Traductor

diumenge, 26 de juny de 2011

Pic d'Arriel des de Caillou de Soques



Distància:13,5 kms.
Desnivell: 1400 m.
Dificultat: fàcil excepte els darrers 50 m., més aeris que una altra cosa.
Durada: 6 hs.

 (Bosc de faigs a la part inicial)

Punt de sortida: des de Formigal superem el Portalet i baixem per la D-934 fins a Caillou de Soques (1400 m) on podem deixar el vehicle a qualsevol dels 2 aparcaments que hi ha.

Des de l’aparcament sortim direcció est flanquejant per un frondós bosc de faigs fins a superar per un pont el riu d’Arrious a partir del qual progressem per terreny obert, sempre per còmode corriol (HRP). A la cota 2060 ens desviem a la dreta per sender que puja directe (S) cap al coll de Soba. 

(Ascendint cap al coll de Soba)

 (Vista del Midi)

Quan hi som ja tenim una bona perspectiva del que ens falta fins al cim; d’entrada hi ha un flanqueig (E) cap a l’evident coll d’Arriel des del qual començarem a remuntar pel llom nord del Pic d’Arriel. 

 (Remuntant des del coll d'Arriel)

Tan sols els darrers 50 mts de desnivell demanen una mica més de mans. Des del cim tenim en primer pla el Balaitús, darrere el Vinhamala, a baix la vall del Respomuso, i a l’est el Midi d’Ossau. Ara només queda desfer camí fins l'aparcament.

(Vistes cap al Midi d'Ossau)

 (Llacs d'Arreumolit, i el refugi homònim, des de la cresta de l'Arriel)

dissabte, 25 de juny de 2011

BTT per la Bal de Tena



 (La nord de la Peña Telera)

Estada a la Bal de Tena per fer un parell de rutes en BTT.
En primer lloc un volta (adaptada) per la zona de Panticosa, Sabocos i la Ripera. La ruta s'inicia al poble de Pueyo de Jaca, passa per Hoz de Jaca on s'inicia la pujada per pista fins a l'Ibon de Sabocos on arribem sense dificultat a banda dels gairebé 1000 mts de desnivell que cal superar. En aquest raconet iniciem 200 mts de desnivell d'arrossegada de bici tolerable fins al coll de Sabocos o de Ripera on arribem ja muntats damunt la bici. 

 (Arribant al coll de Sobocos, amb el Midi d'Ossau al fons)

A partir d'aquí entrem en una altra dimensió: la cara nord del Tendeñera; autèntic paisatge d'alta muntanya.

 (A la dreta, la nord del Tendeñera)

La primera part de descens, sense arribar a la categoria de tècnica, exigeix atenció al terreny, més o menys fins passar el refugi de Ripera, amb una divertida creuada de riu (d'altra banda, evitable una mica més avall).

  (Creuant el riu Ripera)

A partir de llavors tenim una estoneta de bona pista fins enllaçar amb el PR HU-95 fins a Panticosa amb uns trams inicials i finals una mica exigents però globalment molt divertit per ciclar (compte que hi acostuma a haver força senderistes -tenen preferència!!-). 

 (Pel PR HU-95, amb la Peña Telera al fons)

Quan arribem al peu del telecabina que puja des del poble nosaltres vam agafar el PR HU-106 fins a Pueyo però, a banda que té alguns trams que no són ciclables, és un sender botànic que en dies de festa s'omple de gent (recordem que el caminant SEMPRE té prioritat al ciclista); això sí: el lloc és preciós... per tant, si no us importa empènyer la bici, val molt la pena.

__________________________________________________________________________________

 (La Peña Telera)

Per al següent dia anem a l'altra banda de la Bal de Tena: a la nord de la Telera (Serra de la Partacua). Sortim des de Tramacastilla i remuntem fins a la Lana Mayor, a tocar de la Canal Ancha de la Peña Retona sempre per bona pista i tendència oest.

