Traductor

diumenge, 31 de gener de 2016

Dent occidental de Batanes per Bachimaña



Distància: 15 km
Desnivell: 1300 m
Dificultat: ME (BE), S2-S3 (en funció de la qualitat de la neu podem trobar passatges exigents).
Durada total: 6:30 h
Punt de sortida: Balneari de Panticosa
Dia: dissabte 30

Des de la zona del balneari sortim per un sender amb els esquís a l'esquena que aviat empalma amb l'anomenat "Camino de los mulos" (o de los machos) que ens estalviarà remuntar cap a Bachimaña per un tram prop del riu molt poc agraït per als esquís (cap a la cota 1850 acaben trobant-se tots dos); a partir d'aquí podríem començar a foquejar però la neu està dura i caminant s'avança còmodament per la qual cosa fins a la base de la Cuesta del Fraile no ens calcem els esquís. A dalt de la Cuesta creuem el primer embassament i el passem deixant-lo a la nostra esquerra fins a la presa gran; en aquest punt baixem a l'embassament alt de Bachimaña i el travessem per sobre fins que a l'alçada de l'illot ens desviem a la dreta i ascendim per unes pales orientades al nord (10 cm de neu pols de dijous) fins a l'embassament de Xuans; breu baixa i puja i flanqueig per sota la nord del Xuans fins al coll que el separa del Batanes Occidental. En general tot aquest tram fa la sensació de ser bastant allavós i, per tant, demana posar-s'hi amb la neu estable. Des d'aquí ja només ens queda una còmoda remuntada pel llom fins a la punta occidental de la Dent de los Batanes. Per al descens desfem uns 50 m- i tot seguit anem tirant flanquejos i baixant breus pales sempre deixant els diferents llacs (Labaza i Serrato) que veiem sota nostre, a la dreta. La neu és una estranya combinació de neu pols sobre una neu dura i megatrillada pel pas dels molts esquiadors que fan aquest cim, per la qual cosa l'esquiada no arriba a desagraïda però tampoc s'apropa al gaudi per la manca d'homogeneïtat. A mesura que anem baixant la neu pols va desapareixent i descendim per pales de neu endurida que esperàvem trobar-les transformades però el cel s'ha enteranyinat a partir de migdia i el sol no es prou fort per transformar; amb tot anem baixant bé fins que empalmem amb el GR. Interpretem que hauríem de descendir una mica a la dreta per buscar el terreny més net de bosc però no hi ha neu suficient i no tenim més remei que fer el GR que és un camí molt estret, factible si se'n sap però com no és el cas, els esquís van a la motxilla i acabem els darrers 300 m- caminant tranquil·lament fins al balneari.

Camino de los mulos (o machos)

Part alta de la Cuesta del Fraile

Creuant l'embassament alt de Bachimaña

Just passat l'embassament alt de Bachimaña

Embassament alt de Bachimaña

Ídem

Ivó de Xuans; al fons el coll entre el Serrato i el Xuans

Arribant al cim amb Garmo Negro i Infiernos al fons

Batanes Occidental

Vinhamala, sembla que amb poca neu

Baixant cap al Balneari

Ídem

Traça GPS

P.S. diumenge ens vam llevar amb el cel molt ennuvolat i vam desistir de foquejar; vam a anar a Guara a fer una caminadeta però va quedar en l'intent ja que ens vam trobar amb aquells que gaudeixen matant animals per simple plaer i que s'apoderen de la muntanya quan practiquen la seva 'afició'... no ens va quedar més remei que recular :-(

dimarts, 26 de gener de 2016

Al Pic de la Pleta Pelada pels ports de Llevata i Filià


A l'esquerra el cim de la Pleta Pelada, al mig el Port de Filià i a la dreta el Pic de Llena

Distància: 14 km
Desnivell: 1400 m
Dificultat: ME(A), S2 (pala S3 de 50 m+ abans de l'avantcim i 30 m+ de cresta entretinguda prèvia al cim) 
Durada total: 6 h
Punt de sortida: estació d'esquí de Boí Taüll
Dia: diumenge 24

