Traductor

dimarts, 15 de novembre del 2011

Volta al Cap del Verd en BTT

Distància: 60 km.
Desnivell: 2000 m.
Dificultat: molt alta en alguns trams entre el pk 5 i 20; la resta, mitjana-baixa.
Ciclabilitat: 98%.
Durada: 8 h.
Cartografia: mapa comarcal de Catalunya. Alt Urgell (que agafa 3/4 del Solsonès). ICC 1:50000
Punt d'inici: aparcament a tocar de la carretera, just abans de la cruïlla de la Pedra.

Jornada èpica, inoblidable per diversos motius. Així és com classificaríem aquest dia de BTTsenderisme. Per què? En primer lloc, una logística poc acurada. En segon lloc, un  terreny força desfavorable quant a la ciclabilitat. En tercer lloc, un marge de maniobra molt ajustat si tenim en compte les hores de llum disponibles en aquestes dates. Tot plegat ens va dur a una sessió esgotadora per una partida a contrarrellotge i unes aspiracions massa exigents.

Iniciem el recorregut al punt quilomètric 4 de la LV-4012, poc abans de desviar-nos cap al nucli de La Pedra. Els primers quilòmetres són per pista cimentada, de molt agrair si tenim en compte els pendents que hem de superar i els que ens vindran més endavant...
Seguim sempre les indicacions de Pratformiu fins al Pk 4.8, on abandonem la pista principal i ens desviem a la dreta, remuntant per terreny excessivament pedregós. Per a la nostra sorpresa, trobem senyalitzacions de la ruta núm. 8 del centre BTT classificada, modestament, com a negra..... pel motiu que us mostrem gràficament:

Una de les protagonistes de la jornada. Pedrera? Noooooooooooooooooo......



Pista empedrada de pedres.....!!!!!

 
ciclable!!!!!!???? .................








......a voltes les dues rodes no ens faciliten una progressió més ràpida......

Superada amb més pena que glòria la Serra de Pratformiu, iniciem un breu però intensíssim descens fins a les Terreres, amb uns esvorancs que impressionen. Novament tornarem a tenir una dura remuntada (fins i tot a peu) fins a la Creu dels Jovells (1.546m) i, a continuació, descendim cap a Vilacireres per bona pista. A poc a poc ens anem orientat cap a la vessant més nord de la Serra del Verd. Fins al Coll de Gòsol, continuarem trobant alguns trams molt complicats que ens endarreriran la progressió, sempre amb constant pujabaixa. A partir d'aquest darrer coll, anem a l'esquerra, per una pista on l'estat del terreny millora considerablement. Això sí, seguirem amb el mateix trencacames: guanyem 250 m, en perdem  250 i en tornem a remuntar 250 més fins al coll de Mola, cota 1820m.
Les pretencions inicials eren pujar al Cap del Verd on, segons diuen, des del cim et pots recrear d'unes belles vistes cap a la Vall de Lord, la cara sud del Cadí i el Pedraforca. El temps però no ens permet aquest extra i decidim tancar la volta al més aviat possible. Ara sí, iniciem un còmode i ràpid descens per la vall del Riu Mola fins a la cota 1380m aproximadament.

 descens des del coll de Mola

En aquest punt, deixem la pista principal que ens duria directament a Tuixent i prenem un camí a l'esquerra, tancat als vehicles motoritzats, que puja fins al Clot de la Plana. Seguim les indicacions de la ruta 26 del Centre BTT que no deixarem fins arribar al Coll del Port on arribarem amb gran satisfacció a l'asfalt.

 guanyant desnivell abans d'arribar al Coll del Port

D'acord amb el programa, teníem previst baixar pel GR fins a la Pedra, però hem cremat totes les hores de llum, és fosc i només tenim l'opció, i gràcies, de baixar per carretera. Afortunadament la via és poc transitada i, tot i fer el descens a les fosques, podem arribar sense incidents al cotxe, uf, uf.