L'any 1911 esclatà a la
Vall Fosca una activitat fins llavors mai viscuda ni imaginada i que
va trencar amb el ritme i mode de vida d'aquella recòndita vall
pirinenca. Un territori demogràficament baix, dedicat bàsicament a
la ramaderia i agricultura, i amb llargues temporades d'incomunicació
vers l'exterior per la cruesa dels hiverns, va viure durant 3 anys el
frenesí de la construcció de la primera central hidroelèctrica del
país. Aquest fet va transformar la vall de manera perpètua; 100
anys després, nosaltres ho reviurem mentre recorrem la BikeFosca.
Camins, pobles i muntanyes amb molt passat i desitgem que amb molt futur.
CINQUENA ETAPA
Salàs de Pallars- Rivert- Toralla- Vall d'Erinyà- Senterada- Pont del Diable- Senterada
Distància: 44km
Desnivell: 1.400m
Dificultat tècnica: mitjana, molt puntualment alta
Punt de sortida: Salàs de Pallars
Punt d'arribada: Senterada
Aquesta darrera etapa es troba íntegrament fora dels límits de la Vall Fosca i, si es fa en ple estiu, els dies en què es dispari el mercuri dels termòmetres caldrà sortir ben d'hora i no entretenir-se gaire per no patir una bona calorada. I és una llàstima perquè us trobareu amb un itinerari farcit d'indrets que mereixen ser visitats amb calma.
De fet, al poble de Salàs de Pallars, ja hi teniu una bona estona de feina si voleu entrar a les botigues-museu.
El Sisco, fill de Salàs, ens mostra dos d'aquests espais que s'han ambientat en una botiga d'ultramarins i un cafè-bar de l'època. A més, també es pot visitar una barberia, una farmàcia i, ben aviat, una merceria.
A través d'un conveni amb l'ajuntament, l'administració condiciona els espais i el Sisco, professor jubilat de Ciències Socials, cedeix la seva particular col·lecció perquè aquells qui vulguin facin una petita incursió al passat a través dels productes quotidians que en aquella època es comercialitzaven. La seva dèria gairebé malaltissa, segons ens explica ell mateix, va néixer ja fa vint anys i encara ara manté imparable aquesta cerca i captura de tot allò que gira entorn a la publicitat d'aquests productes de consum.
Aquesta darrera etapa es troba íntegrament fora dels límits de la Vall Fosca i, si es fa en ple estiu, els dies en què es dispari el mercuri dels termòmetres caldrà sortir ben d'hora i no entretenir-se gaire per no patir una bona calorada. I és una llàstima perquè us trobareu amb un itinerari farcit d'indrets que mereixen ser visitats amb calma.
De fet, al poble de Salàs de Pallars, ja hi teniu una bona estona de feina si voleu entrar a les botigues-museu.
El Sisco, fill de Salàs, ens mostra dos d'aquests espais que s'han ambientat en una botiga d'ultramarins i un cafè-bar de l'època. A més, també es pot visitar una barberia, una farmàcia i, ben aviat, una merceria.
A través d'un conveni amb l'ajuntament, l'administració condiciona els espais i el Sisco, professor jubilat de Ciències Socials, cedeix la seva particular col·lecció perquè aquells qui vulguin facin una petita incursió al passat a través dels productes quotidians que en aquella època es comercialitzaven. La seva dèria gairebé malaltissa, segons ens explica ell mateix, va néixer ja fa vint anys i encara ara manté imparable aquesta cerca i captura de tot allò que gira entorn a la publicitat d'aquests productes de consum.
També a Salàs hi trobareu, si teniu més temps i/o voleu tornar-hi, el Centre d'Interpretació de
l'Antic Comerç on es fan exposicions temporals (2 mesos de preparació
i 10 mesos d'exposició). En aquests moments l'oferta és 'Tot a mitges'.
