Volta a Eivissa en BTT

Tot i que no va amb l'ADN Pass@muntanyes, aquestes vacances de primavera hem participat a la Volta a Eivissa en BTT, una competició repartida en tres dies i que permet conèixer bona part dels raconets més bonics de l'illa. El recorregut va resultar força interessant ja que estava ple de senderets, tant de l'interior com de la part més propera al mar; això sí, corriols típicament mediterranis. Aquest fet va provocar que l'itinerari resultés molt més entretingut del previst i això va fer que no passéssim l'horari de tall ja que, a més, el fet d'haver de passar 1200 ciclistes va causar nombrosos taps en determinats senders (en un va estar parats vora 45 minuts); i és que la filosofia de la cursa està molt orientada a la gent que competeix i els ciclistes populars han de patir els inconvenients de la massificació, per la qual cosa si s'hi vol participar amb aquest esperit cal prendre paciència. Per la resta, cal dir que l'organització va ser molt bona, amb un desplegament humà realment impressionant, tant durant el recorregut com en les altres facetes que envolten la cursa. 

En total van sortir uns 180 km i uns 5000 m+ (com acostuma a passar en aquestes curses els desnivells indicats inicialment estaven bastant unflats; per exemple el segon dia hi havia previstos +2700 i un del grup que sí que va passar el tall li van sortir +2400 i l'últim dia havien de ser +1400 i no es va arribar als +1200... que ja n'hi ha prou, d'altra banda).

Aquí podeu trobar les traces GPS: etapa 1, etapa 2 i etapa 3.

Amb els Insaciables a Pomèro

Foto: R. P.

Distància: 22 km

Desnivell: 2200m+

Dificultat: ME-BE, S3 (BA si és vol fer cim)

Durada total: 8 h

Punt de sortida: Mair de Diu dera Artiga de Lin

Dia: dissabte 12

Jornada desproporcionada d'esquí de muntanya de la mà dels Insaciables que generosament ens acullen per a la seva esquiada de dissabte. D'aquesta manera ens trobem tots a les 8 a la Mair de Diu dera Artiga de Li; en total som 8 que comencem remuntant els gairebé 3 km (200m+) de pista fins que s'acaba a l'alçada del refugi. Aquí ja ens endinsem al bosc per pujar pel camí d'estiu fins a sortir a una clariana a la cota 1600 on el terreny es posa més amable per anar-hi amb esquís. Ascendim pel marge esquerre del Barranc de Pomèro fins que a l'alçada de la cabana homònima deixem aquesta vall que duu  al Pòrt dera Picada per prendre una altra a la nostra esquerra que ens ha de dur al Lac de Pomèro, però  com que aquests dels Insaciables no tenen mesura, diuen que abans farem una visita a la zona de les tuques de Bargues tot i que ens quedarem al coll, i és que el missatge d'avui és clar: esquiar tant com es pugui la fantàstica neu pols que estem trobant. Així, arribem al coll que hi ha entre els dos cims (compte la part final perquè és allavosa) i ni ens plantegem de fer la cresteta (50m+) fins al cim; ràpid canvi de pells i cap avall, però no fins a la bifurcació, no... fins a la cabana de Pomèro una altra vegada, perquè la neu està boníssima i ningú vol liquidar el gaudi... el nom els queda que sembla fet a mida. Això implica que ara ens tocarà remuntar 800m+ fins a la base de la Tuca Blanca de Pomèro, i tenint en compte que ja en portem 1300, es faran feixucs. Sort que el Vicenç s'ha posat en mode ONG Obrint Traça Sense Fronteres i facilita l'ascens notablement; doble malta, el Vicenç! Quina màquina!, va barallant-se amb la neu i encara ens deixa enrere. Al peu de la piràmide final, on arribem amb una paleta de marcat pendent, ja veiem que el cim està molt delicat (ja deu de ser-ho de per se) per la qual cosa hi ha unanimitat a l'hora de fer-li un renuncio i anar de cara a la feina que ens ocupa avui: esquiar tota la neu pols que hi ha, que no és poca i que parcialment ens l'han trinxat els que practiquen l'heliski i que ens han donat la murga tot el matí amb el pujaribaixar de l'helicòpter. Comencem el descens i es manté la tònica de neu excel·lent; a la base del Tuc de Pomèro deixem de desfer camí i prenem a la dreta una successió de boniques pales orientades al N-E que ens deixen a tocar de la Cabana de Pomèro on desfarem camí per una neu que no és pols, però la feina ja està feta i la jornada és difícilment espatllable.

Als professionals d'Aresta.com

Les persones tenim molta avidesa a l'hora de criticar quan no som tractats correctament com a consumidors; en canvi, a l'inrevés ens costa més. Nosaltres, però, ara volem posar-nos en el segon cas i donar les gràcies a l'excel·lent tracte que ens ha dispensat la botiga d'Olot/Girona Aresta.com a l'hora de gestionar-nos la garantia d'unes botes d'esquí de muntanya i la compra d'unes fustes, amb la col·locació de tot el material extra. Han estat ràpids, resolutius, didàctics i, en definitiva, MOLT professionals. 

Suposem que a més d'una persona deu sorprendre que diguem això perquè en teoria això són qualitats que ens pensem inherents a les empreses privades, però és que la nostra experiència darrerament és ben bé la contrària: ja sigui amb grans companyies de telecomunicacions, amb corporacions bancàries, etc, i per una gran botiga de material de muntanya que tenim a prop de casa que fa més d'un any que ens té esperant per una peça de Dynafit perquè la fixació no roti accidentalment de la posició de pujada a la baixada quedant-se la bota incòmodament clavada (treu-te els esquís, torna-te'ls a posar... i sempre en posicions estrafolàries); aquest fet és molt habitual entre la gent que portem les Speed Radical... doncs que sapigueu que això a la botiga Aresta.com t'ho arreglen al moment. Quina llàstima no haver-los trobat abans... tants mals de cap que m'hauria estalviat. 

