(Sapeira i la serra de Sant Gervàs al fons)
Dia: 16 de febrer de 2013
Desnivell: 1.100m
Distància: 33km
Durada: 6h, marranada inclosa
Dificultat: mitjana-alta
Punt de sortida: Pont d'Orrit
(remuntant a la Serra de Gurp)
Sortim de Pont d'Orrit i remuntem, inicialment per asfalt, direcció a Sapeira. Aviat abandonem el quitrà i prenem la pista cap a Esplugafreda. Superat el Barranc dels Botets i els Cingles dels Arrevangelis comencem a trobar les primeres traces de neu a la pista.
(pujant cap a Esplugafreda)
(Esplugafreda)
A mesura que guanyem alçada, i especialment en aquells revolts més obacs, la neu es fa més palesa i complica la progressió; afortunadament trobem roderes d'un 4x4 que aprofitem per encarar-hi les nostres bicis tot fent malabarismes d'equilibri.
(darrers metres abans d'arribar a la carena)
Quan arribem al cap de la serra de Gurp, la pista canvia de vessant i la neu desapareix; a partir d'ara ens espera un desgast més explosiu: després de perdre 100 metres de desnivell arriben les demolidores rampes (properes al 30%), amanides de continus puja i baixa.
(imatges de la carena)
A la cota 1500m abandonem la tortuosa carena i iniciem el primer descens per sender, amb molt bones sensacions, fins a Sapeira.
(a la dreta la Serra de Sant Gervàs)
(al bosc de Sapeira)
(arribant a Sapeira)
Passat Sapeira encara fem 100 m- de corriol per una bonica roureda però la part final del descens, ja per pista entre camps, transcorre per l'obaga de la Costa.
(corriol passat Sapeira)
Malgrat conèixer el terreny i anunciar-ne un penós trànsit, nosaltres ens hi posem. I ens hi empastifem... a fons.
El bon regust de la primera part s'ha esborrat en pocs minuts. El darrer
tram, que hauria d'haver estat ràpid i senzill, es converteix en un
deplorable càstig; un maltracte per a les bicis. I no cal dir-ho, per a
nosaltres, que més d'un cop reneguem de ser-ne els propietaris, sobretot
en situacions com aquestes....
(sorpresa just abans d'acabar la ruta)
Afortunadament, quan acabem la ruta tenim un rentat de cotxes ben a prop. Ens caldrà una bona setmanada per netejar les màquines d'aquella argamassa incrustada que sembla formigó armat.
2 comentaris:
Osti nens!
Sort que la sorpresa us la veu trobar al final... encara veu fer una sortida guapa. Això a mitja ruta i un servidor plega veles i cap a fer el vermut...
Salut!
Aniol
i a més, ja érem clarament dins la isocrona!! :-)
David
Publica un comentari a l'entrada