Traductor

dissabte, 31 d’octubre de 2009

Ascensió a peu al Posets

Com arribar-hi: a la sortida del poble d'Eriste deixem la carretera que ens portaria a Benasc i prenem una pista a l'esquerra que ens indica Refugi Angel Orús. Nosaltres la seguim fins arribar al pàrking de la pleta del Estallo on deixarem el cotxe i iniciarem l'ascenció.
Durada: 8h
Desnivell: 1900m
Dificultat: moderada
Cartografia: Posets, 1.25.000 (Ed. Alpina)


Comencem a caminar a les 9.40h amb l'objectiu de pujar a la Dent de Llardana, un tresmil secundari que queda a prop del Posets (segon cim més alt del Pirineu). Convençuts que les altes temperatures d'aquests darrers dies han esborrat qualsevol rastre de la neu caiguda fa una setmana, decidim fer l'ascensió carregant l'equipament mínim. Així, arranquem a bon ritme i, amb poc més d'una hora, arribem al refugi Angel Orús tot seguint el sender (PR11) que puja paral·lel al torrent. Cal destacar que aquesta primera part del recorregut  transcorre per un bosc que, en aquesta època, ens permetrà gaudir d'uns fantàstics contrastos de colors.


Passem el refugi (2.100m) i nosaltres continuem pujant pel PR11, direcció nord-oest, fins creuar el Torrent de Llardaneta per un pont instal·lat recentment.


D'aquí, a poc a poc, anirem prenent direcció nord per dirigir-nos a l'entrada de la Canal Fonda. En aquest punt, prenem consciència de la primera sorpresa. Hi ha més neu de la prevista i, efectivament, per superar la canal (on l'acumulació és més significativa) haurem de patir la lenta progressió amb les corresponents enfonsades....


Quan arribem al Coll del Diente (3.010m) topem amb la segona sorpresa. Només queden 70m per coronar la Dent de Llardana, però les exposades repises que cal superar estan cobertes de neu. Així, decidim abandonar el primer objectiu, i optem per guanyar 300m més de desnivell i 'picar' el Posets.
A les 14.15h arribem al cim


i les vistes que ens ofereix el Posets compensa el fort desgast que ens ha suposat superar 700m de desnivell per neu tova.


Pel que fa al descens, seguirem el mateix itinerari de pujada.


Al wikiloc podeu descarregar-vos el track gps: Pocets

diumenge, 25 d’octubre de 2009

Ermitanyos 2009




Vam sortir de Balaguer en direcció a Castelló de Farfanya. Ben aviat vam fer els primers corriols, tots dos força planers i poc tècnics, però que ja ens feien preveure una gran jornada de btt. A partir de Castelló vam anar pujant per bona pista i desnivells poc rellevants fins a l'ermita de Cèrvoles, on ens esperava un esmorzar de pa amb tomata i embotit (regat amb vi per als més valents). Marxem 20 minuts després i ben aviat encetem el "nou" corriol de l'ermitanyos que baixa, previ ascens a la serra de la Guineu, fins a Os de Balaguer. El corriol estava guarnit de gala, molt millor que fa un mes quan un parell de companys hi van anar per recomanació meva i em van maleir els ossos... total, que un 10 a l'organització per la feinada de neteja i acondicionament. N'estic convençut que aquest sender esdevindrà un clàssic de la zona. Acabat el descens les meves cames s'enganxen de mala manera (el treball anaeròbic del descens del sender ha fet estralls) i penso que no aniré gaire lluny... però ja se sap: el cos és un enigma i quan tornem a remuntar es van tornant a posar a lloc. Els corriols que menen al monestir de les Avellanes i posteriorment a Vilanova de la Sal m'ajuden a acabar de recuperar les cames ja que es tracta d'anar pedalant sense estrés.
Els avituallaments generosos de Vilanova i Montalegre em catapulten a un estat d'eufòria injustificada ja que baixant el corriol cap a St. Llorenç de Montgai (ja es comença a acanalar... en quatre dies acabarà com el que surt de la collada Llorenç, mecatxins!!!) les cames tornen a dir que no estan disposades a treballar anaeròbicament durant tanta estona i tornen a enviar senyals d'alarma que tot allò pot petar en qualsevol moment. A mig corriol una pedra em fa anar per terra i llavors ja s'enganxa fins les orelles... tot plegat fa que dubti de prendre direcció Balaguer o Camarasa. Però quan arribem a l'encreuament clau, un dels companys respon a un dels controladors que seguim cap a Camarasa, proposta a la qual no puc dir que no. Amb tot, el pitjor ja ha passat... bé, ha passat perquè ja coneixem el penúltim corriol per on ens vol ficar l'organització i ens desviem per la pista principal sense el més mínim remordiment.
Arribem a Sant Jordi, coca de recapte de Camarasa (en principi no en volia, però mira, en vaig tastar un  tros i després en van caure quatre més) i cap a baix on ens encaren per un corriol que duu a Camarasa. Només veure'l, les cames s'esgarrifen, tot i que els prometo que és l'últim... sort que no era gaire llarg perquè quan estàvem arribant al poble els llums d'emergència es tornaven a encendre.
A partir d'aquí i fins al final, bon recorregut alternatiu a la carretera per tornar fins a Balaguer.