Un cop ens decidim sortir del poble, prenem el camí de Fontelles (N) i passem pel costat de la font, situada en un fresc raconet que contrasta amb els camps de conreu que acabem de creuar. D'aquí enfilem un sender que puja fins a enllaçar amb una pista més rodadora que guanya alçada còmodament durant poc més de quatre quilòmetres; a continuació abandonem la via principal i prenem una pista a la dreta que aviat es reconverteix en sender, el qual ens durà fins a al següent destí, Rivert, on actualment hi viuen de
forma estable 7 famílies.
El Martí, pagès i ramader d'ofici, és l'alcalde d'aquest bell racó del Jussà (i d'11 pobles més de la Conca de Dalt). I nosaltres tenim l'immens plaer de conèixer-lo mentre ens fa un recorregut guiat pel seu estimat poble, un petit 'oasi' pallarès on les seves llars mantenen l'exclusivitat de gaudir, encara avui, d'una aigua potable sense tractament sanitari.
A partir dels anys 50 moltes cases de Rivert van anar tancant les seves portes. Sorprenentment, el fet d'arribar la carretera va provocar una fugida encara més galopant. Aquest poble va passar d'un cens de 200 habitants a residir-hi una única família, la del Martí, que es va resistir a marxar i durant 2 anys va ser l'única llar amb vida. Després es van instal.lar dues famílies més i, a partir d'aquest moment, es va aprovar un pla urbanístic en què no es podia construir noves cases sinó que només es permetia la rehabilitació de les antigues edificacions, algunes molt curioses on han aprofitat les balmes i el conglomerat de la roca; la resta de vivendes han estat aixecades a base de pedra i amb els sostres recoberts de teules.
Acompanyats del Martí, farem una ullada a l'antic molí, que temps enrera fou utilitzat per moldre
farina. També va ser usat com a molí d'oli i, en algun moment, per a la
producció d'electricitat. Tot i que no el visitarem, ens comenta que hi ha un altre molí, situat a la part
alta del poble, que fou emprat per l'extracció dels olis de lavanda.
Ara bé, la gran joia d'aquest llogaret són les seves fonts naturals. Amb gran satisfacció el Martí ens assenyala la colla de tritons que hi habiten i ens explica que aquests amfibis són un indicador de la netedat d'aquestes aigües; unes fonts que brollen tot l'any i que proveeixen tot el poble. Se'n desconeix el seu naixement tot i que s'ha aconseguit fer un recorregut de 300m muntanya endins i s'ha arribat fins un parell de cavitats però no s'ha pogut seguir més endavant perquè el pas s'estreny massa.
Ara bé, la gran joia d'aquest llogaret són les seves fonts naturals. Amb gran satisfacció el Martí ens assenyala la colla de tritons que hi habiten i ens explica que aquests amfibis són un indicador de la netedat d'aquestes aigües; unes fonts que brollen tot l'any i que proveeixen tot el poble. Se'n desconeix el seu naixement tot i que s'ha aconseguit fer un recorregut de 300m muntanya endins i s'ha arribat fins un parell de cavitats però no s'ha pogut seguir més endavant perquè el pas s'estreny massa.
Seguint el nostre itinerari sortim del poble de Rivert i prenem l'asfalt durant 2.5 km. A continuació, abandonem la carretera i tombem a l'esquerra per prendre una pista que remunta cap a Toralla.
A l'entrada del poble trobem un ramat d'ovelles i xerrem una bona estona amb el Sr. Antonio, un pastor que, tot i estar jubilat, no pot estar-se de sortir cada dia al camp i pasturar el bestiar.
El Sr. Antonio ens explica que el seu fill ha agafat el relleu d'aquesta explotació ramadera, Casa Mateu de Toralla, on comercialitzen les ovelles Xisqueta, la raça autòctona del Pirineu. I s'emociona quan ens parla de la Canyada Reial*, els camins de transhumància de més de 30 m. d'amplada -ens diu- per on passaven (i encara passen) els ramats. Un patrimoni de tothom que cal preservar.
* segons la Llei 3/1995, de vies pecuàries, les canyades són les vies l'amplada de les quals no excedeix els 75 metres
Abans de remprendre la nostra marxa, ens presenta la Xisqueta més famosa del país, la Queca, l'ovella del Cracòvia!!
