Revirats pel Mont-roig

(a la nord del Mont-roig, vora el pantà de Camarasa)

Distància: 33 km.
Desnivell: 1200 m.
Dificultat: alta, molt puntualment molt alta.
Ciclabilitat: 98%.
Durada total: 6h.
Exposició: molt puntualment alta.
Punt de sortida: St. Llorenç de Montgai.

Descartada l'esquiada prevista pel dissabte per motius meteorològics (sembla que a mig matí ja no s'hi veurà un borrall), busquem una destinació propera per intentar fer una mica d'activitat i que, en cas de retirada per la pluja prevista, no ens hagi suposat un dispendi de benzina. D'aquesta manera optem per una d'aquelles zones que mai no defrauden: el Mont-roig i Montalegre.

Sortim sense un destí clar ni una ruta predefinida; amb el permís de la méteo anirem fent fins que hàgim de retirar. Però el dia comença ben assolellat, tan sols alguns nuvols alts i molt prims recorden que la majoria de previsions apunten a un empitjorament. Però aquesta 'deriva' no s'acaba de confirmar i anem eixamplant objectius.

(les parets del Mont-roig)

Així, arribem als peus de Montalegre havent pujat pel corriol de la collada Llorenç, un sender d'un km amb un percentatge de ciclabilitat d'un 75% ja que poc després de l'inici i al final hi ha uns 100 m de distància no ciclables, a banda de 3 esglaons puntuals a la part central que també demanen posar el peu a terra; amb tot, ens estalvia la volta fins a Vilanova de la Sal.

(corriol cap a la collada Llorenç)

A continuació ens dirigim cap al refugi del Xut, previ pas pel Coll de Porta (820 m), on arribem per pista en un baixa-puja ràpid.

(a tocar de les parets del Mont-roig, prop del Coll de Porta)

Des d'aqui ja evidenciem que les previsions s'han equivocat notablement: són gairebé les 12 i aquí ja hauria d'estar plovent i 'diluviant' al Pirineu; però no, el Montsent (objectiu inicial amb esquís) es veu prou clar (algun nuvolet alt però, aparentment, poca cosa).

 (al Coll de Porta amb el Montsec en primer terme i el Montsent al fons)

L'objectiu d'arribar a aquest atzucac que és el Xut, és comprovar la ciclabilitat del corriol que baixa del citat refugi fins al sender que va per la base del vessant nord del Mont-roig, a tocar del Pantà de Camarasa. No les tenim totes perquè la traça del Wikiloc d'on l'hem tret, indica que és de dificultat moderada, quan ja sabem que el corriol de baix no és moderat perquè té molta vegetació pel mig (potser tenim una sorpresa i han desbrossat la zona) i, per tant, ja sospitem que tornem a ser davant d'un d'aquells 'gripaus' que corren per la xarxa (i tants que n'hi ha)... i és que la gent ho penja tot sense advertir res de res, i sense tenir en compte que això pot anar a parar a moltes mans, fins i tot a aquelles que no són de natura patidora com som nosaltres.

I, efectivament, quan prenem el sender que primer voreja l'Extrem ja veiem que allò no serà fàcil; el primer tram és molt pedregós, amb parts no ciclables, i amb algun punt molt exposat.

(a l'Extrem)

Quan s'orienta definitivament al nord el sender, en teoria, guanya en continuïtat pel que fa a la cicabilitat, però l'espessa vegetació (no ens imaginem que ha de ser posar-s'hi amb roba d'estiu; i les ulleres de sol no són per protegir-nos del sol, sinó per evitar sortir borni) dificulta molt la progressió (atenció els canvis perquè es poden quedar adherits a algun dels molts matolls o alzineres que poblen la zona), i és una llàstima perquè si estigués ben desbrossat seria un gaudi.

(detall molt significatiu del sender de baixa per la N del Mont-roig)

Amb tot, a empentes (de la vegetació dels marges) i rodolons anem progressant gairebé sempre damunt de la bici fins que empalmem amb un breu tram de tartera on la cicabilitat és nul·la. Ben aviat podem tornar a pujar a la bici, tot i que la següent secció és molt difícil sobretot pel marcat desnivell del sender i encara per la vegetació. Després d'una mica menys de 2 km (250m-), finalment enllacem amb el sender que va per la N del Mont-roig, un corriol molt agradable que tan sols té la rèmora, a l'inici, dels nombrosos arbres tombats que barren el pas i que ens obliga a anar baixant de la bici. En total, uns 5 km de corriol preferentment en suau descens fins a sortir a tocar de l'estació de trens de Vilanova de la Sal.

(vídeo del sender vora el pantà)

(3 imatges de diferents secors del corriol vora el pantà)

A partir d'aquest punt la ruta es torna a calmar; ara ens toca remuntar....  Com que el dia continua aguantant (són quarts de dues i res de precipitació), ens animem a ascendir fins a Montalegre on ens plantarem després de 10 km (500m+) de bones pistes.

(arribant a Montalegre; la pluja al Montsec i el Montsent ja no es veu)

Un cop al cim (són quarts de tres) constatem que estem rodejats de negror; ja no veiem el Montsent i al Montsec es veuen unes bones cortines d'aigua que baixen cap a nosaltres amb certa celeritat, per la qual cosa ja decidim tirar la directa cap al cotxe. D'aquesta manera perdem els primers 50 per sender, els 100 següents els desfem per la pista de pujada fins empalmar, a la cota 700, amb el fantàstic corriol prop del Barranc del Clot del Roure; en total 300 m- de corriol net, ràpid i boscós però que vam trobar molt sec i arenós i, per tant, propens al derrapatge.

(sender del Barranc del Clot del Roure)

Un cop a la pista, la travessem per seguir pel sender pedregós que, en primer lloc, creua la via del tren i, posteriorment s'encaixona divertidament pel Barranquet del Mas del Cinto; en total més d'un km de sender (150m-) de corriol que posen la cirereta a aquesta excel·lent ruta, malgrat la improvisació constant.

(1a part del corriol baixant cap a la via)

 

 (tram final abans d'arribar a la via)