Traductor

dilluns, 24 de novembre de 2014

Volta al Pallars Jussà (meitat est)



La segona etapa al Jussà en BTT ve, inicialment, marcada pel ruixat no previst de la nit de dissabte. Una aigua, que afegida a la de divendres, deixa en unes condicions força fangoses la part alta de la Vall de Barcedana la qual cosa ens fa perdre més de mitja hora traient llacor de les bicis i del calçat. Tenint en compte que l'etapa són més de 2000m+ ens replantegem l'itinerari previst d'entrada i a partir d'Isona farem drecera perquè no ens atrapi la nit, tal com si fos la Cuita el sol. L'arribada fins a Isona va per pistes ràpides que ens permeten posar-nos una mica on time, tot i que no podem badar. Creuem Sant Corneli pel Coll d'Orcau per baixar per un bonic i exigent sender (200m-) fins a Montesquiu, sempre amb unes boníssimes panoràmiques del pantà de Tremp. A partir d'aquí ja només ens queda anar empassant-nos les breus ondulacions que fa la pista vora el pantà fins arribar a Aramunt, des d'on prendrem l'asfalt fins a la Pobla. En total 1800m+ i 60 km per una etapa que demana més hores de llum per poder-la gaudir plenament.


dimarts, 18 de novembre de 2014

Volta al Pallars Jussà (meitat oest)



Comando amb la colla del xipxap per anar a pedalar la volta al Pallars Jussà en BTT. Dissabte quedem ben d'hora ben d'hora; la puntualitat és un requisit indispensable ara que el dia escurça de valent. Divendres ha plogut gairebé tot el dia al Jussà i a les 6 del matí al Barris Nord està plovent bonic... mal començament de volta. Tirem amunt vacil·lants però a l'alçada de Balaguer ja no plou i es comencen a intuir les primeres clarianes; la bona tendència es confirma quan arribem a Pobla on només queda la boira del fons de la vall, però al cap de pocs quilòmetres de pedal ja ens acompanya un sol intermitent a causa de les nombroses nuvolades mogudes pel vent. Reconfortats per aquest tímid sol prenem la primera decisió del dia quan encara estem prou sencers... i en aquestes condicions plaents obviem Bambi i ens desviem cap a Mordor, una duríssima pujada cap al Pui de Lleràs amb rampes superiors al 20% per un terreny a voltes exageradament pedregós que ens obliga a posar peu a terra en curts trams de l'ascens. Aquesta tònica es manté fins la fantàstica talaia que és el cim de Lleràs, però també durant els següents 10 quilòmetres, amb els salvatges pugesbaixes de la carena de la Serra de Gurp; tan sols les excel·lents panoràmiques que tenim justifiquen aquest titànic esforç. [De passada descobrim, amb la bici nova del Xavier, que les rodes de 29' costen molt de moure amb aquestes rampes tan dures; per tant, un 22/36 resulta molt just i exigeix com a mínim un 38 o un 40 de pinyó gran per afrontar aquests pendents] Per sort aquest tram s'acaba just en el moment que les mirades cap al xerpa depassen amb escreix de la simple reprovació... buufff, moments de pànic superat pels pèls... A partir d'aquí la ruta continua per camins molt més amables fins al Meüll. Poc després d'aquest llogaret arriba el moment clau de la primera etapa: una part de fang, argamassa pura, que en funció de la pluja del dia anterior pot molt ben ser que no puguem superar i amb l'hora que és el marge d'actuació es redueix ostensiblement. Sortosament van faltar 5l/m2 per ser impracticable i podem passar, ni que sigui amb les rodes ben enfangades. Ara ja només ens queda planejar durant uns pocs quilòmetres abans no comencem el descens final: una agradable i ràpida baixada de 650m- fins a Cellers, tots per pistes i amb unes bones vistes del pantà i del vessant nord del Montsec. En total, uns 2000m+ i uns 60 km de pedals, caminadetes i rialles per una mitja muntanya de molta alçada.




dimarts, 11 de novembre de 2014

A la Peña Montañesa per la Canal Mayor



Distància: 9km
Desnivell: 13 km
Dificultat: mitjana, molt puntualment alta
Durada total: 5.30h
Punt de sortida: Oncins

Des d'Oncins cal seguir en tendència oest l'agradable corriol que duu a la Collada però quan portem dos quilòmetres, just en el punt on puja el sender de Torrelisa, cal orientar-se al nord per començar a encarar-nos a la base de la Canal Mayor. Encara queden 400m+ de costerut sender per posar-nos-hi.



