Traductor

dimarts, 22 de desembre de 2015

De camins vells recuperats



Darrerament hem fet algunes excursions per antics camins que havien estat abandonats i que ara han estat recuperats per part de voluntaris que han fet una lloable tasca. Son els casos del Camí Vell del Pallars Sobirà i el Camí Vell de les Valls d'Aguilar. En definitiva dues excel·lents propostes que recuperen de l'oblit preciosos camins que paga molt la pena anar a trescar.
Algunes imatges de la Vall d'Aguilar:





I tot seguit l'excursió de Baro - Malmercat - Serenyà - Arcalís, una preciositat:






diumenge, 13 de desembre de 2015

Els ermassos als corriols del Riu Corb


Trobada dels 'ermassos' per anar a pedalar els agradables corriols de la Vall del Riu Corb a l'alçada de Guimerà i Vallfogona de Riucorb. La previsió inicial és afrontar els més amables i deixar de banda els més exigents, però la prèvia encén els ànims i al final fem un híbrid i també donem cabuda als més laboriosos. Fet i fet, aprofitem els més assequibles per pujar i ens reservem els baralladissos per als descensos, resultant una completíssima jornada de constants puges i baixes, en cap cas fem d'una tirada més de 250 m, ni amunt ni avall, i això provoca que ens hi posem a fons. Del recorregut, poc a dir, selecció dels senders que s'utilitzen per fer la marxa anual de la zona (molt recomanable), nosaltres sortim des de Guimerà per baixar a Vallfogona per un corriol solà prou entretingut i a continuació ja anem pujant i baixant de Segura passant per Conesa i Mas del Muntanyès. Llàstima que, malgrat que fa més de dues setmanes que no hi plou, el ferm està molt humit a les obagues a causa de les boires (i la nul·la insolació en aquesta època) i molt sec a les solanes.


dimarts, 8 de desembre de 2015

Inici de temporada al Coma de Senyac


Al llom final de la Coma de Senyac

Distància: 12 km
Desnivell: 1050 m
Dificultat: mitjana-alta (ME, S2-S3)
Durada total: 4.30 h
Punt de sortida: final pista de Ransol
Dia: 7/12

Comencem la temporada d'esquí de muntanya a la Vall de Ransol per intentar ascendir al Coma de Senyac. Bona part del recorregut és el mateix que el megatransitat de la Sarrera per aquest motiu anem sempre en companyia fins a tocar de la Collada de Meners. Fins aquí bàsicament pales de pendent suaus esquitxades amb alguna canal més dretota però sempre curteta.

Entrada a la canal

Sortida de la canal

Per evitar d'enclotar-nos als Estanys dels Meners de la Coma fem un flanqueig sense gairebé perdre alçada i poder situar-nos als peus de la pala que mena a la carena, amb uns 50 metres finals prou pendents. Un cop al coll ja veiem que no hi ha neu suficient per assolir el cim, i gairebé que pensem que quina sort que no n'hi hagi perquè té un bon pati a banda i banda; així fem els darrers 50 m caminant. 

Pala final d'accés al llom del cim  i darrere la Sarrera

Des del cim desfem fins al coll i baixem les primeres pales que malgrat estar orientades a l'est o al sud encara conserven un ditet de neu pols que ens sorprèn alhora que ens fa xalar de valent. 

Pales superiors

Amb alguna pinzellada de la neu primavera que anàvem a buscar i que gairebé ni hem tastat ens plantem a l'entrada de la canal que ja es troba a l'ombra i ens obliga a prémer els cantells.

La canaleta a l'ombra

La part final més suau vora el riu ja també queda a l'ombra i el que devia ser una bona neu primavera s'ha endurit a la mínima que no ha vist el sol. I així trampejant aquesta neu més tortuosa arribem amb els esquís fins al cotxe.
Pel que fa a la neu: suficient en tot el recorregut tot i que ens toca descalçar-nos en algun breu punt i algun altre el passem una mica d'aquella manera. Molt bona neu pols a dalt i bona primavera a les solanes. A les parts baixes de les obagues encara queda molta neu pols, en canvi a dalt sembla una altra cosa. Mantell molt estable.

dimarts, 1 de desembre de 2015

A la Tosa d'Alp en BTT



Distància: 35 km
Desnivell: 1200 m
Dificultat: alta
Durada total: 5.30
Punt de sortida: estació de La Molina
Punt d'arribada: Puigcerdà



Sortida del cap de setmana anterior a les nevades que han canviat la fisonomia del Pirineu i que esperem que aviat ens permeti treure les foques de l'armari. 
Fem una (presumpta) bonica combinada amb el tren; així, pugem des de Puigcerdà fins a La Molina i allí comencem a pedalar cap a la Tosa d'Alp. L'ascens es pot resumir en una paraula: salvatge. El pendent total tampoc és cap cosa de l'altre món (es guanya 1100 m en 13 km) però hi ha unes rampes, pel que suposem que és una pista blava de l'estació, que et fan treure el cor per la boca; es pot pedalar íntegrament fins al cim però: dur dur, moooolt dur. Des de la cota màxima desfem una estona per les pistes però aviat anem agafant dreceres de la pista blava del Bike Parc de La Molina (amb perdó, però mira que són lletjos aquests descensos tan artificials -sobre gustos, colors, és clar-) fins que empalmem amb el sender 737 d'Alp, un dels motius de la ruta; però resulta un fiasco total ja que la major part de la baixada va per pistes de l'estació i tan sols els darrers 200m- són per agradable corriol fins a tocar d'Alp.
En definitiva: la pujada al cim, de les que fan afició; per al descens caldria buscar altres possibilitats.