Buscant pols al Pinetó... però, primaveres i crostes

Portem una temporada tremendíssima de neus bones. Aquest cap de setmana anem a buscar a l'obaga del Pinetó a veure si trobem pols, ja que aquestes nord amb un puntet d'est acostumen a conservar millor que cap altra orientació la neu seca. Però ja ho diu la dita: "qui tot ho vol tot ho perd" i de pols ni rastre però ben aviat trobem unes crostes de les que fan estremir. 

El recorregut el de sempre, per la Canal Palomera; còmode i agraït si no fos per la citada neu. L'única esperança és que a la banda més de llevant la neu ja ha transformat amb el primer solet. Així passada la primera part vora el barranc seguint el sender d'estiu, sortim a la pista i la creuem per endinsar-nos a la part de bosc a la Canal Palomera o Canal Llarga (la veritat és que té poca presència de canal) que és on trobem els trams més salvatgement encrostats. Però un cop sortim al llom trobem una neu incipientment transformada i ens animem, perquè a més ens sembla veure que podrem evitar la major part de la crosta del bosc.

Lo Tesó amb poca neu, sembla

Camí d'estiu vora el barranc

Creuem la pista abans d'entrar a la canal

Sortint al llom final

El Sobirà, ple de neu

Per pendents entre suaus i moderats assolim el cim (el darrer tram a peu) i desfem pel que, efectivament, és una neu primavera que es deixa esquiar a plaer.

Baixant del cim

Baixant amb Espot a baix

Bona primavera

Cap a la cota 2350 deixem de desfer camí tombem a l'esquerra per una suau canal orientada a N-E on curiosament trobem una neu primavera bastant fàcil d'esquiar. I així anem perdent metres fins que trobem un tram inevitable de crosta: només són 60m-, però quina agonia; hi ha moments que baixem fent escaleta, i no pel pendent, i així intentar salvar els genolls. Passada aquesta aflicció tornem a baixar per bona neu primavera fins a l'entrada del bosc on més o menys desfem pel camí d'estiu o buscant els millors passos per aconseguir un esquí boscà més tolerable, cosa que aconseguim perquè la neu està molt mal·leable i la presència d'arbres tampoc és desmesurada.

Buscant les parts solelles durant tot el descens

Arribem amb els esquís als peus fins a l'aparcament i amb la sensació d'haver salvat la jornada més que dignament amb molta dosi de sort: si ha de ser pel nostre criteri, haguéssim entomat el que no està escrit.

Platxeriosos per l'obaga del Pic de Bassiets

Distància: 18 km
Desnivell: 1650 m
Dificultat: ME, S2-S3
Durada total: 7 h
Punt de sortida: Coll de Botella (AND)
Dia: diumenge 19

Preciosa esquiada que, deixant de banda la sortida, recorre tranquils i bells paratges de la frontera andorrana i catalana a l'entorn del Port de Cabús.

Sortim des del Coll de Botella perdent uns 200m- per les pistes de l'estació de Pal fins a les Bordes de Setúria. Aquí posem pells per primer cop i remuntem per la banda obaga del Barranc dels Llacs fins al coll que hi ha entre el Pic de la Bassera i el Pic de Setúria, amb un tram final de pala una mica més pendent i que en funció de la neu pot demanar grampons; com el dia precedent nosaltres trobem una neu pols boníssima (es preveu un altre gran dia...) que ens facilita la fàcil progressió fins al coll. 

Remuntant l'obaga del Barranc dels Llacs

Part final abans d'arribar al coll S del Pic de Setúria

Des d'aquí hem de perdre uns 150 m tirant un flanqueig per la part més obaga de la cara oest del Bassera ja que a la banda més solana trobem una crosta difícil que evitem.

Tornem a posar pells gairebé en el mateix punt on empalmem amb les traces del Pep i de l'Edu que han pujat des de Tor i ens han deixat una fantàstica traça fins al cim (test inclòs). Sempre per pendents entre suaus i moderats ascendim els darrers 400 m fins al cim en un raconet de calma i bellesa majúscules. 

Darrere, el Port de Cabús

Parets oest del Bassera

Pala final abans del cim

Llom final; darrere, la Torre de Cabús

Arribant al cim

Des del cim desfem baixant per una neu pols, una altra volta, espectacular: PLATXÈRIA (DIEC: Fet de passar el temps alegrement dos o més conversant, fent gatzara, etc.).Les obagues conserven la neu en unes condicions òptimes.

Baixant des del cim

A la cota 2350 tornem a posar pells per remuntar fins al coll per on hem baixat, però anem encesos com a teies i tirem cap al Bassera i així poder esquiar la pala nord... pols i més pols de la bona fins a entrar al bosc; això sí, alguna pedra treu el musell i ens provoca alguna rascada als esquís. 

Tornant a remuntar cap al coll S del Setúria

Pala final del Bassera

Baixant la nord del Bassera

La demesia continua bosc avall fins que canviem de vessant i passem a la solana on trobem 100 m- de neu crosta: una mica de cura d'humilitat i de recordatori del nostre nivell real d'esquí i ja som a les Bordes de Setúria, preparats per fer la darrera remuntada del dia per enllestir aquesta fantàstica jornada.

