Curiosament, poc després de publicar-se el nostre article a la revista Vèrtex; Alta Ribagorça. Alta volada en BTT, ha sortit del forn la guia del Xavier Agut Gil: 'Alta Ribagorça. 17 excursions en BTT', de Cossetània Edicions. Nosaltres l'hem comprada i ens agradaria compartir les excel·lències d'aquesta obra.
D'entrada cal insistir, tal com adverteix l'autor del llibre, de la dificultat de realitzar 17 recorreguts per la vuitena comarca més petita de Catalunya, i amb molt terreny no apte per a la BTT; i és que l'Alta Ribagorça té, segurament a causa del relleu, una xarxa de comunicacions entre valls que no sempre és fàcil plantejar-hi circulars.
D'entrada cal insistir, tal com adverteix l'autor del llibre, de la dificultat de realitzar 17 recorreguts per la vuitena comarca més petita de Catalunya, i amb molt terreny no apte per a la BTT; i és que l'Alta Ribagorça té, segurament a causa del relleu, una xarxa de comunicacions entre valls que no sempre és fàcil plantejar-hi circulars.
Per tant, el recull té un primer encert: fer un bon repartiment geogràfic de les rutes, zones limítrofes incloses, amb la qual cosa s'evita al màxim la repetició de sectors. Pel que fa a les rutes podríem dir que el llibre permet visitar els llocs més emblemàtics de la comarca, tot i que ens sembla veure que l'autor s'ha guardat alguns dels millors corriols; ens referim, per exemple, als descensos que es poden fer des de Durro fins a Barruera, i que en el nostre article sí que vam presentar.
(de Durro cap a Barruera)
També cal destacar la diversitat de perfils de les rutes, des de les més assequibles fins a les més exigents, amb una bona dosi d'excel·lents corriols, de manera que tots els públics hi trobaran l'itinerari per conèixer la comarca.
Com en totes les disciplines, tants caps, tants barrets, és a dir, cadascú té els seus gustos i planteja les rutes com les considera més adequades. De vegades les rutes ofereixen diferents possibilitats. Aquest és el cas de la ruta n. 11 que la fa a l'inrevés de com la tenim plantejada nosaltres a la Vèrtex; cal veure que segons la nostra proposta t'estalvies uns 250 m+ d'arrossegar la bici en pujada a la zona del Coll de Salines, tram que de baixada és força ciclable.
(baixant del Coll de Salines)
També cal advertir, de la mateixa ruta, que la pujada fins al Coll de la Forca, tal com es presenta al llibre, és de molta exigència, mentre que a l'inrevés en resulta un divertit descens.
(descens des del Coll de la Forca)
Fet i fet, són elements que l'autor de ben segur haurà considerat però, probablement haurà volgut mantenir aquest sentit perquè el tram del Coll de la Forca a Vilaller de baixada ja el presenta en una altra ruta. Malgrat aquesta coincidència nosaltres creiem que la volta al Coll de Salines és millor fer-la en sentit antihorari, ni que això suposi repetir un breu tram d'un altre itinerari... però insistim, sobre gustos, colors.
En aquesta dinàmica, a nosaltres la ruta núm. 1 ens agrada més fer-la en sentit antihorari (a l'inrevés de com la presenta en Xavier Agut) ja que d'aquesta manera la major part de pujada, fins a Corroncui, és per asfalt i el descens queda una mica més 'entretingut' per la pista de Colldeberri. Però de ben segur que hi deu haver molts ciclistes que prefereixen guardar-se l'asfalt per la baixada.
En aquesta dinàmica, a nosaltres la ruta núm. 1 ens agrada més fer-la en sentit antihorari (a l'inrevés de com la presenta en Xavier Agut) ja que d'aquesta manera la major part de pujada, fins a Corroncui, és per asfalt i el descens queda una mica més 'entretingut' per la pista de Colldeberri. Però de ben segur que hi deu haver molts ciclistes que prefereixen guardar-se l'asfalt per la baixada.
Encara ens agradaria aconsellar (sempre des del més absolut subjectivisme) que l'excel·lent volta del Port de la Gelada (ruta núm. 9) probablement és millor, a banda de començar-la des d'un punt més baix que Barruera (els matins ribagorçans acostumen a ser fresquets), arribar a Vilaller passant pel Coll de Serreres (això suposarà algun metre més de desnivell) i poder fer el sender que baixa creuant la pista, o pel corriol de la ruta n. 7 de la guia.
(corriol cap a Vilaller)
Per acabar, volem recordar una evidència: la muntanya és canvi. És a dir, aquell camí/corriol que una temporada està perfecte pot ser que l'any següent estigui en molt mal estat. Aquest és el cas del sender que baixa d'Irgo al Camí de l'Aigua que quan el vam fer (maig de 2011) estava ben perdut. No sabem si darrerament l'han desbrossat, però confiem que el pas de ciclistes que hi portarà el llibre (ruta número 6), ajudi a netejar-lo ja que d'aquesta manera quedarà un excel·lent sender per posar-nos-hi amb la bici.
(sender d'Irgo cap al Camí de l'Aigua)
En definitiva, una molt bona proposta per gaudir de l'Alta Ribagorça en BTT i per conèixer-ne els seus encants, des dels més típics, com el romànic, fins al més amagats als ulls del turista passatger.
Per 12 'eurets' val molt la pena comprar-lo; llàstima que la crisi s'ha endut el color d'aquesta col·lecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada