Traductor

dimecres, 13 de febrer de 2013

Al Sant Alís pels feixancs



Data: 11 de febrer de 2013
Distància: 17 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: mitjana.
Exposició: mitjana-alta als feixancs.
Durada: 6 h.
Punt de sortida: Bàscula municipal d'Àger.

Àger - Cova d'en Rossell - Refugi del Colobor - Feixancs - Sant Alís - Ermita de Pedra 

 (des del Port d'Àger, vista del Monstec d'Ares, nevadet, i Àger al fons de la vall)

Des d'on aparquem el cotxe fem uns metres direcció al parc de bombers per, ben aviat, tombar a la dreta i seguir un corriol que indica Ermita de Colobor. Sortim del poble prenent un sender que transcorre per darrere el càmping del poble, resseguint el perímetre del recinte. Més endavant el corriol enllaça amb una cruïlla de pistes. Nosaltres seguim sempre les marques del GR-3. Ens anem orientant clarament al nord per accedir al clot de Sileta i, tot seguit, enfilem pel sender que puja al refugi de Colobor. 

  (sender de pujada al Colobor)

Superat el refugi avancem per sender fins arribar a una pista, la qual prenem a l'esquerra durant uns metres i tot seguit l'abandonem per continuar remuntant per corriol fins arribar a la Cova d'en Rossell.


 (imatges de la Cova d'en Rossell i de la seva entrada personalitzada)

En aquest indret substituïm les indicacions de GR per marques blaves, que ens obliguen a encarar una forta remuntada per bosc. Quan arribem a una pista, la seguim a l'esquerra durant uns 500 metres i l'abandonem a l'alçada del barranc que baixa del Pas de l'Ós, on trobem unes fites i indicis de sender. A continuació ens preparem per afrontar la darrera remuntada, enmig de tartera i matoll, fins a l'entrada de la canal de l'embut.


Anirem trobant algunes fites escadusseres que més o menys ens guiaran fins als peus de l'esmentada canal, on observem que per accedir-hi caldrà superar un ressalt rocós d'uns 4 metres amb passos de tercer grau. Aquest dia el pas està nevat i regalima aigua per tot arreu, per tant, decidim ajornar el reconeixement d'aquesta 'via ferrada' per a una ocasió amb condicions més aptes.
Desestimada la primera opció, passem al pla B, que en cap cas vol dir menys atractiu, al contrari. Sense perdre alçada flanquegem la base de les parets, direcció oest, i a l'indret del Pas de l'Ós, remuntem uns metres pel barranc, el creuem i seguim flanquejant per un feixant amb una espectacularitat, un ambient i unes vistes més que gratificants. En general, no és complicat però cal indicar que trobarem alguns passos força exposats.



  (imatges dels feixancs; a la darrera el Montsec de Meià al fons)

Aquest estret pas natural ens condueix fins al cap de la serra i seguint la mateixa direcció, a poca distància, trepitgem la cota més alta, el Sant Alís.
Aquest dia el Pirineu s'amaga rere els núvols i no podem esplaiar-nos amb les vistes tant generoses que ens ofereix la serra del Montsec; el vent tampoc ens convida a fer-hi una pausa més còmoda, per tant, iniciem el retorn a la vall.

 (primers metres baixant del cim, al fons el telescopi del Centre Astronòmic)

Des del cim recorrem aproximadament mig quilòmetre per la carena, direcció al coll d'Ares (oest), i descendim per un pas que no és gaire evident però que no té cap mena de dificultat. A baix, ja veiem les primeres corbes de la pista asfaltada que uneix la vall d'Àger i la vall de Sant Esteve, creuant pel coll d'Ares. Arribem a una cruïlla de pistes i seguim l'indicador de Font del Gabrieló i Ermita de Pedra.

 (bosc de repoblació)

 (mirant cap la plana des del Gabrieló)

A les proximitats del corral de Gabrieló deixem la pista i iniciem el descens pel pedregós sender que ens durà a l'ermita de Pedra, podríem dir clarament integrada a l'entorn i, evidentment, un plaent mirador de la vall.


 (arribant a l'ermita de Pedra)

 (Emita de Pedra)

 (plafó explicatiu de l'etimologia del Montsec, vora l'ermita; aquí trobareu una altra versió)

Des de l'ermita desfem camí i seguim descendint per sender, guiant-nos per les marques de PR i creuant diversos cops la pista que puja a l'ermita. Quan som al costat d'una àrea d'esbarjo, ignorem la pista de l'esquerra i anem recte, direcció Àger. Els darreres quatre quilòmetres fins arribar al poble seran pràcticament per pista en molt bon estat.

 (vista del Montsec de Meià, arribant a Àger)