 (Peña Retona, punt més alt de la serra de Telera, i l'entrada per la Canal Ancha)

A partir d'aquest punt canviem de direcció i la pujada per la baixada, tot plegat per bones pistes fins que passat el refugi de Telera intentem ciclar pel PR HU-93. 

 (Descens en bona companyia)

D'entrada ja ens costa de trobar-lo però amb el GPS i una mica d'imaginació, combinats amb trams de corriol més evidents, fa que anem progressant més o menys damunt la bici.

 (Presumptament, pel PR HU-93)

Abandonem el PR en un punt indeterminat (tot el PR és força indeterminat, a banda de no tenir cap marca de pintura -o no les vam sabem veure-) i creuem una resclosa per damunt del riu de Lana Mayor i a partir d'aquí, previ pas per un tanca (molt tancada i barrada -nosaltres desaconsellem totalment passar per aquest punt-), baixem per pista fins a Tramacastilla de Tena.

dissabte, 18 de juny de 2011

Desencís en el descens en BTT del Camí la Forestal (Pic de l'Orri)



 (L'animalada és omplir els Pallars de línies d'alta tensió: NO A LA MAT!!!)

Desnivell: 1800 mts.
Distància: 45 kms.
Dificultat tècnica: alta (puntualment molt alta).
Durada: 7.30 h.

Fa temps que teníem in mente la ruta n. 5 del llibre del Xavier Agut: "El Pallars Sobirà en BTT". Segons l'autor, 1900 mts de desnivell negatiu (previ ascens, és clar) gairebé tots per corriol amb una cicabilitat del 100%. Evidentment, aquestes dades fan venir salivera.
Comencen a remuntar des de Sort per asfalt fins al llogaret de Beraní (uns 10 kms), passant per Rialp; ja ens va bé, per avançar-ne més, ja que tenim ganes de trobar-nos cara a cara amb el corriol de baixada. A partir d'aquí ja progressem per pistes en bon estat i desnivells prou tolerables. Quan arribem a la cruïlla que indica les Pedres d'Aulò encara ens animem a aproximar-nos-hi (fora de programa): són 100 mts de desnivell de baixada per corriol que es fan molt bé damunt de la bici, però que de pujada queden reservats a uns/unes pocs/poques. Poc després tornem a sortir a la carretera que puja a l'estació d'esquí, la qual deixem aviat per remuntar per una còmoda pista verda de Portainé fins al cim del Pic de l'Orri, on ens rep un molest aire.



Malgrat que la idea és estar-nos-hi amb la calma (avui portem entrepans dignes i no les avorrides barretes -o similars-) el vent ens ho impedeix. Per tant, reprenem la marxa fent la segona variació de la jornada respecte l'original: en comptes de baixar cap a Sant Joan de l'Erm, el qual exigiria tornar a remuntar, fem un forapista directe des del cim fins enllaçar amb el corriol conegut com la Forestal, el protagonista del dia.


La baixada pel llom la guadim al màxim perquè ja la coneixem i no cal que ens orientem. Quan arribem al sender (cota 2175 m.) el prenem a la dreta (O) (sempre seguim les marques grogues que l'identifiquen).
I aqui comencen les nostres decepcions: el primer quilòmetre i mig flanqueja el vessant sud-est del Pic de l'Orri: hi ha breus trams que són ciclables però n'hi ha molts d'altres que no, la qual cosa provoca que ens passem una bona estona pujant i baixant de la bici.


