Traductor

dilluns, 20 de febrer del 2017

Guimbant entre les obagues i les solanes del Monturull


Distància: 18 km
Desnivell: 1350 m
Dificultat: ME, S2-S3
Durada total: 6:15 h
Punt de sortida: estació d'esquí de fons de la Rabassa (Andorra)
Dia: dissabte, 18

Aquesta temporada de neu el Pirineu està pletòric, repartint alegries a tort i a dret en forma de neus boníssimes. I així ho vam poder evidenciar en la foquejada al Monturull des de la Rabassa.
Sortim des de l'estació d'esquí de fons (ningú ens va empaitar perquè paguéssim res...) i remuntem per una pista de raquetes fins al Coll de Pimes, on arribem perdent uns 50 m. A partir d'aquí tombem al nord i remuntem les suau solanes del Pic Negre per sobre d'un crosta mooooolt lletja... ens esborronem només de pensar en la tornada; ja veiem que cal anar a buscar les obagues a veure si encara hi podem trobar pols. D'aquesta manera a la cota 2500 baixem fins al Torrent de Port Negre per una breu pala (200m-) orientada a N-E que ens fa xalar de valent i que confirma que cal anar a buscar les obagues; a partir d'ara i fins al Port Negre anirem sols traçant amunt i avall gaudint de la tranquil·litat.


Baixant cap al Torrent de Port Negre

Baixant cap al Torrent de Port Negre i la pala d'ascens del Monturull

Un cop al torrent tornem a posar pells i remuntem una pala de pendents en general suaus fins al cim del Monturull, havent fet una mica més de 400m+. 

Remuntant la pala S-O del Monturull

El Cadí des del cim

Arribant al cim; el Pirineu, pletòric

Des del cim ja anem esguardant la continuació del dia: baixada cap a la nord per una pala (500m-) amb uns primers 200m- a uns 25/30º i que s'esquia a plaer gràcies a la neu pols sequíssima que hi trobem i que fa ens banyem ens dosis desmesurades d'alta autoestima.





Baixant la cara nord del Monturull; eufòria

Quan superem un llarg esperó que baixa cap al nord des del Pic Negre de Claró tornem a posar a pells i remuntem fins al Port Negre, ara ja per unes pales trilladíssimes que ascendeixen còmodament fins als 2600 m; pel que queda ens acabem d'arribar al cim homònim.

Remuntant cap al Port Negre

Les cames ja tremolen només de pensar en el descens, però es produeix el miracle i el solet que ha escalfat durant tot el dia ha transformat totalment la crostota del matí i ens regala una deliciosa neu primavera per retornar fins l'estació un altre cop.

Baixant al Coll de Pimes

Arribant a l'estació

2 comentaris:

Roger ha dit...

Bona activitat I molt bones traces. Felicitats per la triomfada.
Fins aviat

pass@muntanyes ha dit...

Gràcies, Roger! Modestes, com sempre, però plaents 100% i més en aquesta temporada de Pirineu exultant.
Fins aviat!