Bony del Muntanyó, Pic de Filià (o Paiasso) i Tuc de Moró amb esquís

 (Direcció al Pic de Filià. Foto: Aniol Vilalta)

Dificultat: S3 BE (modèstia a part) (ME S2 si evitem els descensos més directes dels pics de Muntanyó, Filià i Moró).

Desnivell: 1450 mts pujant i 1800 mts baixant.
Distància: 17 kms.
Durada: 6hs.

Excel·lent travessa d'esquí de muntanya per la Vall de Manyanet i la Vall de Moró amb dos canvis de pells. Per l'orientació de les diferents pales és ideal per a principis de primavera. Demana combinació de cotxes; igualment si les pistes són obertes no ha de ser difícil que algú ens pugi si fem dit al pàrquing de la corba de la Vall de Sant Martí.

Sortida des de l'aparcament de l'estació d'esquí de Boí-Taull (2040 m.) prenem direcció al coll de Raspes Roies, sempre remuntant per pistes. Com que hem iniciat l'excursió d'horeta (7:45) evidentment no hi ha esquiadors, tan sols les màquines trepitjant les pistes. Un cop al coll tombem a la dreta per remuntar els 50 mts de desnivell que ens separen del Bony del Muntanyó (no és necessari arribar-s'hi, però d'aquesta manera el descens cap a Manyanet és més agraït). Són quarts de deu i l'orientació est de la pala fa que ja hagi transformat una mica per descendir còmodament fins gairebé el riu Manyanet (E).

 (Baixant del Bony del Muntanyó. Foto: Aniol Vilalta)

(Al darrere, a l'esquerra, el Bony del Muntanyó)

Per evitar d'enclotar-nos no hi acabem d'arribar i fem un flanqueig en suau ascens (potser hagués estat millor acabar de perdre 75 mts més de desnivell i poder progressar més fàcilment pel fons de la vall).

A la cota 2350 encarem cap al cim per pales de pendents moderats que arriben al cim sense més dificultat (tan sols cal destacar que en aquesta orientació més obaga encara s'observen petites plaques de vent). Passen pocs minuts de les deu i la calor apreta de valent. 

 (Remuntant el llom final cap al Pic de Filià amb el Moró darrere)

(També al llom final "travessat" per un avió. Foto: Aniol Vilalta)

Un cop al cim veiem que comencen a arribar núvols; dubtem si tirar la "directa" cap al Port de Rus per no haver de tornar a posar pells o si seguim amb els plans inicials d'arribar-nos al Moró. Optem per aquesta segona i baixem una mica més directes per buscar bona neu pols que encara conserva l'obaga.

Tot i que podríem baixar una mica més, tirem un flanqueig breu per guanyar una mica de temps; remuntem cap a la passada de Moró per suaus pendents (excepte els 50 m finals d'accés al llom). 

 (darrere la pala S-E del Tuc de Moró)

Un cop al llom acabem de remuntar els darrers 100 mts fins al cim on comença a caure una mica de neu granulada. 

 (Arribant al cim de Moró)

El pitjor del cas és la manca de relleu que dificulta notablement el descens (sort que la neu és negociable). 

 (primer tram del descens de Moró; al fons el Bony de la Rodona)

Baixem directament pel costat oest de lo Castellet de Moró (uns 30-35º) amb trams encara força carregats de bona neu "semipols" (llàstima que no s'hi veu...). 

 (lo Castell de Moró a la dreta)

Acabats els pendents més forts enllacem amb el fons de la vall tot i que sempre anem una mica per la part superior esquerra. Arribats al "tallafocs" és campi qui pugui. Amb ganes trobem la pista de la Vall de Sant Martí que només conserva neu en la primera meitat del descens. En general, al descens del Moró li falta homogeneïtat a la neu.

TRACK GPS