Traductor

dimarts, 15 d’octubre del 2024

Fontpedrós des d'Estamariu



Distància: 28 km.
Desnivell: 1300 m.
Dificultat tècnica: alta.
Durada total 4.30 h.
Punt de sortida: Estamariu.
 
Des de Estamariu remuntem per asfalt fins a Bescaran on prenem la pista que puja fins al Coll de Cintó; a partir d'aquí la pista empitjora lleugerament, però sempre en uns marges tolerables. Finalment, tirem un flanqueig molt panoràmic per assolir el Fontpedrós pedalant sense excessius problemes. Molt bon mirador: al sud, el Cadí; al nord, el Monturull; a l'oest, l'Orri,... 
 



 
Per baixar, desfem uns metres i de seguida ens tirem pels prats de la Torrentera; val la pena baixar pel marge orogràfic esquerre perquè el sender de la dreta està molt trillat i no resulta gens agradable. Si baixem per l'esquerra, va bé tirar diagonals per reduir-ne el pendent. A la part final, a la sortida del barranc, el ferm està més rebregat pel pas de les vaques, però tot just deuen ser uns 50 m abans d'arribar a una antiga pista reconvertida a sender que hem d'agafar a l'esquerra, per sortir en poca estona a una altra pista que només hem de creuar per continuar el descens per corriol. Cal dir que tot aquest tram és zona de pastura de vaques i cavalls i, per tant, cal evitar d'apropar-nos al bestiar o de cridar, o qualsevol altre gest que el pugui molestar.
 


 
La següent secció comença amb la curiosa presència de dos cotxes abandonats (restes del pretèrit contraban?) i es posa en un tram més boscós que a mesura que baixem guanya en pedregositat, per bé que res greu. Sí que es fa més notable quan el bosc va desapareixent i ens posem en un entorn més despullat de vegetació i poblat de lloses que demanen atenció, combinat amb el fet que apareixen unes corbes força tancades que, combinades amb les citades pedres, no resulten fàcils (tampoc impossibles, ni molt menys). Al final empalmem amb el sender que baixa de les bordes de Pudovern i guanyem en amplada, perquè cal dir que la part precedent té alguns passatges on la vegetació, puntualment, tanca una mica el sender. L'arribada a Bescaran, en aquesta època de l'any, és simplement màgica, malgrat que encara li queda una o dues setmanes per estar en el seu màxim policromàtic.


 
Passat Bescaran empalmem amb el Camí de Trellisa que ens baixa divertidament una mica per sota de la cota d'Estamariu, per la qual cosa al final ens tocarà remuntar gairebé 100 m+ per un sender que colla de valent i que té algun tram que poca gent pedalarà (tot just són 2' caminant).