Traductor

diumenge, 3 d’abril de 2011

Incursió a la Roca del Corb i Sant Honorat



Punt d'inici: Des d'Oliana, seguim durant dos quilòmetres la C-14 que porta a la Seu d'Urgell. Tot just creuat el riu Segre abandonem la carretera principal i girem a l'esquerra, direcció Peramola. Poc abans d'arribar a aquesta població seguim l'indicador Hotel Can Boix i ben aviat deixarem el cotxe.
Total km.:  11.50
Dificultat: fàcil
Desnivell: 900m
Durada: 4h
Adaptació lliure de la ruta del viquiloguer Toni Planas.

Des de les instal.lacions d'aquest hotel de 4 estrelles ja veiem al fons, aixecant-se majestuosament, els conglomerats de la Roca del Corb i Sant Honorat, el nostre objectiu d'avui. 
La primera part del trajecte segueix per un sender que transcorre pel bosc de l'Hostal. A la cota 800m arribem a una pista, la qual prendrem a l'equerra per pujar al Roc de Cogul (887m) on tindrem unes àmplies vistes del terme d'Oliana d'una banda i, de l'altra, una excel.lent panoràmica de Roca del Corb i de Sant Honorat. A continuació desfem camí i seguim per la pista fins arribar a una bifurcació. Nosaltres anem a la dreta, direcció Roca del Corb.


 Ben aviat trobarem l'indicador de la Casa del Corb. Aquí abandonarem la pista principal i girarem a l'esquerra per un corriol que ens portarà al vessant sud-oest de la Roca del Corb. El recorregut per la base d'aquestes impressionants parets és extraordinari. El paisatge i la tranquil.litat de l'entorn són un regal per a l'excursionista. Seguim pel sender senyalitzat fins arribar a la Casa del Corb, una immensa balma que ha estat tapiada i on l'interior de l'habitacle supera la mitjana de metres quadrats d'un pis actual....


Tot seguit avancem per la base de la cinglera, guiant-nos per marques grogues i blaves fins arribar al Coll de Mu.


Davant nostre, se'ns presenten les peculiars formes de les roques de Sant Honorat. Seguim pel llom de la serra i ben aviat girem a la dreta, per endinsar-nos per les artèries d'aquestes impressionants roques rogenques.


Unes cadenes, les úniques que trobarem, ens indiquen l'inici d'aquesta ben trobada ruta que ens permetrà resseguir, entre aèries feixes, la cara sud d'aquesta serra fins culminar la seva cota màxima (1.068m). Tot i que l'itinerari no segueix un sender ben definit, al llarg del trajecte anirem trobant fites que ens indiquen la bona direcció. Aquesta part de la ruta no té cap dificultat tècnica però sí caldrà estar molt atent ja que ens movem per terrenys força aeris i estrets.


A més de l'espectacularitat de les parets, també és d'una gran bellesa els racons que creuem i, sobretot, els contrastots entre zones obagues i solanes que enriqueixen encara més el paisatge.




Un cop al cim gaudirem, una vegada més, de les panoràmiques de la vall i de les verticals parets que s'aixequen als nostres peus.
El descens segueix per un sender sense dificultat que recorre pel seu vessant est fins arribar al torrent de Font Viva. D'aquí seguirem sense pèrdua fins al punt d'inici.