Traductor

dissabte, 30 de març de 2013

Palpotejant al Pinetó per la canal Palomera



Durada: 5.30h
Distància: 13km
Desnivell: 1.100m
Dificultat: ME, S2-S3
Punt de sortida: Centre de Natura de les Planes de Son
Dia: 28 de març de 2013.

Com en els dies precedents, tornem a confiar-nos en la méteo i, malgrat que sortim amb el cel ben cobert, tenim l'esperança que, a mesura que passin les hores, el dia aclareixi i el sol ens llueixi pel descens.
Sortim a les 8.30h de l'aparcament del Centre de Natura de CX i, un cop creuats els plans, ens endinsem al bosc i iniciem el suau ascens pel sender que remunta pel marge esquerre del barranc (marques grogues) direcció al Refugi del Pla de la Font. 
Quan arribem al pla de la Palomera, optem per agafar la directa per la canal Palomera, que tenim davant nostre. La neu ja ens avisa que no serà fàcil l'esquiada. No hi ha hagut regel nocturn i el tou que trepitgem està molt pesat des de primera hora, uf, uf... per tot plegat el risc d'allaus és de 3 per fusió; tan sols la seguretat del recorregut ens permet tirar amunt.


I, per acompanyar, el temps sembla que no millora, al contrari; a mesura que guanyem desnivell, ens endinsem de ple al núvol malèfic que ens reduirà la visibilitat a la mínima expressió. Els nostres ulls no perden de vista la traça gps que ens hem descarregat. Sense aquest recurs, i pel fet que ja hem fet aquest recorregut a peu i per tant ja sabem com és, fa estona que hauríem girat cua. Seguim remuntant per la carena del Serrat del Pago sense que la boira aclareixi. A partir del llom ja no cal obrir una trinxera fins al cim ja que la neu està més compactada (petit incentiu que permet compensar la manca de visibilitat), per tant, seguim remuntant per pendents moderats fins arribar a Lo Planell. En aquesta primera cota deixem els esquís i, en pocs metres, crestegem fins al cim de Lo Pinetó (2.646m).


Per uns moments hem tingut una breu llambregada de claror que ens ha aixecat els ànims per baixar, però l'alegria ha durat molt poc.


Ben aviat tornem a emboirar-nos i no tenim altre remei que practicar un descens de supervivència. Llàstima perquè els primers 200 metres de descens són de molt bona neu; els següents 100m trepitgem "crosta que se trinca" i els 100 propers metres tornem a lliscar per neu de bona qualitat. A partir de la canal, trampegem com podem el bosc i la mala neu; és un campi qui pugui i compte amb els genolls.... tot i que per sort la visibilitat ha millorat.



I per fi retornem als plans i d'aquí al cotxe, de vegades amb estranys equilibris però amb la convicció que tornarem perquè és un molt bon recorregut per fer amb esquís.




divendres, 29 de març de 2013

Montcorbison per la cara nord



Distància: 10.5km
Desnivell: 900m
Dificultat: ME-BE, S2-S3
Durada: 5.30h
Punt de sortida: carretera de la Bassa d'Oles; cota 1.250m.
Dia: 26.

Deixem el cotxe en un revolt de la carretera que puja a la Bassa d'Oles, aproximadament a la cota 1250m.
Per manca de neu contínua, durant els primers 100m de desnivell ens carreguem els esquís a l'esquena i pugem, escurçant la pista, pel PR-115. Quan ens calcem els esquís prenem la pista direcció a la Bassa d'Oles fins a la cota 1.470m, on l'abandonem per continuar per la pista que porta a Mair de Diu des Nhèus. La intenció inicial és fer la circular al Letassi i al Montcorbison però com que veiem que la neu està molt tova, decidim tirar la directa cap al Montcorbison i remuntar-lo per la seva cara nord (única possibilitat de trobar neu menys transformada i prou estable). D'aquesta manera abandonem la pista i iniciem la pujada per un agradable bosc.


