Traductor

diumenge, 6 de febrer de 2011

Coma del Forn des de la Pleta del Prat

(al cim, amb el Ventolau al fons)

Desnivell: 1000 mts.
Dificultat: S2.
Horari: 4 hs.

Les nevades del cap de setmana anterior van estar seguides de molts dies de fort vent, la qual cosa ens fa buscar un objectiu amb un itinerari segur. A més a més, per aquest cap de setmana, al Meteocat, apareix l'avís per allaus de fusió. És a dir, que tenim plaques de vent en totes les orientacions que no s'han estabilitzat a causa de les baixes temperatures i que cal preveure que ho faran aquest cap de setmana amb la pujada notable de temperatures. L'objectiu és el sempre agraït Pic de la Coma del Forn per l'estany Mascarida.
De bon matí anem a fer un cafè amb llet al refugi de la Pleta del Prat on demanem informació dels itineraris per confirmar l'estat dels recorreguts; com sempre ens atenen molt amablement i ens diuen que el millor per esquiar és el Coma del Forn; al Ventolau li falta neu als 100 primers metres de desnivell (just fins a l'estretament) i el Campirme té el llom força ventat. Efectivament, al Ventolau li falten els 100 primers mts (si més no per baixar) i els 50/100 mts finals, molt ventats. Al Campirme a banda del llom molt justet (potser es pot negociar per alguna llengua de neu que hi ha), la pala d'accés al llom té molta pedra a la vista a la part superior.

(Pujant, amb el llom del Campirme al fons)

Iniciem el recorregut per vora de les pistes tot just a les nou del matí quan encara no hi ha gairebé ningú... bé, només hi ha els pisters, preparant les instal·lacions, que ens demanen on anem, ens aconsellen i ens confirmen que ha ventat molt molt durant la setmana: precaució... així dóna gust!!! Quina bona gent!!!
A les pistes hi ha neu pols de fàcil progressió però quan ens en separem agafem un tram molt encrostat que ens fa témer el pitjor per a la baixada. A la zona de l'Estany Mascarida ja fa estona que hi toca el sol. Hi ha neu tot tipus: neu duta pel vent, neu ventada, neu vella dura (ai ai ai, que si no transforma una mica, de baixada riurem). Arribem al cim amb ganivetes perquè els lloms finals estan força ventats i amb neu vella a la vista.

 (Les Maladetes al fons)

Al cim, el vent, tot i que de sud, no ens convida a estar-nos-hi gaire estona i baixem que són les dotze amb poca confiança de l'efecte del sol. Però ens sorprenem quan veiem que ha escalfat suficientment per transformar les crostes i estovar la neu vella endurida.


(Baixant a l'alçada de l'estany Mascarida)

I com que a la una ja som a baix una altra vegada, i ens cal una bona depurada de tècnica, i a més hi ha una neu pols boníssima, ens quedem a les pistes (amb el forfet de migdia) per "treballar-la" una micamolt, a veure si hi podem fer-hi alguna cosa.