(Primeres llums a l'est del Salòria)
Dificultat: ME S2, S3.
Desnivell: 800 mts.
Distància: 9,5 kms.
Punt de sortida: final de la carretera que passa per Cortals d'Encamp i arriba al Funicamp (2100m).
Sortim amb els esquís a l'esquena des del costat de la caseta de l'escola d'esquí (2100 m) baixant cap al riu de les Deveses, el qual creuem ja amb els esquís als peus. Remuntem pel marge hidrogràfic esquerra per suaus pendents i per una sorprenent neu dura fruit del bon regel nocturn, tot i que la iso0 prevista era al voltant dels 3500. Als 20 minuts ens decantem breument al sud però ben aviat ens tornem a encaminar a l'est, per superar la cara N de l'Alt de Griu, sempre per suaus pales. Als 2400 ens orientem al S; malgrat que podríem mantenir l'ascens per aquesta valleta, és millor fer un flanqueig a l'esquerra per remuntar per una de paral·lela una mica més tancada (atenció a les allaus de la cara O del Pic de Cubil) però lleugerament més suau, tot i que amb pendents al voltant dels 30º dels 2500 als 2600 m. (Si no ho feu així accedireu al coll per una pala força dreta propensa a les allaus.) L'orientació oest fa que bona part de l'ascens el fem a l'ombra i que la neu es mantingui dureta.
Al coll el vent es fa més evident. Remuntem amb els esquís als peus fins a l'avantcim on ja només ens queda 5 minuts de fàcil cresta fins al cim.
Iniciem el descens a les onze per una neu dura-primavera boníssima (probablement la millor de la temporada) fins als 2400 on ja ha transformat més i és primavera primavera però també de molt bon esquiar.
En general, a Andorra queda força neu a les obagues però a les sud no és exagerat dir que, a la majoria, fins als 2300 no hi ha neu contínua. Això no treu que encara hi hagi "sorpreses" amagades:
(A la cota 2500 remuntant la pala més dreta que mena al coll)
(Des del coll amb la pala O del Pic de Cubil)
Al coll el vent es fa més evident. Remuntem amb els esquís als peus fins a l'avantcim on ja només ens queda 5 minuts de fàcil cresta fins al cim.
(A la "cresta")
Iniciem el descens a les onze per una neu dura-primavera boníssima (probablement la millor de la temporada) fins als 2400 on ja ha transformat més i és primavera primavera però també de molt bon esquiar.
(Amb el coll a darrere)
(A la part baixa, bona neu primavera)
En general, a Andorra queda força neu a les obagues però a les sud no és exagerat dir que, a la majoria, fins als 2300 no hi ha neu contínua. Això no treu que encara hi hagi "sorpreses" amagades:
(Allau "recent" a sotavent, a la N-O de la carena que uneix el Cubil amb el Ensagents -o Pessons-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada