____________________________________________________________________________________
(Vista de l'Aneto des del cim del Mulleres)
Distància: 18,5 kms.
Desnivell: 1200 mts.
Dificultat: ME S2 (molt puntualment S3)
Des de l'aparcament de la Besurta (1900 m.) prenem direcció est seguint paral·lels al riu Éssera. Posteriorment arribarem al Pla de l'Aiguallut. Tot plegat implica una hora (45 min -?-) per superar 250 m. de desnivell fins que entrem a la vall de l'Escaleta on comencem a guanyar desnivell de manera més significativa.
Fins aquest punt vam anar amb els esquís a l'esquena (fins i tot diríem que és millor que fer-ho amb els esquís als peus -??!!-). Per entrar a la citada vall cal superar uns 50 mts de marcat desnivell que amb neu, pinten delicats. Un cop a la vall torna a planejar una mica fins superar un estretament (zona compromesa quan el risc d'allaus és elevat) on, ara sí, comença a remuntar de manera més marcada, deixant a dalt a l'esquerra el Coth des Aranesi.
Fins aquí hem progressat sempre (des de les 7 del matí) per una neu podrida que ens planteja en nombroses ocasions una retirada a temps; cal tenir en compte que bona part de l'itinerari progressa prop de rierols que amaguen "avencs" molt perillosos per al descens.
Cap a la cota 2500 ja s'insinua al fons a l'esquerra la punta del Mulleres i la neu ha millorat notablement; ara cal remuntar un marcada pala que gairebé ens deixa la llom N que porta directament al cim, al qual arribem amb els esquís als peus evitant nombroses pedres que treuen el cap.
Al cim coincidim amb dos austríacs (sí sí, austríacs) que no parlen res que sigui comprensible per a nosaltres (ni anglès, ni francès, ni català... quina falta de cosmopolitisme!!), per la qual cosa la comunicació és escarida i fonamentalment no verbal.
Iniciem el descens des del cim per una neu boníssima: un ditet de neu pols damunt d'una capa de neu dura; fins a 2400 apurem aquesta neu per enllaçar amb la neu podrida que es deixa fer molt més del que prevéiem i que, amb més o menys dignitat, ens porta fins als 2150, on els esquís tornen a l'esquena, gairebé a tocar del Pla de l'Aiguallut.
(Remuntant la vall de l'Escaleta)
Fins aquest punt vam anar amb els esquís a l'esquena (fins i tot diríem que és millor que fer-ho amb els esquís als peus -??!!-). Per entrar a la citada vall cal superar uns 50 mts de marcat desnivell que amb neu, pinten delicats. Un cop a la vall torna a planejar una mica fins superar un estretament (zona compromesa quan el risc d'allaus és elevat) on, ara sí, comença a remuntar de manera més marcada, deixant a dalt a l'esquerra el Coth des Aranesi.
(L'altiu Malh des Pois -Forcanada- al fons)
Fins aquí hem progressat sempre (des de les 7 del matí) per una neu podrida que ens planteja en nombroses ocasions una retirada a temps; cal tenir en compte que bona part de l'itinerari progressa prop de rierols que amaguen "avencs" molt perillosos per al descens.
Cap a la cota 2500 ja s'insinua al fons a l'esquerra la punta del Mulleres i la neu ha millorat notablement; ara cal remuntar un marcada pala que gairebé ens deixa la llom N que porta directament al cim, al qual arribem amb els esquís als peus evitant nombroses pedres que treuen el cap.
(Al cim, amb els austriacs)
Al cim coincidim amb dos austríacs (sí sí, austríacs) que no parlen res que sigui comprensible per a nosaltres (ni anglès, ni francès, ni català... quina falta de cosmopolitisme!!), per la qual cosa la comunicació és escarida i fonamentalment no verbal.
(Baixant la pala cimera)
Iniciem el descens des del cim per una neu boníssima: un ditet de neu pols damunt d'una capa de neu dura; fins a 2400 apurem aquesta neu per enllaçar amb la neu podrida que es deixa fer molt més del que prevéiem i que, amb més o menys dignitat, ens porta fins als 2150, on els esquís tornen a l'esquena, gairebé a tocar del Pla de l'Aiguallut.
2 comentaris:
ja, ja, ja... quines marmotes més simpàtiques! bon tute, no?
Hola Pep,
la veritat és que ens pensàvem que se'ns faria més pesat i realment l'excursió val la pena, tot i que no és una gran esquiada perquè és molt suau... l'únic realment dur va ser la tornada a l'aiguallut que ja vas cansat i la calor...
Realment érem tots per allà dalt aquest cap de setmana!!!
Salut,
David
Publica un comentari a l'entrada