Al wikiloc podeu trobar el track: Ermitanyos2009
(aquest track no el vaig enregistrar jo; el meu gps va dir que aquell dia no treballava i no va treballar).

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Congost de Mont-rebei


Ruta apta per a tots els membres de la família , ja que és força planera, tot i que cal tenir present que el recorregut discorre per indrets força aeris (la majoria equipats amb passamans).
Per arribar al punt de sortida cal anar fins a Pont de Montanyana (aquest és l'accés més ràpid per entrar a la part "gratada" a la paret, tot i que també hi podem accedir per Corçà) i seguir direcció la Clua i el Congost de Mont-rebei. Seguirem la carretera que va paral·lela a la Noguera Ribagorçana i deixarem a l'esquerra les cruïlles de la Clua i Alsamora. Al costat del pàrquing hi ha una àrea de pícnic amb tres taules. També al pàrquing hi ha un punt d'informació obert els caps de setmana i festius on podem trobar uns mapes amb quatre rutes per l'entorn.


El nostre objectiu és passejar pel camí excavat a la paret del congost al qual hi arribarem en una mica més de trenta minuts. A partir d'aquí anem i tornem pel mateix lloc, sempre per camí estret i aeri.


diumenge, 4 d’octubre de 2009

Cresta Russell


Sortida des de l'estany de Llauset (2200 mts). Seguim el GR11 fins al coll de Ballibierna. A partir d'aquest punt deixem el GR i seguim direcció N flanquejant, en lleuger ascens, fins al coll dels Isards. D'aquí haurem de perdre uns pocs metres de desnivell abans de remuntar per una evident canal, molt descomposta, que mena a l'Agulla sud del Russell (3:15). Del primer cim (3.095m) seguim sense més dificultat per la cresta fins a l'Avantcim SE(3:45). (imatge de sota: dos senderistes a la part de cresta de l'Avantcim a la punta principal).


Des del Russell SE (3.203m) fins al cim principal del Russell (3.205m) tenim dues possibilitats: o bé seguir per la cresta (amb un sol pas delicat, però molt exposat i aeri -PD-) o abans d'aquest pas delicat baixar a l'esquerra per, una mica més endavant, remuntar uns metres i recuperar la cresta (4:00).


Des del cim principal fins a la Punta de la Bretxa (3.195m) tenim 15 minuts pel llom (a la imatge de sota l'Aneto al fons).


Des d'aquest punt desfem tota la cresta fins arribar, un altre cop, a l'avantcim on prenem direcció est, en descens, per anar al Russell est (fites) (5:45). A partir d'aquí anem lleugerament a l'est per buscar una tartera que ens permetrà baixar als llacs, malgrat que cal anar amb molta cura per l'accentuat desnivell. Ara només queda desfer camí fins al pàrquing de l'estany (8:00 i 1400 mts de desnivell positiu).


Al Wikiloc podeu descarregar-vos el track: Cresta Russell