pass@muntanyes: El Tossal de Paiasso en travessa

dilluns, 25 de gener del 2016

El Tossal de Paiasso en travessa

La Vall de Manyanet des de la capçalera

Distància: 19 km
Desnivell: 1250 m
Dificultat: ME, S2 (puntualment S3)
Durada total: 7 h
Punt de sortida: estació d'esquí de Boí-Taüll
Punt d'arribada: cota 1700 Vall de St. Martí
Dia: dissabte 23

Menys neu de l'esperada a la Vall de Boí i la que hi ha a una cota molt alta. No tenim clar que hi anem a fer i al final ens decantem pel Paiassos des de l'estació, passant per Manyanet. Pujada ràpida per pistes fins al Coll de Roies (+500) (molt agradables els treballadors de l'estació: saludant, donant-nos consells... bé, molt bé) des d'on fem la primera baixada (-300) del dia cap al riu Manyanet. Les orientacions de la sortida juguen a favor nostre i descendim per una neu primavera boníssima perquè ja fa estona que hi toca el sol. Sense arribar al fons de tot, cap a la cota 2250, ens tornem a posar pells i amunt fins al circ que dibuixa el Cap de Llevata on tombem a l'est per remuntar els darrers 500 m+ fins al cim; la neu ens porta una mica per on 'ella' vol i hem de fer algun equilibri estrany per accedir fins al llom on comença a escassejar la neu tot i que encara podem arribar amb esquís fins a 50 m+ del cim (es podria arribar amb esquís als peus per una llengua molt estreta però cal saber-ne). Al cim decidim que seguirem pel Port de Cabeçades ja que no el coneixem; així baixem per bona neu pols de l'obaga del cim fins al citat port on tornem a posar pells i fem el llarg flanqueig pel llom que uneix el Port amb el Tossal de Rus. Aquí hem de baixar caminant perquè no hi ha neu suficient fins al Port de Rus on ja podem treure pells i tirar-nos avall per la Vall de Sant Martí; al principi ho fem pel costat esquerra (l'obaga) per una neu pols molt bona però a poc a poc es va encrostant i llavors ens anem decantant cap a la banda solana on hi ha una neu primavera prou bona, lleugerament encrostada però fàcil d'esquiar. Fins aquí bé, però a partir de la cota 2200 la neu perd qualitat i quantitat i 100 m- després ja no podem esquiar més (sort que no vam anar cap al Pessó com teníem in mente... les sud estan tremendament pelades a cotes baixes) i abans del pont del bosc els esquís han de tornar a l'esquena ja que el sender està sense gens de neu; tan sols al tram final de pista ens els podem tornar a calçar per baixar-la per una placa permanent de gel.