Vist el panorama del dia anterior i tenint en compte que ens encanta entrar a la Vall de Manyanet decidim anar a intentar per segona vegada el Pic de la Pleta Pelada que en l'anterior ocasió vam haver de deixar a mitges perquè estava ple de plaques de vent. Aquesta vegada, però, no l'ascendirem per la cara nord-oest a causa dels horaris que portarem (anem massa d'hora) sinó que ho farem pel Port de Filià i per la cara sud del cim. Així, sortim des de l'estació d'esquí i remuntem per les pistes fins al Pas de Llevata (una altra vegada molt bon rotllo amb la gent de l'estació). Des del coll baixem cap al riu Manyanet per una molt bona neu primavera fins a creuar el riu; com que canviem d'orientació, passem a ponent, i encara és a l'ombra ens toca posar ganivetes un breu tram després del riu però ben aviat els pendents se suavitzen fins al Port de Filià. Des d'aquí fem un flanqueig cap a la base del cim (atenció perquè amb neu dura pot ser delicat) i encarem la pendent pala final que hem d'abandonar a la meitat perquè la neu ja està una mica massa transformada i no ens aguanta el pes; d'aquest manera assolim el coll amb els esquís a l'esquena, els deixem i crestegem breument durant uns 30m+ (compte perquè no és difícil però sí entretinguda segons les condicions). Des del cim desfem fins al coll, calcem esquís i gaudim de la paleta que té una neu primavera boníssima; a continuació flanqueig fins al Port de Filià i baixada, amb neu primavera de la bona, per la meitat solana fins al riu Manyanet, on arribem amb uns darrers metres més orientats al nord-oest i encara trobem la neu ben dura. Creuat el riu ens toca la darrera remuntada del dia de 400m+ enmig d'un ambient calorós que arrodoneix una gran jornada d'esquí ja que després només ens queda baixar còmodament on, molt significativament, trobem la pitjor neu del dia (i no era pas dolenta).

Primera baixada des del Pas de Llevata

A l'esquerra la Pica Cerví i a baix el Riu Manyanet

Arribant al Port de Filià

Fotomuntatge (les lletres són afegides) en honor a una gran pintada que hi ha a baix de l'"estació fantasma"

Flanqueig des del Port de Filià, darrere

Cresta final a la Pleta Pelada

Des del cim; a l'esquerra la pala sud-est i a la dreta la nord-oest

Arribant al Riu Manyanet baixant de Filià

Retorn al Pas de Llevata; darrere el Pic de Llena

dilluns, 25 de gener de 2016

El Tossal de Paiasso en travessa


La Vall de Manyanet des de la capçalera
Distància: 19 km
Desnivell: 1250 m
Dificultat: ME, S2 (puntualment S3)
Durada total: 7 h
Punt de sortida: estació d'esquí de Boí-Taüll
Punt d'arribada: cota 1700 Vall de St. Martí
Dia: dissabte 23

Menys neu de l'esperada a la Vall de Boí i la que hi ha a una cota molt alta. No tenim clar que hi anem a fer i al final ens decantem pel Paiassos des de l'estació, passant per Manyanet. Pujada ràpida per pistes fins al Coll de Roies (+500) (molt agradables els treballadors de l'estació: saludant, donant-nos consells... bé, molt bé) des d'on fem la primera baixada (-300) del dia cap al riu Manyanet. Les orientacions de la sortida juguen a favor nostre i descendim per una neu primavera boníssima perquè ja fa estona que hi toca el sol. Sense arribar al fons de tot, cap a la cota 2250, ens tornem a posar pells i amunt fins al circ que dibuixa el Cap de Llevata on tombem a l'est per remuntar els darrers 500 m+ fins al cim; la neu ens porta una mica per on 'ella' vol i hem de fer algun equilibri estrany per accedir fins al llom on comença a escassejar la neu tot i que encara podem arribar amb esquís fins a 50 m+ del cim (es podria arribar amb esquís als peus per una llengua molt estreta però cal saber-ne). Al cim decidim que seguirem pel Port de Cabeçades ja que no el coneixem; així baixem per bona neu pols de l'obaga del cim fins al citat port on tornem a posar pells i fem el llarg flanqueig pel llom que uneix el Port amb el Tossal de Rus. Aquí hem de baixar caminant perquè no hi ha neu suficient fins al Port de Rus on ja podem treure pells i tirar-nos avall per la Vall de Sant Martí; al principi ho fem pel costat esquerra (l'obaga) per una neu pols molt bona però a poc a poc es va encrostant i llavors ens anem decantant cap a la banda solana on hi ha una neu primavera prou bona, lleugerament encrostada però fàcil d'esquiar. Fins aquí bé, però a partir de la cota 2200 la neu perd qualitat i quantitat i 100 m- després ja no podem esquiar més (sort que no vam anar cap al Pessó com teníem in mente... les sud estan tremendament pelades a cotes baixes) i abans del pont del bosc els esquís han de tornar a l'esquena ja que el sender està sense gens de neu; tan sols al tram final de pista ens els podem tornar a calçar per baixar-la per una placa permanent de gel.