Doncs res, agrair la professionalitat i el tracte que ens ha donat la gent d'Aresta.com i tot plegat amb uns preus molt competitius si els comparem amb d'altres grans botigues online (p. ex. les noves botes les vaig comprar allí i va ser el lloc més econòmic on les vaig veure).

Beret - Tuc de Marimanha - Orri

Remuntant a la Colhada de Marimanha

Distància: 16 km
Desnivell: 1200 m
Dificultat: ME/BE S3
Durada total: 7 h
Punt de sortida: aparcament de Beret
Punt d'arribada: aparcament d'Orri
Dia: diumenge 21

Com que tenim dos cotxes decidim fer una bonica travessa entre Beret i Orri passant pel Portilhon i la Colhada de Marimanha. D'aquesta manera sortim des de l'aparcament de l'estació remuntant per les pistes d'esquí (TS Clot der Os) fins al Portilhon de Marimanha (600m+) amb una part final que es fa pesada perquè és de pendent molt suau. Al Portilhon desgrimpem dos metres per superar la cornisa que s'hi ha fet i de seguida ens calcem els esquís; 

Cornisa per entrar a la Vall de Marimanha

tenim el dubte si baixar per la Coma de Marimanha o per una pala que queda a la dreta. Segurament la primera té més bona neu perquè està més orientada al nord, però per  la que ens decidim també té la part dreta molt resguardada del sol i hi trobem una bona neu pols fins que arribem al riu Marimanha (400m-); en algun punt sentim "wuf" i notem que hi ha plaques de vent per assentar-se.

Baixant cap al riu Marimanha

Al riu tornem a posar pells i ascendim fins als diferents llacs de Marimanha, en un tram preciós, punt des del qual ja veiem la darrera pala que ens durà a la Collada de Marimanha, la qual assolim amb unes estètiques voltes maries ja que la part final es redreça; tram duríssim ja que ens toca obrir traça des de baix per una neu pesadíssim i que, a més, ens provoca uns molestos pans als esquís. 

Remuntant cap a la Colhada de Marimanha

Zona lacustre abans de l'última pujada

Sortim al coll i hi deixem els esquís per remuntar a peu els pocs metres que ens separen del Tuc de Marimanha; al sud es veu arribar els núvols de pols que provenen del Sàhara. 

Estanhs de Dalt de Baciver

Iniciem el descens per la pala sud del cim amb una neu primavera pesadeta però que es deixa fer bé; poc després anem tirant un llarg flanqueig per superar els Estanhs deth Rosari de Baciver amb algunes breus però molestes remades. 

Baixant la pala del Marimanha

Finalment empalmem amb l'amalgama de traces de tots els cims de la zona, per la qual cosa la neu és una curiosa barreja de pols, primavera, crosta... i totes ben trinxades per mil traces i, malgrat això, no encara es pot baixar raonablement bé, sempre per pales suaus fins arribar a l'aparcament d'Orri. 

Pols sahariana

TRAÇA GPS

Que fugissera és la neu pols a les solanes pirinenques

Tuc de Parros

Dijous cauen 5-10 cm de neu nova la cara nord i les temperatures es mantenen baixes... dissabte no podem fallar: neu pols arreu. En aquestes circumstàncies escollim una bona cara sud sense patir perquè hagi pogut transformar. La ideal inicial és anar cap al Tuc der Ome i per això comencem baixant per la pista de Montgarri (amb les pells ja posades) fins a la cabana de Parros (uns 3 kms). Quan abandonem la pista per enfilar cap a dins de la vall veiem que de neu a les solanes no en sobra gens, fins a l'extrem que a la segona descalçada d'esquís quan portem molt poc recorregut ens fan desdir del pla inicial i girem cua cap al Parros a veure si podem salvar la jornada. Quan entrem a la vall de Parros remuntem per la solana i ja veiem que la neu està en molts trams encrostada, per la qual cosa és fàcil deduir que ahir divendres el sol ja es va ventilar la neu pols d'aquestes orientacions... ni 48 hs!! Quin desastre. 

Closos, darrere

A més, la neu està tan humida que se'ns fan uns pans enormes que provoca que un cop al llom decidim donar el tema per liquidat. Baixem per una neu pesadíssima que amb més pena que glòria encara es deixa fer. Un cop a la base del Closos hem de decidir si tirem per aquest cim o baixem per on hem pujar però per la part obaga. 

On és la neu pols??

Com que veiem que fins als Closos haurem d'obrir traça i que segurament se'ns tornaran a fer pans baixem per l'obaga de Cardigassos on la neu està molt més bé, tirant a pols una mica pesadeta però com que aquesta part és un llarg flanqueig, tampoc es gaudeix el més mínim. Per acabar-ho d'arreglar al final no ens enclotem fins a la pista sinó que tirem un flanqueig en ascens que queda interromput pel barranc que baixa del Closos i que ens obliga a baixar maldestrament pel mig del bosc per acabar sortint a la pista o no volíem sortir... molt 'agradablement' la remuntem fins a tornar al pàrquing de Beret amb la convicció que el CAP DE SETMANA de la temporada per ara no s'ha vist per enlloc. Com a mínim ens serveix per confirmar que si es vol anar a fer el Parros la millor opció és passar pel Closos, ni que això signifiqui fer algun m+ de més, però tots ben esquiables.