BTT a la Vall de Boí

Hi ha valls que quan les visitem fins i tot sembla que ens parlen. Ho deu de fer la confiança que s'estableix del sovinteig: a voltes ens diu que vol tranquil·litat i que no està per ningú (ens avisa en forma de petita placa de vent, senyal inequívoc d'aquesta invitació a recular); però d'altres (la majoria) ens rep amb les millors vestimentes.

Així la visita amb la BTT a la Vall de Boí ha estat, malgrat la prematura absència de neu, un festival de policromatisme primaveral.

(Baixant amb el port de la Gelada al fons)

I no tan sols això, sinó que a més semblava que ens volia recompensar per aquells dies "furros" i ens suggeria la descoberta d'aquells racons que fan les delícies dels amants de la troballa ciclable. En aquest sentit, dissabte va ser un dia especialment reixit:

(Agradable corriol que baixa des de l'estació d'esquí)

Diumenge escorcollem una filtració que ens han fet arribar: un corriol fantàstic que baixa d'Irgo cap a Llesp (a banda del bocaorella, hi ha informacions a la xarxa que ho semblen confirmar). Sortim del Pont de Suert, passem per l'ermita de Sant Salvador (un fantàstic mirador cap al Cotiella, Turbó i la màxima elevació del Pirineu)

 (Vista de l'Aneto des de l'ermita de Sant Salvador)

i fins a Irgo on busquem el corriol que surt des de la Mare de Déu de les Neus. El trobem ràpid però la vegetació es presenta generosa. Rapinyant per aquí i per allà anem fent, més o menys dignament, gairebé sempre damunt de la BTT.

(Corriol que baixa des d'Irgo fins a la Noguera de Tor; de vegades, una imatge no val més que mil paraules)

Més endavant trobem un nodrit grup de vaques que pasturen amb parsimònia la qual no es veu afectada per la nostra presència; però poc després de superar-les comencen a perseguir-nos llençant unes guitzes a l'aire que fan que ens haguem de refugiar entre els arbres. Ves que les deu haver espantades? La qüestió és que estan molt neguitoses i no sobra camí per sortejar-les. Finalment, trobem una escletxa vora els arbres i les podem deixar enrere amb un estrany joc de cuita a amagar entre ruminants i humans.
A baix enllacem amb el fantàstic Camí de l'Aigua que descendeix des de Caldes fins al Pont. I malgrat el nom, el camí no sempre segueix la mateixa tendència de l'aigua de la Noguera de Tor ja que la presència d'empits és una constant que ens obliguen a empényer puntualment la bici.

Més informació dels camins de la Vall de Boí. I una recomanació de ruta senderista per la zona.