Al bosc obac del Barranc dels Llacs

Arribant a les Bordes de Setúria

Guimbant entre les obagues i les solanes del Monturull

Distància: 18 km
Desnivell: 1350 m
Dificultat: ME, S2-S3
Durada total: 6:15 h
Punt de sortida: estació d'esquí de fons de la Rabassa (Andorra)
Dia: dissabte, 18

Aquesta temporada de neu el Pirineu està pletòric, repartint alegries a tort i a dret en forma de neus boníssimes. I així ho vam poder evidenciar en la foquejada al Monturull des de la Rabassa.

Sortim des de l'estació d'esquí de fons (ningú ens va empaitar perquè paguéssim res...) i remuntem per una pista de raquetes fins al Coll de Pimes, on arribem perdent uns 50 m. A partir d'aquí tombem al nord i remuntem les suau solanes del Pic Negre per sobre d'un crosta mooooolt lletja... ens esborronem només de pensar en la tornada; ja veiem que cal anar a buscar les obagues a veure si encara hi podem trobar pols. D'aquesta manera a la cota 2500 baixem fins al Torrent de Port Negre per una breu pala (200m-) orientada a N-E que ens fa xalar de valent i que confirma que cal anar a buscar les obagues; a partir d'ara i fins al Port Negre anirem sols traçant amunt i avall gaudint de la tranquil·litat.

Baixant cap al Torrent de Port Negre

Baixant cap al Torrent de Port Negre i la pala d'ascens del Monturull

Un cop al torrent tornem a posar pells i remuntem una pala de pendents en general suaus fins al cim del Monturull, havent fet una mica més de 400m+. 

Remuntant la pala S-O del Monturull

El Cadí des del cim

Arribant al cim; el Pirineu, pletòric

Des del cim ja anem esguardant la continuació del dia: baixada cap a la nord per una pala (500m-) amb uns primers 200m- a uns 25/30º i que s'esquia a plaer gràcies a la neu pols sequíssima que hi trobem i que fa ens banyem ens dosis desmesurades d'alta autoestima.

Baixant la cara nord del Monturull; eufòria

Quan superem un llarg esperó que baixa cap al nord des del Pic Negre de Claró tornem a posar a pells i remuntem fins al Port Negre, ara ja per unes pales trilladíssimes que ascendeixen còmodament fins als 2600 m; pel que queda ens acabem d'arribar al cim homònim.

Remuntant cap al Port Negre

Les cames ja tremolen només de pensar en el descens, però es produeix el miracle i el solet que ha escalfat durant tot el dia ha transformat totalment la crostota del matí i ens regala una deliciosa neu primavera per retornar fins l'estació un altre cop.

Baixant al Coll de Pimes

Arribant a l'estació

A l'obaga del Montsec d'Ares

Bonica excursió que combina agradables boscos de roure i pins a la part mitjana i alta, amb la vegetació més escassa de la part alta, correntment assotada pel vent que aquest cap de setmana venia de sud i vam resguardar-nos-en a la cara nord del Montsec d'Ares. Vam ascendir per la part del Montsec de Castellnou i vam descendir pel de Sant Esteve, concretament seguint el GR3. A dalt, vam arribar-nos fins al Sant Alís, talaia privilegiada de la plana i el Pirineu però aquest dia limitat per la mala visibilitat.

I unes imatges de la cara nord del Montsec d'Ares:

TRAÇA GPS

L'arduïtat dels Ports

No és cap secret que els Ports són un territori dur per a la BTT. Aquest cap de setmana ho vam tornar a comprovar.

Dissabte volíem fer-li la volta, a tot el Caro però la presència de neu a cotes altes ens ho va impedir. D'aquesta manera vam fer una volteta des de  Mas de Barberans fins a les Casetes Velles on la neu ja no permetia tirar més enllà. Un cop allí vam desfer un tram i vam empalmar amb la sendera que baixa per la Font del Paradís. Uns 600 m- prou bons però amb un tram central (uns 100 m-) difícil difícil. En total 30 km i 1000 m+ per gaudir de les parets i els boscos d'aquesta singular serra.

Remuntant la pista de la Vall

El Mont Caro a l'esquerra

A les Casetes Velles

Trams molt divertits durant tota la sendera...

Mirador al mig del descens

Trams molt exigents

Arribant a l'Àrea de lleure de la Vall

Àrea de lleure de la Vall

Diumenge volíem fer una volta per la zona de Rossell i Ballestar, ja al País Valencià, a tocar de la Sènia. Però el fort vent previst va entrar ben d'hora combinat amb pluges disperses i algun tro despistat, per la qual cosa ens va tocar girar cua. Vam poder salvar la jornada fent el bonic i accessible sender que baixa (400 m-) des de Bel a Rossell.

Pujant cap a Rossell per carretera

 

Imatges del Camí Vell de Bel a Rossell