mor; en canvi, el sender continua tot i que canvia de vessant. Ara ens toca fer un descens cap al barranc del Bosc i creuar-lo. 


A partir d'aquest punt, continuem per sender molt ben traçat que s'orienta cap al nord, la direcció que nosaltres busquem. Tot i així, anem trobant altres corriols, a banda i banda, que ignorarem. Nosaltres seguim ben confiats el track que ens hem descarregat. El nostre objectiu és remuntar per la cara nord del Montsec d'Ares, creuar pel pas d'Osca i baixar per la cara sud del mateix Montsec, passant per la torre de l'Escumó i continuar per GR fins a recuperar el cotxe. De moment, seguim la bona direcció.

Però l'optimisme s'acaba ben aviat. El traçat, a poc a poc, sembla menys clar i evident fins que arriba el punt que ens l'hem d'imaginar. Per no desanimar-nos, qualsevol indici de traça ens l'apropiem com a sender; però està clar que la densa vegetació i els esforços que hem de fer per superar-la ens confirma que anem errats...


Definitivament, no hi ha sender. Però nosaltres no tenim altre remei que continuar pujant; el retorn pel mateix lloc és inviable ja que el cotxe el tenim a l'altre costat de la serra. A poc a poc, amb paciència i  buscant el pas menys complicat, superem els forts pendents i arribem a la carena de la serra.  Som davant el pas d'Osca i  el creuem cap al vessant sud. A continuació baixem molt ràpidament fins a la pista de la torre de l'Escumó. 


Ara el terreny ja ens és conegut i sabem que la resta de trajecte segueix per pista o bé per sender. Arribem a la torre de l'Escumó i prenem el sender que baixa cap al mas del Xixí i d'aquí, ja gairebé tot pista fins a l'estació, tot seguint marques de GR.

dilluns, 15 de novembre de 2010

Matisos pallaresos



La temporada de les boires matinals ja és aquí; una boira que amara tot l'entorn i que relaxa l'ambient, donant-li un to de tranquil·litat molt propi de la jornada dominical. 


Probablement aquesta convida més a quedar-se a casa, però sabem que a dalt hi ha la recompensa: un sol de novembre que escalfa amb generositat i que ens desperta de l'agradable letargia boirosa. Anem fent ruta gaudint dels colors de tardor i d'un dels sols més efímers de l'any, fins arribar a dalt al Roc Neret on coincidim amb el final de la jornada laboral de l'astre daurat que ens abandona pel vessant sud del Montsec. Aquesta bonica posta de sol va acompanyada del millor descens de la jornada: més de 4 kms de corriol per terreny pedregós i sorrenc però de molt bon fer gràcies al desnivell moderat (10%).


Més informació de la comarca: Pallars Jussà