Quan passem pel costat d'unes cabanes, el bosc s'aclareix i, poc a poc, remuntem per uns suaus lloms fins a la Roca de Sacòsta, on ens espera la pala final fins al cim.


Com que veiem força purgues a la pala cimera, optem per evitar l'itinerari habitual i ascendim pel llom nord-oest, més segur, però amb més pendent, tot i que la bona neu caiguda la nit anterior facilita la progressió. Els darrers 50 metres fins al punt més alt els fem a peu per evitar un parell de cornises que dificulten el pas però sense amenaçar la seguretat.

 (últims metres)

 (al cim amb les Maladetes al fons)

Pel descens desfem camí evitant les pales centrals, amb neu molt bona, a dalt pols;


 i a baix primavera de la bona, fins gairebé a la Bassa d'Oles.



 (a la Bassa d'Oles)

A partir d'aqui, seguim la pista fins a la cota 1.350 aprox, sorprenentment gairebé sense remar, i els darrers 100m fins al cotxe, a peu.

dimecres, 27 de març de 2013

Al Cap des Clòsos des de Bagergue



Desnivell: 1000m
Distància: 10.5km
Dificultat: ME-BE, S3
Durada: 5h
Punt de sortida: Bagergue
Dia: 25.

Sortim des de la part alta del poble i prenem el camí de Santa Margalida en un tram de suau flanqueig que ens evita passar per la pista asfaltada. 


Superada l'ermita seguim camp a través i, un cop creuat un barranc, remuntem cap a l'est, per accedir al barranc de Raigades. L'entrada la fem pel bosc deixant, a banda i banda, dues petites preses reguladores.
Quan sortim de la part més boscosa, sempre remuntem evitant les parts més exposades a les allaus, tant les que baixen del Tuc de Costarjàs com les del Cap des Clòsos, prou plenes de cicatrius. L'esforç és considerable ja que hem d'obrir traça amb uns 10cm de neu recent.




Anem pujant per uns lloms esquitxats d'arbres (alguns sospitosament decantats en el mateix sentit que baixen les allaus) que ens donen certa sensació de seguretat. A la cota 2.270 arribem a un collet, el sol comença a treure el nas, i tombem a l'esquerra per ascendir suaument fins al cim.


Descendim pel mateix itinerari amb una neu pols excel.lent fins a la cota 1700m; a partir d'aquí la neu és pols primaveral però de bon esquiar. 





Un cop sortim del barranc descendim fins a la pista, la qual seguim amb les esquís als peus fins gairebé arribar al poble.


En definitiva, una agradable sorpresa per aquesta ascensió directa i amb un molt bon descens; amb tot, cal afrontar-la amb neus molt estables.

dilluns, 25 de març de 2013

Crestejant al Tossal de la Mina



Distància: 13,5 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: ME-BE(A), S2-S3.
Durada total: 5.30h.
Punt de sortida: corba a la cota 1700 de la carretera que puja a l'estació d'esquí de Boí Taüll.
Dia: 24.


Prenem la pista de la Vall de Sant Martí i en un quilòmetre i mig tombem a l'esquerra per entrar al Barranc del Port de Rus per un tram de bosc (150 m+) prou tancat però de bona progressió gràcies a la traça feta (si més no per pujar). A partir d'aquí sempre remuntem per suaus pendents fins al Port de Rus. Un cop l'assolim ens orientem al sud i remuntem uns metres fins a un cim secundari, a la dreta del citat port. A partir d'aquí ens descalcem els esquís per fer la cresta fins al Tossal de la Mina (est). Ens queda una lleugera remuntada d'uns 50m de desnivell però molt entretinguts per la longitud (uns 30 min); no és tècnicament difícil a peu però amb alguns passos força exposats (no és inviable fer-ho amb els esquís però...). 


Un cop al cim descendim (60m-), també a peu, per l'aresta oest (la part més complicada) fins al coll que hi ha entre el Moró i la Mina on, per fi, ens posem els esquís.


Iniciem el descens per retornar al barranc del Port de Rus; en aquesta obaga llisquem per una fantàstica neu pols fins enllaçar amb el barranc del Port de Rus; 



fins gairebé la cota 2.220m descendim pel marge esquerre del barranc, buscant la neu més pols de l'obaga. Quan enllacem definitivament amb l'itinerari de pujada encara gaudim de bona neu primavera 


Arribats al bosc on practiquem una mica d'esquí de supervivència (150m-). Finalment arribem a la pista i ens deixem dur còmodament fins arribar al cotxe.

dissabte, 23 de març de 2013

Al Bony de la Rodona pels serrats de Sello i de l'Orri



Distància: 7,5 km.
Desnivell: 900m
Durada: 3.15h.
Dificultat: ME (BE), S2 (S3)
Punt de sortida: passada la corba de la Vall de Sant Martí continuem remuntant cap a les pistes d'esquí de Boí Taüll, però poc després de passem un pas canadenc i aparquem el cotxe en un petit espai a la dreta (cota 1750).
Dia: 23.

Iniciem temporada d'esquí buscant un objectiu fàcil i directe a causa d'una méteo incerta. Poc es pot dir de la pujada al Bony de la Rodona ja que es tracta d'un itinerari molt directe i que segueix gairebé tota l'estona un ample llom.
Des de l'aparcament ascendim amb tendència est/nord-est per endinsar-nos al bosc que puja a tocar del Serrat del Sello. Aquesta primera part de pujada va entre bosc prou frondós però sempre amb un pas evident que gairebé ens duu fins a la part superior, ja menys poblada.



Quan agafem el Serrat de l'Orri, cota 2250 m., ja només ens queda seguir-lo fins al cim que tenim davant. El llom sempre és de fàcil ascens excepte els darrers 200 m on es posa més dret i en funció de la neu que trobem pot demanar ganivetes o grampons. Nosaltres amb les ganivetes en vam tenir prou ja que a banda d'alguna part més dura, encara quedava uns ditets de neu pols on s'agafaven molt bé els esquís.


El descens, tot i tenir altres possibilitats, el fem pel mateix lloc ja que els núvols ens atrapen al cim. D'aquesta manera la primera part de descens, on hi ha la millor neu, hem de practirar l'esqui de supervivència a causa de la manca de relleu. 


A les cotes centrals la visibilitat millora molt però, en canvi, la neu es torna més exigent, ja que, malgrat que a sobre hi ha uns 5 dits de neu pols, a sota hi ha una crosta antiga que es trenca selectivament al pas dels esquiadors més pesadets, la qual cosa, no cal dir-ho, desllueix el descens. La darrera part de baixada, ja dins del bosc més frondós, posa la 'cirereta' a aquest descens de supervivència ja que el marge de maniobra és ben escàs a causa de la presència massiva d'arbres.
Es tracta d'un ascens força segur pel que fa al tema dels allaus (que no vol dir que no n'hi puguin haver); avui la neu estava prou estabilitzada durant tot el recorregut.

dijous, 21 de març de 2013

Corriols a la Franja de Ponent


(direcció al Montpedró)

Distància: 28 km.
Desnivell: 600 m.
Dificultat: mitjana, puntualment alta.
Durada total: 3 h.
Punt de sortida: Alfarràs.
Dia: 20/03/2013.

Des del costat de la Gravera remuntem per la carrertera C-26 direcció a Tamarit durant un quilòmetre. A continuació ascendim suaument per còmodes pistes fins enllaçar amb els corriols del bosc de Pinyana. D'entrada hi ha uns pocs metres en pujada, un breu tram de pista fins empalmar amb el primer sender de la jornada: 150 m- de ràpid traçat boscós fins a situar-nos a tocar de la carretera de la Vall d'Aran la qual creuem per sota d'un pas d'aigua.


A continuació ens toca remuntar pel vessant nord-oest del Montpedró, un tram salvatge amb percentatges superiors al 20% i que gràcies al 36 que porto darrere puc ascendir integrament per primer cop damunt la BTT.  Continuem la ruta descendint uns pocs metres i progressant després per còmòdes pistes fins arribar al Pla de les Mules, pas natural per baixar cap a Valldellou (cosa que no fem). Des d'aquest punt fem uns pocs metres de pista i enllacem amb un fantàstic corriol que ens retorna al GR.


Ara hem de seguir el GR, inicialment en pujada, que ens durà sense abandonar-lo fins a Castellonroi. Majoritàriament és força net però quan comença a perdre metres el tema es complica a causa de la molt pedra solta que hi ha, amb tot l'exigència tècnica no és desorbitada i es va fent amb certa alegria.


Arribem a i sortim de Castellonroi per un tram de pistes força bones fins creuar per segona vegada la carretera de la Vall d'Aran, també per sota de la carretera per un pas d'aigua. Ben aviat remuntem per un divertit sender que ens retorna a la part alta del bosc de Pinyana.


Un cop a dalt l'únic que ens queda és prendre un altre sender boscós i net que ens baixa ràpidament a tocar de la carretera. 


Quan passem per sota de la gran canalització d'aigua, cal seguir el corriol bastant planer que voreja el bosc de Pinyana per la cara est. Finalment, fem els darrers km per còmodes pistes fins retornar al cotxe amb un bon regust perquè malgrat la brevetat del recorregut no li manca cap ingredient per fer-la prou divertida.

dilluns, 18 de març de 2013

Revirats pel Mont-roig


(a la nord del Mont-roig, vora el pantà de Camarasa)

Distància: 33 km.
Desnivell: 1200 m.
Dificultat: alta, molt puntualment molt alta.
Ciclabilitat: 98%.
Durada total: 6h.
Exposició: molt puntualment alta.
Punt de sortida: St. Llorenç de Montgai.

Descartada l'esquiada prevista pel dissabte per motius meteorològics (sembla que a mig matí ja no s'hi veurà un borrall), busquem una destinació propera per intentar fer una mica d'activitat i que, en cas de retirada per la pluja prevista, no ens hagi suposat un dispendi de benzina. D'aquesta manera optem per una d'aquelles zones que mai no defrauden: el Mont-roig i Montalegre.
Sortim sense un destí clar ni una ruta predefinida; amb el permís de la méteo anirem fent fins que hàgim de retirar. Però el dia comença ben assolellat, tan sols alguns nuvols alts i molt prims recorden que la majoria de previsions apunten a un empitjorament. Però aquesta 'deriva' no s'acaba de confirmar i anem eixamplant objectius.

(les parets del Mont-roig)

Així, arribem als peus de Montalegre havent pujat pel corriol de la collada Llorenç, un sender d'un km amb un percentatge de ciclabilitat d'un 75% ja que poc després de l'inici i al final hi ha uns 100 m de distància no ciclables, a banda de 3 esglaons puntuals a la part central que també demanen posar el peu a terra; amb tot, ens estalvia la volta fins a Vilanova de la Sal.

(corriol cap a la collada Llorenç)

A continuació ens dirigim cap al refugi del Xut, previ pas pel Coll de Porta (820 m), on arribem per pista en un baixa-puja ràpid.

(a tocar de les parets del Mont-roig, prop del Coll de Porta)

Des d'aqui ja evidenciem que les previsions s'han equivocat notablement: són gairebé les 12 i aquí ja hauria d'estar plovent i 'diluviant' al Pirineu; però no, el Montsent (objectiu inicial amb esquís) es veu prou clar (algun nuvolet alt però, aparentment, poca cosa).
 (al Coll de Porta amb el Montsec en primer terme i el Montsent al fons)

L'objectiu d'arribar a aquest atzucac que és el Xut, és comprovar la ciclabilitat del corriol que baixa del citat refugi fins al sender que va per la base del vessant nord del Mont-roig, a tocar del Pantà de Camarasa. No les tenim totes perquè la traça del Wikiloc d'on l'hem tret, indica que és de dificultat moderada, quan ja sabem que el corriol de baix no és moderat perquè té molta vegetació pel mig (potser tenim una sorpresa i han desbrossat la zona) i, per tant, ja sospitem que tornem a ser davant d'un d'aquells 'gripaus' que corren per la xarxa (i tants que n'hi ha)... i és que la gent ho penja tot sense advertir res de res, i sense tenir en compte que això pot anar a parar a moltes mans, fins i tot a aquelles que no són de natura patidora com som nosaltres.
I, efectivament, quan prenem el sender que primer voreja l'Extrem ja veiem que allò no serà fàcil; el primer tram és molt pedregós, amb parts no ciclables, i amb algun punt molt exposat.

(a l'Extrem)

Quan s'orienta definitivament al nord el sender, en teoria, guanya en continuïtat pel que fa a la cicabilitat, però l'espessa vegetació (no ens imaginem que ha de ser posar-s'hi amb roba d'estiu; i les ulleres de sol no són per protegir-nos del sol, sinó per evitar sortir borni) dificulta molt la progressió (atenció els canvis perquè es poden quedar adherits a algun dels molts matolls o alzineres que poblen la zona), i és una llàstima perquè si estigués ben desbrossat seria un gaudi.

(detall molt significatiu del sender de baixa per la N del Mont-roig)

Amb tot, a empentes (de la vegetació dels marges) i rodolons anem progressant gairebé sempre damunt de la bici fins que empalmem amb un breu tram de tartera on la cicabilitat és nul·la. Ben aviat podem tornar a pujar a la bici, tot i que la següent secció és molt difícil sobretot pel marcat desnivell del sender i encara per la vegetació. Després d'una mica menys de 2 km (250m-), finalment enllacem amb el sender que va per la N del Mont-roig, un corriol molt agradable que tan sols té la rèmora, a l'inici, dels nombrosos arbres tombats que barren el pas i que ens obliga a anar baixant de la bici. En total, uns 5 km de corriol preferentment en suau descens fins a sortir a tocar de l'estació de trens de Vilanova de la Sal.

(vídeo del sender vora el pantà)



(3 imatges de diferents secors del corriol vora el pantà)

A partir d'aquest punt la ruta es torna a calmar; ara ens toca remuntar....  Com que el dia continua aguantant (són quarts de dues i res de precipitació), ens animem a ascendir fins a Montalegre on ens plantarem després de 10 km (500m+) de bones pistes.

(arribant a Montalegre; la pluja al Montsec i el Montsent ja no es veu)

Un cop al cim (són quarts de tres) constatem que estem rodejats de negror; ja no veiem el Montsent i al Montsec es veuen unes bones cortines d'aigua que baixen cap a nosaltres amb certa celeritat, per la qual cosa ja decidim tirar la directa cap al cotxe. D'aquesta manera perdem els primers 50 per sender, els 100 següents els desfem per la pista de pujada fins empalmar, a la cota 700, amb el fantàstic corriol prop del Barranc del Clot del Roure; en total 300 m- de corriol net, ràpid i boscós però que vam trobar molt sec i arenós i, per tant, propens al derrapatge.

(sender del Barranc del Clot del Roure)

Un cop a la pista, la travessem per seguir pel sender pedregós que, en primer lloc, creua la via del tren i, posteriorment s'encaixona divertidament pel Barranquet del Mas del Cinto; en total més d'un km de sender (150m-) de corriol que posen la cirereta a aquesta excel·lent ruta, malgrat la improvisació constant.

(1a part del corriol baixant cap a la via)

 
 (tram final abans d'arribar a la via)