El Paiasso (o pic de Filià) a l'esquerra

La Pica Cerví a la dreta

Remuntant cap al Paiasso amb el Port de Cabeçades al fons

Estanyet, Castell de Rus i Pessó -ben pelats-

Al cim amb el Montsent al fons

Passat el Port de Cabeçades amb la nord del Paiasso al fons


Baixant per la Vall de Sant Martí

Entrant el bosc

dilluns, 18 de gener de 2016

Agònica Tossa Plana de Lles



Distància: 13,5 km
Desnivell: 1000 m
Durada: 5h
Dificultat: fàcil, S2
Punt de sortida: estació d'esquí de fons de Lles.

Cap de setmana complicat per anar a foquejar: dissabte molt vent i diumenge sembla que sí però el de la 'meteo' ens informa de diversos allaus per la qual cosa caldrà triar algun itinerari segur. El dubte és si cap a Andorra o arrisquem a la Cerdanya on de ben segur el vent hi ha fet estralls; però és que entrar i sortir a Andorra és sempre un drama i tenim l'horari limitat per la qual cosa ens decantem per anar a fer una Tossa plana de Lles


Un cop arribats a l'estació ja es confirma visualment la pitjor de les previsions: hi ha molt poca neu, però aparentment encara podrem pujar a la Tossa (enlloc més, ni Bovinar, ni res de res; en canvi la zona de Monturull es veu prou millor). Sortim des de l'estació amb esquís als peus i pel mig del bosc amb nombrosos taurons accedim al llom amb un aspecte força desolador, amb molta pedra i poc neu; 


amb tot aconseguim assolir el cim de manera còmoda i amb un vent prou moderat.



Però el descens és una agonia majúscula: la neu de dalt mig encrostada, la del mig molt canviant i la del final al bosc... la del final al bosc... esquís a l'esquena i a fer la mà. Una baixada d'aquelles que demanen màxima atenció per sobreviure-la.
En general tota la Cerdanya occidental (Tosa d'Alp inclosa) es veu molt molt justa de neu a causa dels estralls provocats pel vent.

dilluns, 11 de gener de 2016

Pedalant entre la Noguera i l'Alt Urgell


Distància: 42 km
Desnivell: 1700 m+
Dificultat: mitjana-alta
Durada total: 7 h



Qui més, qui menys durant la joventut ha tingut una d'aquelles nits que sortia a fer un beuret i tornar aviat a casa, però al final s'acabava complicant el tema i el retorn es produïa molt més tard i molt més ofuscat del previst. Això és una mica el que ens passa quan sortim a pedalar amb el Jordi... sortim a fer una pedaladeta però, no sabem ben bé com (o sí),  al final acaba sortint una senyora pedalada amb molts metres m+ i molts m- de corriols. 
Fil per randa és el que ens va passar ara no fa gaire... sortíem a fer una bonica travesseta de Peramola a Coll de Nargó i al final ens vam embolicar amb una gran travessa entre aquestes dues poblacions; d'altra banda res que no estigués previst.
D'aquesta manera, vam sortir d'una mica més enllà de Peramola per remuntar els primers 300 m fins a Sant Marc i partir d'aquí començar el primer descens bo del dia: 600 m- de molt bon fer, tot plegat esquitxat amb algun breu tram més pedregós i alguna pujadeta però res que amenacés mínimament de deslluir-lo.
A partir d'aquí s'acaba la tranquil·litat i comencem un ascens de +1100 amb moooolta pedra solta, però que molta; de totes formes i mides, textures i colors, i especialment cruel la terrorífica matèria pètria a contrapèl, que són aquell tipus de pedres que estan disposades en un angle que sembla que t'escupen enrere. Molt desgast físic fins assolir el cim del Faig punt on hem de començar el descens final d'uns 900 m- i que sens dubte resulta un dels millors del Prepirineu i part del Pirineu, per assequible (tot i que no és fàcil) i per la diversitat de trams: ràpids i nets, virats, algun esglaó, etc, i tot posat en un entorn espectacular, especialment quan es posa a tocar de la cinglera.