De ben segur que aquesta part ha viscut moments memorables per a la pràctica de la btt, però el fet de flanquejar el vessant de la muntanya provoca que vagi perdent base a causa de la caiguda de terra des de la part superior, i això fa que no hi hagi prou espai per pedalar amb comoditat. A més la composició del terreny es troba molt exposada a l'erosió, fins a l'extrem que algun dels barrancs que hem de creuar demanen més d'un intent; és a dir: provo de passar, patino i cap avall; segona temptativa: provo de passar, patino i cap a avall. Ja veiem que hem d'apretar la neurona i dissenyar un pla per superar el citat barranc. Tercer intent: tu a dalt, jo a baix i treball en cadena per passa la bici. Tenim la mosca al nas (especialment jo, que he corregut uns quants metres barranc avall atropellat per la bici)... això no havia de ser el paradís (?!)... estem a punt de sentenciar-lo (potser a mesura que avanci la temporada el corriol va agafant més base, però per ara...). 
Per sort a partir d'aquí la cosa millora molt i, efectivament, comencem a xalar amb el corriol que a partir d'ara es combina amb un parell trams de pista força curts. Som en el tram probablement que es trobi en millor estat i fins arribar vora les Roques de Puigsaré, tan sols algun barranc i algun esbarzer "expansiu" ens obliga a baixar puntualment de la bici.


A partir de les esmentades roques la cosa es torna a posar marrana perquè hi ha molts arbres tombats (suposem -que és molt suposar- que de les darreres ventades de fa un parell d'anys) i ens passem tot el descens per la Serra de Sant Feliu pujant i baixant de la BTT per esquivar-los, fet que desllueix totalment el descens.


Finalment arribem a Sort amb un gust agredolç:


suposem que ens ha passat allò de les novel·les, que quan et diuen que són tan bones, les expectatives es disparen i normalment mai s'acompleixen. I a més vam oblidar que, en la nostra pràctica esportiva, és evident que ens movem en un medi canviant que pot provocar que les condicions variïn notablement en pocs anys.
I malgrat tot, malgrat tot, malgrat tot, si sabem on ens posem, és una ruta gens desaconsellable, la que ens proposa en X. Agut.

dilluns, 13 de juny de 2011

Excursió a peu i una mica de BTT pel Ripollès


(Espinavell)

Itinerari circular: Espinavell-Coll Pregon-Fabert-Espinavell
Distància: 10,5 kms.
Desnivell: 550 mts.
Dificultat: fàcil.

Sortida des del petit poble d'Espinavell al qual s'arriba per la  C-38 des de Camprodon, passat Molló. Podem estacionar el vehicle a la part baixa del poble i des d'allí mateix creuem pel bell mig del nucli seguint les indicacions de Coll Pregon, fent cas sempre de les marques grogues de PR. 

(Detall dels carrers d'Espinavell)

Ben aviat abandonem la costeruda vila i sortim entre camps de conreu per camins ramaders, sempre direcció nord i amb suau desnivell. 


El darrer tram abans d'arribar al coll el camí es transforma en sender i en uns 45 minuts ja som a la part alta de la serra; a l'oest tenim el Costabona. 

(Al Coll Pregon) 

A partir d'aquí ens orientem a l'est seguint sempre les traces de 4x4 del llom fins arribar en breus pugesibaixes a les Basses del Puig Sec, constantment acompanyats per bestiar divers que més o menys accepten amb naturalitat la nostra presència. 


En aquest punt tenim molt a prop la Torre del Mira, al qual es deu arribar en no gaire més de 15 minuts i des del qual diuen que es disposa d'unes generoses vistes cap a Prats de Molló; però hi ha previsió de tempestes i un avís del Meteocat, per tant, decidim no entretenir-nos-hi i baixar direcció sud cap Fabert (indicat) seguint el GR 151, un altre corriol de còmoda progressió, acompanyats dels primers bolets de la temporada (?!).


Arribats al petit veïnat de Fabert hem de seguir aquest GR que coincideix amb la ruta de la Transhumància, constantment assenyalada. Hi ha una primera part de breu ascens però ben aviat descendeix per un agradable bosc fins a Espinavell, sempre per pista.
___________________________________________________________________________________

A banda d'aquesta caminada cal destacar l'interessant centre BTT de la comarca, plena de variades propostes en una zona d'infinites possibilitats per a la bicicletat de muntanya:

(Una primavera generosa d'aigua)

(L'entrada al paradís té un preu...)

(Verdor pertot)

(L'estació d'esquí, i el Bastiments al fons)

(A l'esquerra el Bastiments i a la dreta el pic de la Dona)

(Restes de neu a les parts altes)