Corriols a les obagues del Montsec

 

Tossal de les Torretes

El Montsec és una serra pedregosa i poc apta per als paladars fins, però té aquell punt de salvatgia que la fan especial i atractiva. En aquest sentit, a les obagues amaga autèntics tresors (també a les solanes) tant per caminar, com per córrer, com fins i tot per anar-hi en bici. 

Pel que fa a la cara nord del Montsec de Meià (que no de Rúbies) té un espectacular descens de gairebé 1200 m- (sí sí: 1200 m avall sense pausa; gairebé ni al Pirineu) des de dalt a la cota màxima de la serralada fins al fons de la Vall de Barcedana. Així si sortim del Tossal de la Torreta, baixem per la panoràmica carena fins a tocar de la Portella Blanca i després agafem el Camí Vell del Montsec fins a baix ens regalarem un descens llarg, llarg, llarg. És cert que té una part central que cal polir-la una mica (200m- una mica tapats per vegetació i 200 m- bastant descompostos i pedregosos), però amb un bon nivell es fa tot damunt la bici: el 90% raonablement bé i un 10% queda reservat als que en saben de debò (al voltant del Pic de Cogull hi ha 5' de flanqueig on cal caminar-los gairebé segur). Si s'és amant dels bikeparks ni ensumar-lo; si us agrada la muntanya, és un imprescindible.

A l'obaga del Montsec d'Ares tenim una altra joia, una mica més curta però molt més assequible que és el GR 3 que baixa des del Coll d'Ares fins a Sant Esteve. A més, s'ha canviat els darrers 100 m- fins al poble que són un autèntic pedregar que no hi ha per on agafar-los; ara, en canvi, s'acaba per l'altre extrem de la darrera pala per terreny força net i de pendent suau. L'arribada a Sant Esteve es fa per un antic PR (marques verdes i blanques) recentment espedregat i que posen la cirereta a aquests 700 m- tan bons (insistim que estem parlant del Montsec i que potser als paladars més fins no els semblaran tan bons)