Traductor

diumenge, 19 de setembre de 2010

Pic Negre en BTT


Distància: 39 kms.
Desnivell: 1900 mts.
Dificultat: alta.

Sortim des del poble d'Estamariu direcció Bescaran i als 2 kms deixem l'asfalt per seguir remuntant per còmoda pista fins al coll de Piners, vora l'estació d'esquí de fons de la Rabassa (durant una estona seguim la ruta 31 del centre BTT). A partir d'aquest punt la cosa s'anima més del que seria previsible, ja que al wikiloc està catalogada com a moderada malgrat que hi ha trams de pujada que superen el 20% de desnivell durant molts metres (hi ha 3 trams d'entre 100 i 200 mts de llargada on ens toca arrossegar la btt)... a empentes i pedalades arribem al cim (probablement aquesta és la pista "ciclable" més alta del Pirineu -2642 mts-).


Desfem camí poca estona i ben aviat busquem un fora pista poc agraït pel vessant del Caborreu; posteriorment transitem per alguna part que sembla reservada als rapinyaires que habiten la zona (els vam trobar a l'hora de dinar fotent-se un tiberi de cap de setmana).
El track que adjuntem està corregit i desfem camí per la pista fins al coll de Piners.


Passada la collada de Sarset iniciem el descens per corriol a estones inexistent però de fàcil progressió que ens baixa fins a les bordes de Padovern amb un tram final d'uns 300 mts de llargada on cal arrossegar la btt, més que res perquè no hi ha corriol definit i és un terreny fàcil de punxar; cal dir que aquest sender té trams que sense el track ha de ser complicat de seguir. Amb tot són 300 mts de desnivell de bona baixada.


A continuació fem 400 mts de desnivell per ràpida pista fins gairebé a Bescaran. Però abans d'arribar-hi ens desviem a la dreta cap al cortal del Teixidor on iniciem 400 mts de corriol inicialment fàcil però a mesura que avança guanya en dificultat; la segona meitat té percentatges superiors al 20% per terreny molt pedregós: algun peu a terra per algun esglaó i globalment força tècnic. 


L'arribada a Estamariu és la part on hi ha els trams més exigents, els qual són evitables si un cop a la pista  desfem camí anant a l'esquerra.



diumenge, 12 de setembre de 2010

BTT pel Port del Cantó



Punt de sortida: pàrquing del poble de Llagunes
Desnivell: 1400m
Km: 43
Dificultat: moderada


Des del pàrquing de Llagunes (costat contenidors) seguim direcció cap a la carretera N-260; pocs metres després prenem a l'esquerra un corriol (pal indicador) que porta a Soriguera/Sort i abandonem l'asfalt. Baixem direcció al riu per un sender que inicialment és dificil de fer-lo damunt la bici però que, més endavant, millora; tot i que pel nostre gust és una arrencada massa potent (de ben segur que amb una mica més rodatge es gaudeix més). Quan arribem al riu el creuem per un parell de ponts i ja trobem una pista que ens pujarà sense complicacions fins al Tossal de Puial (1.914m); un cim que ens sorprendrà gratament  per les seves vistes a 360º amb els tres Montsecs, el Boumort, el Turbó, el Cotiella, el Montsent de Pallars, el Pic de l'Orri, el cadí, el Pedraforca, ... entre d'altres.


D'aquí, continuem per la pista principal fins al Bony del Fener Gran (1.920m), cota màxima del nostre trajecte i, seguidament, iniciem el primer descens fins al petit poble de Junyent. En aquest indret, encarem la segona remuntada del dia (400m de desnivell), tot i que també ens adonem que el canvi d'una de les bicis 'ha petat'; només funciona la combinació: plat del mig i pinyo petit.


Demanem informació de possibles alternatives d'escapatòria però no tenim cap altra opció que continuar l'itinerari previst. El poble es troba situat al fons de la vall i l'única carretera asfaltada d'accés dóna a Castellàs, direcció contrària a la que hem de seguir nosaltres.
En fi, sense donar-hi més tombs (s'esperen tormentes de tarda), continuem el nostre recorregut i remuntem per pista en molt bon estat fins arribar, en millors condicions del que ens esperàvem, al poble de Biscarbó. Encara ens quedarà uns 3 quilòmetres més de pujada, direcció Port del Cantó. El canvi obliga a la duatló: quan la cosa es posa una mica dreta, cal arrossegar la btt; per sort són pocs trams. El més surrealista és que en un dels trams on arrossego la btt, peta la càmera d'aire de darrere!!


Uns metres abans d'arribar a la carretera, nosaltres ens desviem de la pista principal  (i de la ressenya) i prenem direcció sudoest per anar a buscar una camí forestal molt difuminat, a estones reconvertit en corriol, que ens regalarà un fantàstic descens fins al riu del Cantó. Poc abans de creuar-lo, el camí desapareix completament i seguim durant pocs metres un sender que ens baixarà fins al fons de la vall. Un pont ens ajudarà a creuar el riu i, tot seguit, reprendrem un camí que ens durà fins al poble de Llagunes.

 
Aquesta ruta ha estat extreta del llibre "El Pallars Sobirà en BTT", de Xavier Agut (ed. Cossetània). Té alguna variació involuntària en algun tram abans del Tossal del Pujal i del Bony del Fener Gran. També ha estat voluntàriament modificat el darrer descens cap a l'Obaga de Rubió, i que us recomanem especialment.

dissabte, 4 de setembre de 2010

Racons


Sovint, sense tenir un destí molt clar i sense haver de recórrer llargues distàncies, podem descobrir indrets ben agradables i d'una gran bellesa.



 Pont dels Obacs