Traductor

divendres, 30 de desembre de 2011

El Veleta amb esquís

(Al cim amb el Meditarrani al fons)


Dificultat: S2
Desnivell: 1000m
Durada: 5 h

Iniciem la temporada d'esquí molt lluny de casa, a Sierra Nevada. Malgrat que a finals de novembre tenien molt bona neu el panorama actual és molt diferent: a cares S no hi ha neu per fer res i a les nord es troba per sobre dels 2500 m i, a més, ple de gel. 
Per tant, ens toca pujar des de l'aparcament de la Virgen de las Nieves per les pistes més al N, ara tancades per manca de neu. Amb tot, podem ascendir fins al cim amb els esquís (i sobretot les ganivetes) als peus sense gairebé coincidir amb els esquiadors de les pistes. Baixem pel mateix lloc per on hem pujat per neu dura però negociable.

 (arribant al cim)

(Granada al fons)

(al fons, improbablement esquiable, el cim del Mulhacen)


TRACK GPS

 BON ANY!

dimecres, 28 de desembre de 2011

En BTT per la cara sud de Sierra Nevada

(Capileira amb el Veleta al fons)

Distància: 29km
Durada: 3.30h
Dificultat: fàcil
Desnivell: 1200m
Accés: des de Granada prenem l'autovia direcció Motril. A l'alçada de la presa de Béznar abandonem l'autovia i anem direcció Lanjarón fins arribar a Orgiva on prenem una pista asfaltada de muntanya fins al turístic poble de Capileira.


Sortim per la part alta del poble i durant 6 quilòmetres guanyarem desnivell per pista asfaltada. Quan abandonem el quitrà, seguirem remuntant per pista en molt bon estat i suaus pendents on podrem creuar-nos amb algun cotxe fins a la cota 2150 on el control del Parc Nacional barra l'accés als vehicles motoritzats.

(ascendint pel parc, amb el Mediterrani al fons)

Les bicicletes poden passar però amb restriccions (està permès circular per pistes amb una amplada de 2 metres, és a dir, està prohibit circular per corriols). A mesura que guanyem alçada ens anem trobant, en zona obaga i protegida per arbres, alguna llengua de gel que ens exigirà baixar de la bici però, ràpidament, tornarem a pedalar.

(remuntant per la pista amb trams pràcticament coberts de neu)

A partir de 2.500m la progressió es complica. Malgrat l'escassetat de la neu a la cara sud, la pista es troba coberta d'una capa de neu dura prou suficient com per obligar-nos donar per finalitzada la  nostra ascenció.  A poc més de 2.580m arribem al coll de Cascajar Negro i deixem breument les bicis per pujar a peu fins a la cota màxima del Prado Llano (2.627m). Davant nostre tenim el Mulhacen, visiblement amb poca neu malgrat els seus 3.479m.

(al fons Veleta i Mulhacén)

 Tot seguit desfem camí fins als 2.400m, superat un mirador; deixem la pista principal i seguim descendint per un ampli tallafocs durant uns 300 metres de desnivell i fins enllaçar novament amb la pista de pujada.

 (descendint pel tallafocs)

Passat els límits del Parc, seguirem baixant per corriols (GR) que van tallant la pista fins poc abans d'arribar al poble de Capileira.

(descens per corriols, ja fora del parc)

La ruta transita parcialment per dins el Parc per aquest motiu no hi ha el track, ja que no tenim clares les restriccions de Sierra Nevada.

dilluns, 26 de desembre de 2011

De Castellonroi fins a l'ermita dels Màrtirs

Distància: 27,5 km
Desnivell: 700 m
Dificultat: baixa
Durada: 3 h
Ciclabilitat: 100%


Sortida per anar a estirar les cames sense, gairebé, cap complicació tècnica. Des de Castellonroi sortim breument en baixada però ben aviat iniciem la remuntada quasi sempre per bones pistes fins al cim de l'ermita dels Màrtirs on tenim una fantàstica vista dels 3 Montsecs i de part del Pirineu més meridional.

Des del cim desfem camí fins a la carretera, on prenem una pista en bon estat fins a situar-nos sota l'ermita de Sant Salvador. A partir d'aquest punt descendim molt decididament fins a la carretera de Castellonroi la qual prendrem a la dreta durant un km i mig de pujada fins tornar al poble.

divendres, 16 de desembre de 2011

Volta a la Serra de Prada passant per les collades d'Ares i de Pillat

Distància total: 50 km
Desnivell: 1500 m
Durada: 5h
Dificultat: mitjana (alta en el descens des de la Collada de Pillat).
Punt de sortida: poble d'Organyà
Més informació per visitar la comarca: Alt Urgell.

