Traductor

dimarts, 4 de novembre de 2014

Volta a la Peña Montañesa en BTT


(fotos: Sito J.)

Distància: 53km
Desnivell: 1800+/2300-
Dificultat: mitjana-alta
Durada total: 7:30h
Punt de sortida: Foradada del Toscar
Punt d'arribada: l'Aïnsa


Ens ajuntem uns quants senglars per anar a l'Aïnsa a fer la volta a la Peña Montañesa amb una mica de trampa, ja que aprofitem que venim de diferents punts geogràfics per fer una combinada de cotxes; d'aquesta manera, ens estalviem 500m de desnivell arrencant des de Foradada del Toscar (1000m) per acabar la ruta a l'Aïnsa (500m) i picar tota la Maxiavalanche de la Zona Zero.
Així, a les nou del matí ja estem tots preparats per començar a remuntar la cara sud de l'allargada serra que fa d'est a oest la Peña Montañesa i en 150m+ ja hem creuat al vessant obac, això sí per unes rampes força demolidores, amb percentatges superiors al 10%. A la cara nord ja comencem a fer els primers corriolets del dia... senders que estan prou bé però amb falta de tirades llargues. D'aquesta manera empalmem amb les pistes, asfaltades fins a Viu, que ens duen fins a la Collada de Cullivert, altra volta amb alguna rampa força exigent. A la citada collada tornem a fer un breu tram de bonic sender però ben aviat perdem 200m per pista, els mateixos metres que ens queden per remuntar fins a la Collada (1550m); l'únic que salva aquesta part és la bonica obaga de la Montañesa plena del cromatisme propi de la tardor.
A la Collada tenim l'opció de fer directament la baixada cap a la Maxiavalanche però ens decidim per un petit bucle seguint el PR que baixa a Ceresa. Es tracta d'un sender exigent ja que a banda del pendent (en menys de 2 kms es perden 450 m) té trams molt pedregosos. En general, no és del gust dels comensals i rep un rotund suspens; amb tot, el xerpa el considera un bon sender, si més no en la línia de tota la Zona Zero. Ara ens toca remuntar aquests mateixos 450 m per una pista força pedregosa on sovint es perd força tracció i la progressió es fa feixuga (més per a uns que per als altres...).
Quan tornem a ser a tocar de la Collada ens desviem per flanquejar tot el vessant oest de la Peña Montañesa just en el tram més espectacular d'aquesta muntanya: on les parets verticals que la caracteritzen es fan més evidents. Realment, aquest tram de 7km i 450m- de fantàstic sender és el millor de la ruta i no només per la bona ciclabilitat del sender (excepte tres passos concrets on és millor baixar de la bici), sinó pel citat ambient de muntanya per on transcorre. D'aquest corriol cal dir que, a banda d'alguns pocs punts força exposats, la resta és una bona baixada esquitxada per alguna remuntadeta i amb alguns passatges pedregosos però en general força neta i on es pot córrer molt; i dins les nostres possibilitats, així ho fem i xalem de valent.
D'Oncins fins a l'Aïnsa la Maxiavalanche segueix el recorregut final de la ruta Bajo Peñas amb tres parts molt diferenciades: una primera, per terreny àrid moooolt pedregós però divertit; una segona boscosa, neta, molt ràpida i divertida, i la tercera és una successió de breus pujades i baixades sense cap més objectiu que retornar-nos a l'Aïnsa.
Arribats a l'Aïnsa fem la típica teràpia de recuperació fisiològica a base de viandes i begudes pròpies del lloc, moment que ens serveix per recordar i riure dels moments àlgids d'aquesta gran jornada de btt, sobretot gràcies a la companyia.


2 comentaris:

ValldeRibesBTT ha dit...

Aquest mes de juny hi vaig passar fent el recorregut que heu fet vosaltres i realment és una passada

Pep
vallderibesbtt.blogspot.com

pass@muntanyes ha dit...

Hola Pep,

la volta està bé, però ens agrada més el Ripollès ;-)

Salut i pedals!!*!!