Hi entrem amb curiositat per saber que ens hi trobarem: algunes piulades parlen d'una dificultat força elevada però la veritat és que a banda de tres passos molt concrets la resta seria una agradable passejada si no fos pel terreny tan pedregós que hi ha. El pas més difícil és una curta grimpadeta equipada amb una corda. La resta de passos són més d'estar atents que tècnics per la qual cosa tot i que no és exigent no s'hi val a badar.


Sortim de la canal a la cota 1950 i ara només ens queda un fàcil sender que ens mena al cim, sempre amb bones vistes cap al sud.



Al cim, en canvi, les panoràmiques s'obren cap al nord i podem contemplar còmodament Ordesa i el Mont Perdut.


Per baixar tenim intenció de fer-ho per la Feixa del Toro però no ens aclarim amb el mapa i ens saltem l'entrada per la qual cosa ens toca baixar pel corriol costerut i evident que perd metres pel Picón




dimarts, 4 de novembre de 2014

Volta a la Peña Montañesa en BTT


(fotos: Sito J.)

Distància: 53km
Desnivell: 1800+/2300-
Dificultat: mitjana-alta
Durada total: 7:30h
Punt de sortida: Foradada del Toscar
Punt d'arribada: l'Aïnsa


Ens ajuntem uns quants senglars per anar a l'Aïnsa a fer la volta a la Peña Montañesa amb una mica de trampa, ja que aprofitem que venim de diferents punts geogràfics per fer una combinada de cotxes; d'aquesta manera, ens estalviem 500m de desnivell arrencant des de Foradada del Toscar (1000m) per acabar la ruta a l'Aïnsa (500m) i picar tota la Maxiavalanche de la Zona Zero.
Així, a les nou del matí ja estem tots preparats per començar a remuntar la cara sud de l'allargada serra que fa d'est a oest la Peña Montañesa i en 150m+ ja hem creuat al vessant obac, això sí per unes rampes força demolidores, amb percentatges superiors al 10%. A la cara nord ja comencem a fer els primers corriolets del dia... senders que estan prou bé però amb falta de tirades llargues. D'aquesta manera empalmem amb les pistes, asfaltades fins a Viu, que ens duen fins a la Collada de Cullivert, altra volta amb alguna rampa força exigent. A la citada collada tornem a fer un breu tram de bonic sender però ben aviat perdem 200m per pista, els mateixos metres que ens queden per remuntar fins a la Collada (1550m); l'únic que salva aquesta part és la bonica obaga de la Montañesa plena del cromatisme propi de la tardor.
A la Collada tenim l'opció de fer directament la baixada cap a la Maxiavalanche però ens decidim per un petit bucle seguint el PR que baixa a Ceresa. Es tracta d'un sender exigent ja que a banda del pendent (en menys de 2 kms es perden 450 m) té trams molt pedregosos. En general, no és del gust dels comensals i rep un rotund suspens; amb tot, el xerpa el considera un bon sender, si més no en la línia de tota la Zona Zero. Ara ens toca remuntar aquests mateixos 450 m per una pista força pedregosa on sovint es perd força tracció i la progressió es fa feixuga (més per a uns que per als altres...).
Quan tornem a ser a tocar de la Collada ens desviem per flanquejar tot el vessant oest de la Peña Montañesa just en el tram més espectacular d'aquesta muntanya: on les parets verticals que la caracteritzen es fan més evidents. Realment, aquest tram de 7km i 450m- de fantàstic sender és el millor de la ruta i no només per la bona ciclabilitat del sender (excepte tres passos concrets on és millor baixar de la bici), sinó pel citat ambient de muntanya per on transcorre. D'aquest corriol cal dir que, a banda d'alguns pocs punts força exposats, la resta és una bona baixada esquitxada per alguna remuntadeta i amb alguns passatges pedregosos però en general força neta i on es pot córrer molt; i dins les nostres possibilitats, així ho fem i xalem de valent.
D'Oncins fins a l'Aïnsa la Maxiavalanche segueix el recorregut final de la ruta Bajo Peñas amb tres parts molt diferenciades: una primera, per terreny àrid moooolt pedregós però divertit; una segona boscosa, neta, molt ràpida i divertida, i la tercera és una successió de breus pujades i baixades sense cap més objectiu que retornar-nos a l'Aïnsa.
Arribats a l'Aïnsa fem la típica teràpia de recuperació fisiològica a base de viandes i begudes pròpies del lloc, moment que ens serveix per recordar i riure dels moments àlgids d'aquesta gran jornada de btt, sobretot gràcies a la companyia.