Des del centre del poble seguim uns 4 quilòmetres per la carretera principal C-14, direcció La Seu d'Urgell, i l'abandonem per prendre una pista a l'esquerra que puja amb ganes i per un terreny força acceptable. Durant els primers quilòmetres guanyem desnivell a base de llaçades; més endavant el pendent se suavitza. Malgrat ser un ascens previsiblement ràpid, nosaltres hi passarem més temps del desitjat (juga en contra nostre les poques hores de llum en ple desembre i el fred que fa el dia en qüestió, sobretot, estant parat). El motiu de l'aturada us l'expliquem a continuació:
- PUNXADA!!! (fins aquí cap novetat...)
- Ostres, ens hem deixat les càmeres de recanvi! (no és habitual, però sempre passa quan més ho necessites....)
- Eiiii, però portem pegats per arreglar la punxada!!! (s'ha dir que normalment portem tot el KIT SOS, que no se sap mai)
- Doncs a la feina. Apa, ens hi posem i ens adonem que la càmera que s'ha d'arreglar porta líquid  (amb tants canvis, punxades i sortides, ja no sabem qui porta què.....). Però no deien que les càmeres amb líquid eren incompatibles amb els pegats i no es podien arreglar???
- mmmmmm, provem-ho!
Primer intent (=primer pegat): amb menys de 10 metres la roda es queda sense aire.
Segon intent (=segon pegat): encara no hem començat a pedalar, la roda ja ha perdut aire, gggrrrrr.....
Tercer intent (= tercer pegat, tamany XXXL): si aquest no enganxa, ens toca desfer camí arrossegant la bici...(nooooo, avui no estava previst el carreteig!!!! )))
- EUREKA!! Ha funcionat!!! Però caldrà tenir-ho en compte per a properes ocasions....

en una de les aturades tècniques...

Després de l'incident seguim remuntant fins arribar al cim del Cogulló, que no vol dir la cota màxima de la jornada. Ens hi esplaiem una bona estona, aprofitant l'escalfor del sol i fotografiant la densa boira que planeja cap al sud alhora que intenta allargar els seus tentacles vers l'Alt Urgell.

imatges de la boira mostrant el seu afany d'envair territori


al cim del Cogulló

A continuació desfarem camí fins als Cóms, passem una cabana pastors i deixem a la dreta el camí de pujada. Poc després arribem a una bifurcació i prenem la pista de la dreta per tal d'iniciar un nou ascens, suau i sense complicacions fins gairebé la cota  1790m. Novament efecturarem un ràpid descens fins a la Collada de Pillat.

 al Coll de Pillat, on s'acaba la calma

Atenció, per enllaçar amb la pista que baixa cap a Cabó haurem d'arrossegar la bici uns minuts; seguirem un discret sender (Oest) fins topar amb una pista que no es fa visible fins gairebé ensopegar-hi.
Un cop som al camí del descens encara ens caldrà més atenció; la tensió està assegurada. Ens enfrontem a forts pendents (16% de mitjana) i terreny ultramegamaxi pedregós, sobretot durant la primera meitat del seu descens (bufff, els braços!!!).

durant el descens de la pista, minada de pedres

 més i més pedres..


 i més pedra!!!

La darrera part millora una mica però sense relaxar-nos. Al final veiem que, com ja ens havien advertit la gent d'Organyà, que és una pista privada però, a més, molt ben tancada i barrada que no deixa lloc a dubte... millor no posar-s'hi (per aquest motiu no hi ha track).
Finalitzat el dur descens seguim per bon camí fins al poble de Cabó i d'aquí, agafem l'asfalt, posem la cassola i 'a apretar' si no volem arribar sense llum.

dimecres, 14 de desembre de 2011

Des d'Horta de Sant Joan al Tossal d'Engrilló per la Via Verda



Distància: 58,5 km
Desnivell: 1.550 m
Durada: 7.30h
Dificultat: molt alta
Ciclabilitat: 98%
Accés: Horta de Sant Joan. Deixem el cotxe a l'aparcament situat al costat del camp de futbol.


Des del vora del camp de futbol comencem baixant durant un km seguint les indicacions de la Via Verda. Quan hi arribem la prenem a la dreta en constant baixada i sense cap complicació; anem descendint creuant els túnels, els primers correctament il·luminats però en els darrers els frontals ens són més que útils, ja que no hi ha gens de llum.


Poc després que la Via Verda se situï paral·lela a la carretera de Tortosa, l'abandonem per prendre el GR-7 on trobarem les primeres rampes que ens desperataran ràpidament la letargia de les cames. Els primers kms són per asfalt escadusser i ben aviat ens endinsem en pistes envoltades d'oliveres.
Fem un breu tastet de la C-112 però ben aviat ens endinsem per una agradable pista a la Vall d'en Bagés amb un breu tram de 100 m d'improbable pista privada.


