Traductor

dilluns, 5 de desembre de 2016

Esbalaïment al Montorroio i al Montsent de Pallars (esquí de muntanya)



Distància: 16 km
Desnivell: 1600 m
Dificultat: S2-S3, ME
Durada total: 7 h
Punt de sortida: Presa de Sallente
Dia: dissabte 3

Jornada quasi imprevista que buscant un destí proper ens duu fins a la Vall Fosca, en concret a pujar al Montorroio, però com que ens ajuntem amb un Insaciable solsoní també va caure el Montsent de Pallars; i és que la jornada millor no podia sortir: una méteo de luxe i unes condicions de neu pols, en general, de les que es recorden; i és que després de 10 dies sense precipitacions ens va sorprendre ensopegar amb aquella neu, la qual cosa ens va esbalair notablement. Les condicions eren tan bones que vam poder assolir el cim del Montsent amb els esquís als peus, fet que suposava la primera vegada malgrat que ja l'havíem visitat diverses vegades en hivernal i sempre havíem trobat la pala del cim pelada per culpa del vent. 
L'itinerari, el típic: pujada per la Coma d'Espós fins al cim del Montorroio sempre per pales de pendent entre suau i moderades. Sí que cal dir que els primers 200m+ des de l'aparcament els vam haver de fer amb els esquís a l'esquena per manca de neu (l'Insaciable solsoní ho va fer tot amb els esquís als peus). A partir de la cota 1950 comencem a trobar un bon tou de neu i sobretot, motiu d'estupefacció general, una pols seca tremenda. Veiem gent aquí i allà però no coincidim amb gairebé ningú. 





Assolim el cim del Montorroio per la pala més orientada a l'oest però, en canvi, el baixem per una pala de pendent moderat (400m-), lleugerament més al nord, orientada a O/N-O on trobem una neu pols increïble. Això provoca que se'ns escalfi el musell i decidim continuar la jornada anant cap al Montsent de Pallars que  ja hem vist ben nevat des del Montorroio. 





Per pujar-hi passem a tocar del Tossalet de la Coma punt on ens tocarà perdre uns 50 m- per flanquejar la pala nord del Montsent i accedir al cim pel llom N-O sempre per pales de pendent moderat i amb un traça molt agradable que facilita la feina final. Al cim baixem més directes per la pala nord encara per molt bona neu pols fins a la cota 2650, on hem de tornar a posar les pells per remuntar encara no 100m+ fins, una altra volta, al Tossalet de la Coma i començar el descens final, més o menys desfent camí. 



Fins a la cota 2300 es manté la tònica de neu pols boníssima, però a partir de la citada cota s'evidencia com d'encertada és la frase aquella de: "no hi ha neu bona o dolenta, hi ha bons o dolents esquiadors"; i és que mentre els Pass@muntanyes comencem a notar la irregularitat de la neu derivada d'una fina crosta, l'Ignasi baixa fent telemART sense adonar-se de la citada crosta. Però ja no hi ha res que pugui espatllar aquesta jornada, i així, amb una mica d'esquí de supervivència, al final per com de trillada estava la neu (per ser que hem anat tot el dia sols, no entenem d'on surten tantes traces), fins a la cota 1950 on els esquís ja van definitivament a l'esquena.