Traductor

diumenge, 1 de maig de 2011

Maladeta Oriental amb esquís

 
Distància: 12 kms.
Desnivell: 1400 mts.
Dificultat: ME(A) S2/S3.

Diumenge tenim la intenció de pujar al Pic d'Alba, però després de l'"experiment" del dissabte decidim anar a buscar una pujada més directa amb l'objectiu de trobar la millor neu possible ja que ha de ser el darrer descens de la temporada. Mirant mirant veiem que el Pic de la Rimaya és un 3000 que no tenim marcat i decidim anar-hi. 
La pujada és la mateixa que la de la Maladeta Oriental però un cop al coll cal anar a l'oest en comptes de l'est; el que no sabíem és que la cresta que l'uneix al coll era tan delicada (PDsup). Com que volem anar de cara a barraca desestimem entretenir-nos en la cresta i pugem a la Maladeta Oriental.
Malgrat les "directes" que hem volgut tirar no cal córrer perquè la neu continua estant podrida fins gairebé els 2200/2300 ja de bon matí i després, de pujada, la trobem encrostada a causa d'un vent molest que s'aixeca a mitja pujada. 

 
Un cop a la rimaia agafem número i amunt, amb grampons tot i que hi ha gent que en prescindeix i fins i tot n'hi ha un que baixa amb els esquís als peus.


Un cop al cim comencen a arribar núvols i desfem ràpid per poder baixar amb relleu. Des de la Rimaia fins als 2500 (aprox) la neu és polscompactadapelvent de molt bon esquiar (però no tant com la del dissabte).


 A partir d'aquí cap avall és un campi qui pugui per una neu podrida molt pitjor que la del dia anterior. A quinze minuts del cotxe els esquís tornen a la motxilla.


Malgrat l'escassetat de neu, en aquesta zona encara queda ben bé dues o tres setmanes per poder-hi esquiar, amb uns portejos tolerables.