A mesura que ens apropem al Coll de la Refoia el pendent es va accentuant notablement malgrat que podem arribar gairebé fins al cim muntats damunt la bici. Els darrers 20m els fem a peu i gaudim de les vistes i del majestuós vol de les aus rapinyaires de la zona. 
El fort vent que fa al cim ens convida a iniciar el descens ràpidament; ara anem seguint un sender en tendència oest, amb una primera meitat força ciclable però amb una segona part d'autèntic BTTsenderisme fins superar la Moleta.


En aquest punt, per acabar-ho d'adobar, entrem en una perillosa fase de BTTdesgrimpada que demana treball en cadena per baixar les bicis a terreny més planer.


Superat aquest breu tram ja tornem a pujar a les BTTs primer per corriol exigent però divertit i després ja per pista fins a Horta de Sant Joan, amb una remuntada final d'uns 150 m de desnivell.


dimarts, 6 de desembre de 2011

Combinada al Puig Cavaller i la Serra de Pàndols

Distància: 20km
Desnivell: 900m
Durada: 4.30h
Punt de sortida: antiga estació de Prat de Comte. 

Des de la mateixa estació prenem una pista que puja per la Vall del Frare, amb alguns trams amb pendents molt forts.

 trobarem algunes rampes on les pulsacions s'acceleraran

Trobarem indicacions del camí de Sant Jaume i un monument dedicat als pelegrins.

 escultura de Tàpies enmig del recorregut, trajecte del camí de Sant Jaume (la qüestió és; calia???)

Quan som a Mas d'en Torner, aparquem les bicis i canviem calçat per continuar a peu fins al Puig Cavaller, d'es d'on tindrem una bona panoràmica dels Ports; el Delta de l'Ebre i, als nostres peus, Gandesa i l'extensa plantació de molins de vent...

 al cim del Puig Cavaller
Per recuperar les bicis, desfem camí. A continuació iniciem una nova remuntada cap a la Serra de Pandols, també per bona pista i generosos pendents. Arribem a la cota 705, on s'hi ha aixecat un monument a la pau.


 Cota 705 de la Serra de Pàndols, un indret clau de la Batalla de l'Ebre

La seva bona situació va fer que durant la Batalla de l'Ebre fos un punt clau de conquesta per les tropes d'ambdós bàndols.
Seguidament desfem camí fins a la segona pista que surt a l'esquerra. Descendim fins enllaçar amb un corriol seguint traces de GR. Aquest tram de corrriol no és ciclable però ens permetrà enllaçar al Coll de Canar amb la pista asfaltada que seguirem a l'esquerra, en baixada, fins al Cap de la Costa i d'aquí a la Mare de Déu de la Fontcalda. Ara tenim l'opció de reprendre la via verda fins a l'estació de Port de Comte, però nosaltres preferim arrossegar les bicis i creuar l'estret de Dalt del Canaletes, el racó ho mereix.

 Creuant l'estret de Dalt de Canaletes

Fem mig quilòmetre a peu i tot seguit ja podem pujar a les bicis per enllaçar amb la pista de la vall del Frare i retornar al punt d'inici.

dilluns, 5 de desembre de 2011

BTT(ambmolt)senderisme entre els Estrets d'Arnes i la Vall d'Algars



Distància: 36,5 km.
Desnivell: 1200 m.
Dificultat tècnica: alta.
Exposició: alta.
Ciclabilitat de pujada: 90%
Ciclabilitat de baixada: 99,5%


Sortim per asfalt (S-E) des de l'aparcament del costat de l'escola de primària d'Arnes fent cas de les marques del PR que posteriorment ens endinsaran ben aviat i per corriol fàcil al Riu dels Estrets el qual remuntarem molt suaument per sender ample pel marge orogràfic dret, en un entorn privilegiat.



Al principi el corriol és còmode però més endavant té algun breu tram més exigent i just abans d'arribar a l'àrea recreativa de la Franqueta trobem alguns passos bastant exposats, tot i que no complicats.
 

A partir d'aquesta àrea de lleure també seguim per sender (ruta Picasso; si és cap de setmana, o preveiem la presència de molta gent, és millor que passem per la pista de l'altre costat) pel marge dret del riu amb la mateixa tònica, malgrat que potser haurem de posar algun peu més a terra. Finalment, creuem per un pont de fusta i comencem a remuntar decidament (11,5%) i per terreny descompost fins a la cota 880 on abandonem la "còmoda" progressió per pista per prendre un sender a l'esquerra que ens durà fins enllaçar amb el GR7 en un tram molt poc ciclable (uns 20 minuts; 100 m de desnivell amunt) a causa de la pedrera que hem de creuar.



