Traductor

diumenge, 10 d’abril de 2011

El congost de Mont-rebei en BTT



Aquells que coneixen el congost de Mont-rebei ja saben d'entrada que no és el millor lloc del món per posar-s'hi amb la BTT ja que, hi vagis per on hi vagis, té diversos trams molt poc ciclables. No són la majoria, ni molt menys, però sí que pot resultar una mica pesat el pujabaixa de la bici que hem de fer per superar-lo. De totes maneres si no el coneixem no és gens "desencertat" anar-hi amb la BTT, tot i que cal tenir molt present aquests trams de bttsenderisme.


Igualment, si ja l'hem visitat a peu i ara ho volem fer amb la bici és una jornada que, si som conscients on ens posem, pot resultar una experiència més que agradable. Amb tot, és una ruta, insistim: ens hi posem per on ens hi posem, de dificultat molt alta (si ens permeteu la rotunditat: qui digui el contrari, "menteix") i que demana moooolta prudència. Cal tenir present (si més no així ens sembla recordar-ho d'algun plafó informatiu de l'entrada al congost) que la part de camí que està "guanyat" a la pedra no es pot fer damunt de la bici i, per tant, hem d'arrossegar la bicicleta aproximadament durant un km; és cert que la majoria d'aquest km es podria fer damunt de la BTT però cal que respectem les normes i la possible gent que ens hi poguem trobar, especialment els caps de setmana.
Probablement la ruta que us proposem aquí és la manera més ciclable de travessar el congost. El millor lloc per iniciar-la és l'aparcament de la caseta de l'entrada per Pont de Montanyana, però si veniu del sud  (Balaguer, Lleida, etc) us surt més a compte deixar el cotxe en una entrada a 1200 mts d'alçada de la pista asfaltada que puja al coll d'Ares, malgrat que això implicarà haver de començar baixant i acabar pujant. 
Si ho fem així (que és com ho vam fer nosaltres), quan deixem el vehicle iniciarem el descens cap al castell de Sant Llorenç.

 
Un cop hi arribem en comptes de seguir la pista en ascens (que és per on va la ruta del centre BTT) nosaltres anem direcció un cobert per corriol poc definit amb un flanqueig de tendència oest. Són uns 200 mts força molestos d'arrossegar la bici fins que trobem un sender marcat amb uns cercles vermells i blancs que prendrem en descens. Hi ha una primera rampa de marcat desnivell però després millora notablement la ciclabilitat tot i que ara la vegetació, ara un barranc, ara algun esglaó,... no ens permetran fer tirades més llargues de 300-400 mts damunt de la btt. I així, salvant curts trams de no més de 100 mts de llargada al costat de la BTT fins arribar al refugi de Mas Carlets. En aquest punt s'inicia la part de corriol més agraït: un km d'excel·lent sender direcció N que ens portarà, amb uns darrers metres de major dificultat, fins al camí excavat a la pedra.


Ja hem dit que aquesta part cal fer-la a peu i a més d'aquesta manera podrem gaudir amb més tranquil·litat de l'espectacularitat del paisatge; fet i fet és un tram d'encara no un km de còmode caminar. No cal ser impacients perquè quan s'acaba aquest km queda un bon tram de sender molt ciclable i molt menys exposat fins arribar a la caseta d'informació (encara queda algun esglaó però gairebé tot és de molt bon ciclar).


Un cop a la casa del "parc" ens toca remuntar per asfalt, primer fins al coll de la Fabregada (prèvia visita a Alsamora -no passeu per la "variant" i entreu al poble-)

 
i després per bosc de pins, encara asfaltat, i ple d'erugues, fins al coll d'Ares.


 A partir d'aquí iniciem el descens final de 300 mts per pista fins al vehicle.