Desnivell: 1000m
Distància: 10.5km
Dificultat: ME-BE, S3
Durada: 5h
Punt de sortida: Bagergue
Dia: 25.
Sortim des de la part alta del poble i prenem el camí de Santa Margalida en un tram de suau flanqueig que ens evita passar per la pista asfaltada.
Superada l'ermita seguim camp a través i, un cop creuat un barranc, remuntem cap a l'est, per accedir al barranc de Raigades. L'entrada la fem pel bosc deixant, a banda i banda, dues petites preses reguladores.
Quan sortim de la part més boscosa, sempre remuntem evitant les parts més exposades a les allaus, tant les que baixen del Tuc de Costarjàs com les del Cap des Clòsos, prou plenes de cicatrius. L'esforç és considerable ja que hem d'obrir traça amb uns 10cm de neu recent.
Anem pujant per uns lloms esquitxats d'arbres (alguns sospitosament decantats en el mateix sentit que baixen les allaus) que ens donen certa sensació de seguretat. A la cota 2.270 arribem a un collet, el sol comença a treure el nas, i tombem a l'esquerra per ascendir suaument fins al cim.
Descendim pel mateix itinerari amb una neu pols excel.lent fins a la cota 1700m; a partir d'aquí la neu és pols primaveral però de bon esquiar.
Un cop sortim del barranc descendim fins a la pista, la qual seguim amb les esquís als peus fins gairebé arribar al poble.
En definitiva, una agradable sorpresa per aquesta ascensió directa i amb un molt bon descens; amb tot, cal afrontar-la amb neus molt estables.
2 comentaris:
què bé! quines bones sortides, i quins paisatges de blanc intens aquests dies, .. tot i les nuvolades. Tinc ganes de trobar-vos! molts records
això, això, a veure quin dia muntem un comando jamaicanS2xtrem ;-)
Què xula l'activitat del Salòria; hi ha muntanyes que són boniques perquè sí, i el Salòria n'és una.
Si sortiu aquests dies vigileu amb la neu, perquè el regel nocturn la passada nit va ser molt pobre (potser perquè estava tapat perquè la iso0 tampoc estava tan alta). Ahir vam pujar al Pinetó i fins al 2400 la neu estava podrida ja a primeríssima hora del matí. Nosaltres, per ara, parem una mica que els peus demanen una treva.
Una abraçada!!!!
Publica un comentari a l'entrada