Posteriorment, quan ens endinsem al bosc les parts ciclables guanyen protagonisme tot i que no són exclusives; sempre anem seguint el GR en direcció S-E fins arribar al Refugi de les Clotes i, poc després, el Coll de Carabasses a partir del qual la ciclabilitat es complica notablement, fins a l'extrem que tenim uns 130 m de desnivell (uns 45 minuts) on caldrà arrossegar la bici. Si, a més a més, les ratxes de vent ronden els 100 km/h, com era el cas, la ciclabilitat és reduirà a la mínima expressió. Quan assolim la cota 1220 comencem a baixar intentant no ser enduts pel vent cap al Refugi de Terranyes al qual arribarem no sense abans haver arrossegat la bici 60 m més de desnivell; esperem que el descens per l'altre costat ens premiï per l'esforç.


Superat el citat refugi seguim un PR molt agraït per fer en BTT fins arribar al Coll de Montfort per corriol globalment assequible però no exempt de moments exigents. Des del Coll de Montfort fem un breu tram de pista per tornar a enllaçar amb un corriol que ens baixarà fins al fons de la Vall d'Algars, ara sí, amb parts tècnicament difícils, sobretot pel terreny pedregós; són uns 300 m més de sender on podem coincidir amb senderistes els quals, no cal dir-ho, tenen preferència (a més, el terreny és força propens a l'erosió, per tant: compte amb les derrapades).



Un cop al fons de la vall només ens queda esbarallar-nos amb les nombroses creuades de riu que hi ha, que a causa del novembre especialment plujós que ha fet a la zona fa que el cabal mostri una alegria fora del que és habitual i que ens obliga a mullar-nos les extremitats inferiors gairebé completament.


Els darrers km abans d'arribar a Arnes són per asfalt còmode però no completament en descens.


diumenge, 4 de desembre de 2011

El Riu Matarranya, les Gúbies del Parrissal i el cim d'Arany


Distància total: 17 km
Desnivell: 1.100m
Durada: 6 hores
Accés: des del poble de Beseit prenem una pista direcció el Parrissal, indicat. Deixarem el cotxe en una zona d'aparcament.

Excursió més que recomanable que ressegueix les aigües del Matarranya per la zona anomenada el Parrissal. Des de l'estret de la Fenellosa, porta d'accés a aquest extraordinari laberint rocós, remuntem vorejant el riu sempre buscant el millor pas. En alguns trams s'han instal.lat algunes passarel.les per tal de sortejar els passos més complicats; altres cops però, caldrà escollir les millors roques que ens assegurin un salt segur a l'altre costat de riu i que ens permeti avançar barranc amunt.


Depenent de l'època de l'any trobarem més o menys aigua i, per tant, la progressió se'ns farà més o menys entretinguda d'acord amb el cabal que hi baixi. En aquest cas nosaltres coincidim amb un volum generós d'aigua, de manera que constantment haurem de zigzaguejar d'un costat a l'altre, sempre buscant l'accés més còmode i evitant les cristal.lines i fresques aigües de l'encaixonat barranc. Quan arribem a les gúbies del Parrissal abandonem la llera del riu i remuntem per sender, entre bosc, a fi de superar el congost pel pas del Romeret, una 'via ferrada' que ens condueix directament a l'altre costat de l'estret.


Atenció, sempre caldrà seguir les marques blaves de la travessa Estels del Sud (no confondre unes fites que condueixen molt directament a les moletes i cim d'Arany). Superat l'estret seguirem remuntant pel barranc fins arribar al Pont de la Guimerana. Aquí no tenim altra opció que descalçar-nos i remullar-nos els peus ja que de pont res de res....


Si seguíssim la mateixa direcció, arribaríem a la Font del Teix, on naix el riu Matarranya, però nosaltres ens desviem més cap al nord; abandonem definitivament la llera del riu i remuntem sense pausa  per un corriol boscós que segueix paral.lel al Canal de l'Anoguerec. Quan som al clot de Maçana ens orientem poc a poca a l'oest, superem el Mas de Maçana, en runes, i ben aviat toparem amb marques de GR que seguirem.


Poc després les deixem i seguim marques de PR fins arribar a les Moletes d'Arany i el cim d'Arany, cota 1.228m. Des d'aquí només ens queda arribar fins al coll de la Balanguera i descendir per corriol molt ben definit fins a la pista d'inici. Desfem uns metres i ja som a la zona d'aparcament.