Fer en BTT 1000 m+ i 1000 m- en 12 km sona a barbaritat... però de vegades les xifres no expliquen la realitat acuradament. Amb aquestes xifres es podria pensar que hi ha nombrosos passatges de bttsenderisme però en aquesta ocasió gairebé van ser testimonials.
Tot va començar amb el cuquet de dir: com es deu de pujar al Port de la Gelada des de Barruera? Quan el baixes venint de Senet en alguns punts sembla que hagis de sortir per davant de la bici de tan pendent com té; i és que en 7 km perds 1000m-, en aquesta ocasió vam invertir els termes: vam guanyar 1000m+ en 7 km. La veritat és que un cop a dalt arribes a la conclusió que són d'aquelles pujades que com a mínim un cop a la vida cal fer-la, ja que tot just vam arrossegar la bici els darrers 100m+ i un parell de tirades d'escassos 100m de distància cadascuna. Això sí, és un exercici de concentració i de gestió de l'esforç brutal.
Des de Barruera trobem les primeres rampes cimentades; tot i que anem fresquets i són de bon pujar pel ferm, sabem que hem de guardar molt pels pendents centrals i finals; així que plat petit i pinyó gran i tranquil·lament amunt, dosificant fins i tot en aquells punts que tot i que negociables sabem que ens deixaran buits per afrontar la resta de la pujada.
D'aquesta manera, arribem a la part final havent arrossegat la bici en total uns 200 m. Finalment, la pista es transforma a sender però encara podem pedalar 100m+ fins que, quan ja tenim davant el Port, hem d'arrossegar la bici els darrers 100m+. Arribats al coll tenim unes fantàstiques vistes de la cara sud de les Maladetes i el Vallhiverna.
Ara toca descendir cap a Senet: 800 m- en uns 5 km pel Camí de la Fauna. La primera part del descens baixa per una antiga pista reconvertida a sender amb massa petjades de vaca, una pèl massa de vegetació i alguns passos força exposats. Abans d'arribar a la cabana d'Artigalonga fem algun breu tram més pedregós, però a partir d'aquest punt les parts boscoses es van imposant (tot i que encara queda pedra) amb el principal problema que la vegetació tapa molt la visibilitat de l'itinerari; sempre és evident però mai saps que pots trobar sota el verd (pedres, arrels, etc).
En definitiva, un sender que podria ser excel·lent però que li falta ser trepitjat.
P.S. Finalment, gràcies a en Dani, hem aconseguit que les fotos surtin amb el seu estat d'origen i que el senyor Google no les retoqui automàticament (solució aquí).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada