Traductor

dilluns, 18 de febrer de 2013

Entre la Terreta i l'argamassa


 (Sapeira i la serra de Sant Gervàs al fons)

Dia: 16 de febrer de 2013
Desnivell: 1.100m
Distància: 33km
Durada: 6h, marranada inclosa
Dificultat: mitjana-alta
Punt de sortida: Pont d'Orrit

 (remuntant a la Serra de Gurp)

Sortim de Pont d'Orrit i remuntem, inicialment per asfalt, direcció a Sapeira. Aviat abandonem el quitrà i prenem la pista cap a Esplugafreda. Superat el Barranc dels Botets i els Cingles dels Arrevangelis comencem a trobar les primeres traces de neu a la pista. 

 (pujant cap a Esplugafreda)

 (Esplugafreda)

A mesura que guanyem alçada, i especialment en aquells revolts més obacs, la neu es fa més palesa i complica la progressió; afortunadament trobem roderes d'un 4x4 que aprofitem per encarar-hi les nostres bicis tot fent malabarismes d'equilibri. 

 (darrers metres abans d'arribar a la carena)

Quan arribem al cap de la serra de Gurp, la pista canvia de vessant i la neu desapareix; a partir d'ara ens espera un desgast més explosiu: després de perdre 100 metres de desnivell arriben les demolidores rampes (properes al 30%), amanides de continus puja i baixa. 



 (imatges de la carena)

A la cota 1500m abandonem la tortuosa carena i iniciem el primer descens per sender, amb molt bones sensacions, fins a Sapeira.

 (a la dreta la Serra de Sant Gervàs)

 (al bosc de Sapeira)

 (arribant a Sapeira)

Passat Sapeira encara fem 100 m- de corriol per una bonica roureda però la part final del descens, ja per pista entre camps, transcorre per l'obaga de la Costa. 

 (corriol passat Sapeira)

Malgrat conèixer el terreny i anunciar-ne un penós trànsit, nosaltres ens hi posem. I ens hi empastifem... a fons.
El bon regust de la primera part s'ha esborrat en pocs minuts. El darrer tram, que hauria d'haver estat ràpid i senzill, es converteix en un deplorable càstig; un maltracte per a les bicis. I no cal dir-ho, per a nosaltres, que més d'un cop reneguem de ser-ne els propietaris, sobretot en situacions com aquestes....


(sorpresa just abans d'acabar la ruta)

Afortunadament, quan acabem la ruta tenim un rentat de cotxes ben a prop. Ens caldrà una bona setmanada per netejar les màquines d'aquella argamassa incrustada que sembla formigó armat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Osti nens!
Sort que la sorpresa us la veu trobar al final... encara veu fer una sortida guapa. Això a mitja ruta i un servidor plega veles i cap a fer el vermut...
Salut!

Aniol

Anònim ha dit...

i a més, ja érem clarament dins la isocrona!! :-)
David