Desnivell: 1050 mts
Dificultat: fàcil (S2, S1)
El risc d'allaus disparadíssim d'aquest cap de setmana ens obliga a planificar amb molt de compte. El destí, a priori, és la neu pols de la Vall d'Aran. Els membres de l'equip de predicció d'allaus del Conselh Generau d'Aran són molt clars: cal extremar les precaucions perquè es donen unes condicions nivològiques de difícil predicció, les quals no estem acostumats a gestionar. També consultem les zones "calentes" a l'IGC per veure quins vessants poden ser més segurs; però és dificil trobar-los en un país que té més del 50% del territori valorat com a potencialment allavós.
Més al nord-oest, però, concretament al Luishonès, Meteofrance dòna risc 3 des de dijous, ja que allí els efectes del vent han estat molt menors. Amb tot és 3, i al "costat" del 4, fa que ens decantem per uns bons bonys de vaca, a més buscant l'orientació més segura (a parer del comunicat): l'oest. Una piulada recent a Cegesquí ens ofereix allò que busquem: l'itinerari segur del Tuc deth Plan der Òme i el Cap d'Estanhs.
Entrem a Occitània creuant el port deth Porthillon des de Bossost; baixem a Banhèras de Lusihon i ens encarem al nord per pujar fins a Artiga (1225 mts). Deixem el cotxe en un aparcament gairebé a l'entrada del poble i des d'allí mateix encarem cap al llom del serrat de Crépés (E), tímidament nevat però suficient per calçar-nos els esquís a 5 minuts del cotxe.
(Pujant pel serrat de Créspés amb Banhèras a baix)
Acabat el llom ens orientem al nord per iniciar la part més pesada de la ruta: 300 mts de desnivell en 3 kms interminables, és a dir, al 10% que en btt et fa bufar però amb esquís resulten desesperants, a part de demolidors per als peus.
(Flanquejant pel vessant N del Cap d'Estanhs, al fons el llom i el cim der Òme. "Única" zona de risc per allaus)
(Bones vistes del Pirineu arribant al cim)
Un cop al cim desfem el suau llom fins al Còth de Vacanera per una neu força irregular. Arribats al coll tornem a posar pells i remuntem els 100 mts de desnivell que hi ha fins al 2n cim, el Cap d'Estanhs.
(Un gos del poble que s'ha pres el dia lliure per fer una excursioneta; al fons el llom der Òmer)
(Cara N de les Maladetes i zones limítrofes)
Els descens combina trams de suaus pendents (en general amb una neu irregular però tolerablement esquiable), amb d'altres de breus on la manca de desnivell obliga a remar una mica. A mesura que anem descendint va millorant la qualitat, sobretot en aquelles zones més obagues. Les darreres nevades ens permeten arribar amb els esquís als peus fins al poble, gràcies a la zona de pastures per on baixem ja que el gruix de neu no és suficient per evitar que toquem a terra.
(Arribant a Artiga)
1 comentari:
buf, realment quines vistes!!!
va, a veure si compartim traces aviat!
Publica un comentari a l'entrada