Ens acomiadem de l'Antonio i entrem al poble de Toralla. Des de la part superior del poble tenim un excel.lent mirador de la Vall de Serradell, on hem d'anar.
A la nostra esquerra veiem el sender que cal prendre en descens. Molt aviat s'arriba a una pista i es flanqueja tota la vall fins arribar a Erinyà. Des d'aquest poble seguim descendint per asfalt fins enllaçar amb la N-260, la qual prendrem fins a Senterada excepte un breu tram en què el trajecte segueix pel marge esquerre del Flamisell.
Un cop a Senterada teniu l'opció de posar la cirereta final a la BikeFosca. Per això caldrà remuntar per la N- 260 direcció Perves durant uns 2.5 km i, seguidament, prendre una pista a la dreta que puja fins a la Serra de la Bastida. Quan som a la carena cal seguir-la breument direcció al poble abandonat de la Bastida de Bellera i aviat trobareu l'indicador del Pont del Diable. Cal prendre un sender de molt bon fer i aviat sereu al pont. Us animem a visitar aquest espectacular indret, ja sigui en bici o a peu.
A la nostra esquerra veiem el sender que cal prendre en descens. Molt aviat s'arriba a una pista i es flanqueja tota la vall fins arribar a Erinyà. Des d'aquest poble seguim descendint per asfalt fins enllaçar amb la N-260, la qual prendrem fins a Senterada excepte un breu tram en què el trajecte segueix pel marge esquerre del Flamisell.
Un cop a Senterada teniu l'opció de posar la cirereta final a la BikeFosca. Per això caldrà remuntar per la N- 260 direcció Perves durant uns 2.5 km i, seguidament, prendre una pista a la dreta que puja fins a la Serra de la Bastida. Quan som a la carena cal seguir-la breument direcció al poble abandonat de la Bastida de Bellera i aviat trobareu l'indicador del Pont del Diable. Cal prendre un sender de molt bon fer i aviat sereu al pont. Us animem a visitar aquest espectacular indret, ja sigui en bici o a peu.
Recentment hem tingut el gran privilegi de conversar amb el Sr. Remigio, de Casa Sallent de Vilella que, amb els seus 87 anys, ens ha explicat algunes de les llegendes d'aquest sorprenent pont edificat al segle XI. Però no només d'aquest pont sinó d'un grapat d'anècdotes de joventut, la major part viscudes en aquestes muntanyes tan properes, que tan coneix i que tan s'estima.
Un fort agraïment al Sr. Remigio i a la seva esposa Leocadia per obrir-nos les portes de casa seva i regalar-nos una mica del seu temps i del seu passat.
Ara sí, per finalitzar l'etapa només ens queda el gaudi dels darrers metres de descens per un excel.lent i divertidíssim sender fins a Senterada.
I aquí deixem escrita la nostra experiència amb la BikeFosca. No es tracta només d'una travessa en BTT, que de ben segur gaudireu, sinó d'un recorregut per la història i el present d'aquesta extraordinària terra i desitgem que amb molt futur.
Des d'aquest discret espai volem donar les gràcies a tots aquells que ens han acollit, ens han allotjat, ens han acompanyat, i ens han cedit una part del seu temps per mostrar-nos un bocí d'aquest país.
Un sincer agraïment a tots.
I a tots aquells que ens heu seguit virtualment en aquesta experiència, us animem a tastar-la i gaudir-la al 100%.
I aquí deixem escrita la nostra experiència amb la BikeFosca. No es tracta només d'una travessa en BTT, que de ben segur gaudireu, sinó d'un recorregut per la història i el present d'aquesta extraordinària terra i desitgem que amb molt futur.
Des d'aquest discret espai volem donar les gràcies a tots aquells que ens han acollit, ens han allotjat, ens han acompanyat, i ens han cedit una part del seu temps per mostrar-nos un bocí d'aquest país.
Un sincer agraïment a tots.
I a tots aquells que ens heu seguit virtualment en aquesta experiència, us animem a tastar-la i gaudir-la al 100%.
Uns amants de la BTT,
uns apassionats de la muntanya
i, molt especialment,
del nostre país.
A reveure.
Pass@muntanyes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada