Traductor

dilluns, 9 de març de 2015

Totes les neus bones eren al Bassera (o Pic dels Llacs)



Distància: 11 km
Desnivell: 1100m
Dificultat: ME, S2, puntualment S3
Durada total: 4.30
Punt de sortida: Coll de la Botella

Ens pensàvem que ja coneixíem tots els S2 d'Andorra però es veu que no, que encara ens en faltava un (segurament deu ser més d'un...): el Pic de la Bassera o dels Llacs, un molt bon cim prou directe però que no colla gaire.

Arrencada curiosa ja que des del Coll de la Botella cal començar perdent 200 m-, per la pista de l'estació o pel mig de l'esclarissat bosc. Un cop a les bordes iniciem la remuntada sempre prop del Barranc dels Llacs (excepte els primers metres que ho fem una mica allunyats a l'esquerra del barranc). 


Hi ha piulades que parlen de pujar pel bosc i després empalmar amb el llom N-E però el vent ha fet molt mal en aquella zona que és totalment descoberta de neu, per aquest motiu seguim fins a la carena entre el Bassera i el Pic de Setúria amb uns darrers 100m força pendents, que acompanyats de la neu dura que hi ha ens obliguen a posar ganivetes/grampons. 


Un cop al llom ja només ens queden 100m+ fins al cim per una pala de pendent suau esquitxada per clapes de terra que no arriben a obligar-nos a treure'ns els esquís (excepte uns pocs metres al llom).


Bones vistes al cim: Cadí, Salòria, Comapedrosa, etc però bastant de vent, la qual cosa no permet que la neu transformi; 


amb tot, baixem còmodament fins a la carena punt, on ja més resguardats del vent, la neu ha començat a transformar i ens regala uns primers metres de descens (de marcat pendent) molt divertits gràcies a la neu primavera. El millor del cas és que decantant-nos una mica a la dreta del Barranc dels Llacs (a la base del Bosc de la Rodó) encara aconseguim trobar una neu pols excel·lent que ens permet xalar de valent fins que, quan ja ens apropem a les bordes, tornem a esquiar per una neu primavera boníssima, d'aquella que enganya la percepció d'un mateix vers el seu nivell d'esquí i dispara l'autoestima d'una manera injustificada... 



Retornats a les bordes, també tenim un final singular ja que ens toca tornar a posar les pells i remuntar uns 200m+ per bosc fins a l'aparcament del Coll de la Botella.

2 comentaris:

Roger ha dit...

Racó poc conegut i bona companyia pel que veig...
Bona feina!!!

pass@muntanyes ha dit...

Ei Roger,
un raconet bonic per esquiar... nosaltres només el coneixíem de la btt i ens va agradar molt amb esquís... de seguida deixes l'estació enrere i aviat trobes tranquil·litat (segons com bufa el vent arriba una mica la música però vaja...). Vam coincidir amb un grup que en comptes de fer el Bassera van saltar al Sobirà per anar a fer el Bassiets pel nord i tenia molt bona pinta!! (no semblava exageradament difícil)
Salut!!