(surt el sol darrere la Peña Montañesa, en primer terme Escalona)
Distància: 42 km.
Desnivell: 2000 m (750 a peu).
Durada: 7.30 h.
Dificultat tècnica: mitjana-alta.
Ciclabilitat: 99,9%.
Accés: passat Escalona tombem a la dreta direcció a Laspuña. Poc després de creuar el pont sobre el Cinca, al costat de la central elèctrica, podem aparcar el vehicle en una petita entrada que hi ha a la carretera, a tocar d'una gran canonada.
Refregit de la ruta 8 del centre BTT Zona Zero d'Ainsa amb l'objectiu d'aprofitar al màxim els corriols que hi ha per la zona. Amb tal finalitat nosaltres hem invertit el sentit de l'itinerari i així podrem fer el corriol de vora el Cinca i els que baixen des de la Collada. També ens hem proposat de pujar a la Peña Montañesa però com que hem sortir força tard (al matí hi havia una gelada notable que convidava a esperar la companyia del sol) ja veurem on arribarem.
Des de davant de la central elèctrica descendim uns pocs metres per asfalt i abans de creuar el riu tombem a la dreta seguint les indicacions del GR. Inicialment el camí és de bon fer, sempre paral·lels al Cinca, però més endavant hi comencen a aparèixer còdols força molestos. Quan el GR s'endinsa al bosc es transforma a sender i millora el terreny tot i que haurem d'anar posant algun peu a terra per creuar els barrancs que baixen de la dreta. El corriol és molt agraït ja que bàsicament planeja (en més de 4 km tot just guanya 80 m de desnivell).
Més endavant abandonem el GR i prenem un camí a la dreta que puja decidament per terreny descompost. Quan enllacem amb la pista que ve de Laspuña, que prenem a l'esquerra, el ferm millora notablement malgrat que entrem en un tram força "lent" pel que fa al guany de metres de desnivell ja que hi ha nombrosos puja i baixa que alenteixen notablement l'ascens fins a la Collada. Això sí, som en un entorn privilegiat on ens serà fàcil d'entendre l'escaient nom de "La Valle Escondida" (Río Irués).
Passat el refugi del Estacho, assolim la Collada (1550 m) a dos quarts de 3 de la tarda i tenim dubtes més que raonables vers la viabilitat d'assolir la Peña Montañesa ja que encara ens queden 750 m de desnivell fins al cim; ens hi posem marcant-nos com a màxim les 4 de la tarda. Amb el calçat de caminar, comencem a pujar tan ràpids com podem (així poc es gaudeix de la muntanya però...) i en una hora i quinze fem cim, no sense haver patit els rigors de la part alta de la tartera que en algun moment ens planteja la retirada perquè ens endarrereixen molt; amb paciència, però, seguim amunt.
Des del cim sí que gaudim de la panoràmica amplíssima que ens ofereix; poca estona però, perquè encara cal baixar 1700 m i només ens queden dues hores de llum.
El descens per la tartera és rapidíssim i en poc més de 30 minuts tornem a ser a les bicis (ha de ser molt estressant això de ser skyrunner!!). Canvi de calçat de nou i cap avall pel fantàstic PR que baixa fins a Ceresa (també podríem baixar per la pista principal que també hi duu); algun peu a terra, alguna pedra de més, però sempre agraït.
Davant de Ceresa prenem la carretera a l'esquerra i la baixem durant uns metres fins que en una suau corba a l'esquerra prenem una pista a la dreta. Ara descendim paral·lels al Barranco de las Vilas per pistes de tots els colors (fins i tot al final tornem a fer un altre tram de corriol exageradament pedregós). Abans de cloure la ruta tornem a enllaçar amb el GR de l'inici i l'agafem a l'esquerra per retornar en poc temps al vehicle, just quan el dia s'esllangueix definitivament. I malgrat les presses baixem de la bici amb un gran regust per l'excel·lent recorregut realitzat.
Des de davant de la central elèctrica descendim uns pocs metres per asfalt i abans de creuar el riu tombem a la dreta seguint les indicacions del GR. Inicialment el camí és de bon fer, sempre paral·lels al Cinca, però més endavant hi comencen a aparèixer còdols força molestos. Quan el GR s'endinsa al bosc es transforma a sender i millora el terreny tot i que haurem d'anar posant algun peu a terra per creuar els barrancs que baixen de la dreta. El corriol és molt agraït ja que bàsicament planeja (en més de 4 km tot just guanya 80 m de desnivell).
(Imatges del corriol vora el Cinca)
Més endavant abandonem el GR i prenem un camí a la dreta que puja decidament per terreny descompost. Quan enllacem amb la pista que ve de Laspuña, que prenem a l'esquerra, el ferm millora notablement malgrat que entrem en un tram força "lent" pel que fa al guany de metres de desnivell ja que hi ha nombrosos puja i baixa que alenteixen notablement l'ascens fins a la Collada. Això sí, som en un entorn privilegiat on ens serà fàcil d'entendre l'escaient nom de "La Valle Escondida" (Río Irués).
Passat el refugi del Estacho, assolim la Collada (1550 m) a dos quarts de 3 de la tarda i tenim dubtes més que raonables vers la viabilitat d'assolir la Peña Montañesa ja que encara ens queden 750 m de desnivell fins al cim; ens hi posem marcant-nos com a màxim les 4 de la tarda. Amb el calçat de caminar, comencem a pujar tan ràpids com podem (així poc es gaudeix de la muntanya però...) i en una hora i quinze fem cim, no sense haver patit els rigors de la part alta de la tartera que en algun moment ens planteja la retirada perquè ens endarrereixen molt; amb paciència, però, seguim amunt.
(Remuntant per la tartera que mena al cim)
Des del cim sí que gaudim de la panoràmica amplíssima que ens ofereix; poca estona però, perquè encara cal baixar 1700 m i només ens queden dues hores de llum.
(Al cim de la Peña Montañesa)
El descens per la tartera és rapidíssim i en poc més de 30 minuts tornem a ser a les bicis (ha de ser molt estressant això de ser skyrunner!!). Canvi de calçat de nou i cap avall pel fantàstic PR que baixa fins a Ceresa (també podríem baixar per la pista principal que també hi duu); algun peu a terra, alguna pedra de més, però sempre agraït.
(Baixant el PR cap a Ceresa)
Davant de Ceresa prenem la carretera a l'esquerra i la baixem durant uns metres fins que en una suau corba a l'esquerra prenem una pista a la dreta. Ara descendim paral·lels al Barranco de las Vilas per pistes de tots els colors (fins i tot al final tornem a fer un altre tram de corriol exageradament pedregós). Abans de cloure la ruta tornem a enllaçar amb el GR de l'inici i l'agafem a l'esquerra per retornar en poc temps al vehicle, just quan el dia s'esllangueix definitivament. I malgrat les presses baixem de la bici amb un gran regust per l'excel·lent recorregut realitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada