El comando raionet ataca la frontera catalano-occitana

Distància: 58 km
Desnivell: 2750m
Dificultat: molt alta
Ciclabilitat de pujada: 99%
Ciclabilitat de baixada: 99,9%
Durada total: 10h

Ja estem liquidant la temporada de rutes XXL i per cloure-la (o no) ens ajuntem un bon grup de raionets (altrament dits senglars) per afrontar un d'aquells recorreguts que fan gran la BTT o millor dit la bicicleta de muntanya; o encara millor dit, la muntanya en bici... es tracta de fer la volta dels ports d'Aulà i de Salau, una clàssica que no pot faltar en cap currículum dels ciclistes que gaudeixen de l'alta muntanya: pujades llargues i dures; baixades tècniques, trencades, amb punts exposats, que demanen intuïció, i tot plegat combinat amb un decorat que dóna sentit per si sol a aquest magnífica volta.

Per aquesta ocasió ens ajuntem amb el Jordi i el Roger, tal com ha estat dit, raionets de primer ordre amb mentalitat naturalista en tots els fronts que garanteixen rialles i bon ambient fins i tot quan el cansament i la gana podrien jugar alguna mala passada. 

Ens hi posem ben d'hora per remuntar fins al Port de Salau; a les primeres rampes es veu clarament que el Roger va molt sobrat pujant, de manera que ens va deixant enrere sense arribar al punt de l'exasperació per a ell; igualment, el seu ritme ens contagia i deixem de banda la nostra cadència jamaicana habitual i ascendim a uns 500m l'hora... esperem que aquest 'excés' no ens provoqui una junta de culata més tard. 

(a esquerra i dreta, Ports d'Aulà i Salau)

Al Port de Salau iniciem el primer descens del dia: uns 800m- per un exigent sender que transcorre per sobre del traçat de les vagonetes de les antigues mines. Des de dalt el Roger s'ho mira amb certa recança... està a punt d'endinsar-se al costat fosc de la BTT i no ho acaba de veure clar, però com a bon raionet l'escepticisme li va saltant a cada revolt del sender, de manera que a mig descens veu claríssim que dins la foscor també es gaudeix mooooolt!!!! Total, que malgrat la bici rígida que porta, els pneumàtics gairebé sense dibuix, l'estretor del manillar, el seient a dalt de tot, els frens V-break, es marca una baixada a fons on costa seguir-lo. Al que és impossible seguir és al Jordi que va obrint traça i avisant-nos de les possibles confusions (que no són poques) d'una camí no sempre evident.

Al fons de la vall fem una primera parada perquè si alguna cosa tenen els raionets és que cal alimentar-los puntualment i més pensant en la pujada grossa del dia: 1550m+ en 18 km. Amb la panxa plena tirem cap al Port d'Aulà a ritme viu, tornem a pujar a 500m+ l'hora per la qual cosa, parades incloses (cal alimentar les bèsties), ens plantem a dalt amb 3.30h. Excepte els darrers metres d'ascens (ja portem més de 2000m+) la resta es fan molt amens gràcies a la fantàstica pista que dibuixa una llaçades que obre unes amplíssimes panoràmiques de la vall però també del Mont Valièr.

Un cop a la cota màxima de la ruta (2260m) ens cal perdre 600m per un sender encara més desdibuixat que el primer del dia. Per tant, tot i que es deixa fer gairebé tot damunt la bici, li falta continuïtat perquè cal anar buscant permanentment el traçat correcte que a voltes es confon amb senders de vaques.

Arribats a la pista veiem que anem molt bé d'horari i ens animem a fer 400m+ (ara sí que tenim algun conat de junta de culata, però per sort no passa d'avís) per anar a empalmar amb el millor sender del dia, si més no a efectes de ciclar-lo. Els dos primers corriols tenen l'espectacularitat de l'alta muntanya i aquest (650m-), a més a més, un recorregut amb menys interrupcions que no vol dir que sigui fàcil, al contrari, a causa del marcat pendent; però, en definitiva, es tracta d'un sender obert amb la saviesa dels avantpassats i això es nota per la qual cosa xalem de debò i arrodonim una espectacular jornada de muntanya en BTT.