BIKEFOSCA by Pass@muntanyes. QUARTA ETAPA

L'any 1911 esclatà a la Vall Fosca una activitat fins llavors mai viscuda ni imaginada i que va trencar amb el ritme i mode de vida d'aquella recòndita vall pirinenca. Un territori demogràficament baix, dedicat bàsicament a la ramaderia i agricultura, i amb llargues temporades d'incomunicació vers l'exterior per la cruesa dels hiverns, va viure durant 3 anys el frenesí de la construcció de la primera central hidroelèctrica del país. Aquest fet va transformar la vall de manera perpètua; 100 anys després, nosaltres ho reviurem mentre recorrem la BikeFosca. 

Camins, pobles i muntanyes amb molt passat i desitgem que amb molt futur.

QUARTA ETAPA

Pobellà- Sant Quiri- Sellui- Peramea- Pla de Corts- Montcortés- Tossal Sant Aventí- Cresta del Gelat- Pobla de Segur- Salàs de Pallars

Distància: 55 km

Desnivell: 1.550m

Dificultat tècnica: alta, puntualment molt alta.

Punt de sortida: Pobellà
Punt d'arribada: Salàs de Pallars
Allotjament: Casa Agulló

Essent Pobellà el punt d'inici d'aquesta quarta etapa, la nit prèvia hem sopat i dormit a la Casa Rural d'Agulló. Una casa de poble amb unes habitacions molt acollidores i on llueixen unes manualitats dignes d'admiració (aquells que ho hem viscut a casa en coneixem la complexitat i les moltes hores de dedicació). La Julita i la Mercè, les amfitriones, són unes magnífiques dones de pagès que s'estimen la vida de poble i n'exploten les seves qualitats però també n'assumeixen la seva duresa. Ambdues són unes excel.lents cuineres (la Mercè ens reconeix que la seva debilitat són els postres ....) i, com a bones professionals, no aconseguim que ens expliquen els secrets d'aquests deliciosos plats que ens preparen (i no serà perquè no hem insistit!!).

A l'endemà, després d'un bon esmorzar, prenem les bicis i enfilem cap al coll de Sant Quiri per una pista que es troba en bon estat i que, exceptuant una curta tirada amb un pendent més pronunciat, guanya còmodament els gairebé 500m de desnivell que hi ha fins a la collada.

En aquest pas obert canviem de vessant, de vall (davant nostre s'estén la Vall d'Ancs) i de comarca i, seguidament, remuntem els pocs més de 100 m+ fins a l'ermita de Sant Quiri, excel.lent mirador on val la pena fer-hi una pausa.

A continuació descendim, resseguint els límits fronterers entre el Pallars Jussà i el Sobirà, vers el Cap de la Ginebrera i avancem en suau descens per la carena de la Serra d'Espinàs.

Quan som a la collada del Clot d'Andol creuem el filat i prenem un fàcil sender que baixa fins als Planells. En aquest indret enllacem amb una pista que ens conduirà sempre en baixada al poble de Sellui, el qual ha viscut aquests darrers anys una generosa rehabilitació.

Des d'aquest petit nucli iniciem una breu remuntada per pista, direcció a Bretui, però aviat l'abandonem per prendre un sender que flanqueja per l'obaga de Balestui (molt bonica però amb un primer tram d'uns 500 m mancats de continuïtat) i arribem fins a Vila Closa de Peramea on el Dani, que ens acompanya durant una part del trajecte, ens fa de guia i ens explica els orígens d'aquest bonic poble així com del següent punt, també de visita obligatòria: el llac de Montcortés, on tindreu possibilitats de fer-hi una remullada.

Abans però ens desviem una mica del trajecte per anar a dinar a Masia Llaràs on la Gina i el Pep ens han preparat una paella.

Què hem de dir d'aquesta trobada? Només arribar ja quedes embadalit per l'emplaçament d'aquesta isolada casa, el seu entorn, les vistes i la tranquil.litat que s'hi respira. Unes breus presentacions i de seguida et fan sentir com a casa. La Gina i el Pep ens expliquen com van rehabilitar ells mateixos una masia que feia 50 anys que estava deshabitada i on només es matenien dempeus les parets exteriors. El resultat és una casa molt acollidora, amb uns exteriors sorprenents. I com no podia ser d'una altra manera, el menú que ens han preparat és a base de primeres matèries, excepte l'arròs, cultivades per ells mateixos. La qualitat és excel.lent. El sabor diví.

En definitiva, l'estada és tan agradable que se'ns fa difícil marxar però no tenim altre remei que acomiadar-nos i continuar el nostre trajecte. A reveure!!

Seguint el recorregut d'aquesta etapa, des de Peramea cal avançar per pistes fins a Montcortés i remuntar cap al Roc de Sant Aventí. Seguidament tindrem el descens per la sorprenent cresta del Gelat, amb una primera part per sender pedregós, més tècnic, i un segon tram que s'haurà de fer a peu i on caldrà estar molt atent ja que hi ha passos força delicats i aeris (fins i tot una secció on s'ha de desgrimpar amb l'ajut de cadenes i escales). Més endavant l'estat del terreny ja millora i el sender ja es pot fer damunt la bici.

Superat el descens d'aquesta cresta arribem a La Pobla de Segur. En aquest poble sovint trobareu en la seva agenda d'activitats algun entreteniment i/o acte que us permetrà complementar l'estada. Entre aquestes, la tradicional Festa dels Raiers, que aquest any ha celebrat les dies 5, 6 i 7 de juliol la seva XXXV edició, alhora que s'ha inaugurat el nou emplaçament del museu dels Raiers, situat a la Ciutat de Vacances de La Pobla de Segur.

Tal com explica la Sònia, directora de l'Oficina de Turisme de la Pobla de Segur, l'ofici de raier estava molt ben pagat però no el podia practicar qualsevol. Era un treball molt dur i sacrificat ja que suposava passar molt temps fora de casa. En funció de les comandes de fusta podien recórrer el trajecte des de La Pobla a Balaguer i arribar a Lleida o fins i tot Tortosa. El retorn es feia espardenejant, és a dir, a peu. Es diu que part d'aquest sou el malgastaven amb dones i beure durant el trajecte de retorn a casa...

Finalment, des de La Pobla cal prendre durant un parell de quilòmetres la carretera direcció Tremp i, tot seguit, desviar-nos a la dreta per seguir una pista molt rodadora fins arribar, en pocs quilòmetres, a Salàs de Pallars. Recuperarem forces a l'Hotel Bertran on el Josep, amb qui compartim l'afició a la BTT, ens ofereix per sopar un extens assortit de plats molt casolans.