Traductor

dilluns, 17 de març de 2014

Campirme i Coma del Forn (Tavascan)



Distància:12 km
Desnivell: 1300 m
Dificultat: ME, S2
Durada total: 4.30h
Punt de sortida: Refugi Pleta del Prat (Tavascan)

La recerca d'uns esquís de muntanya de lloguer ens duu a Tavascan i és que, segons ens informen en una botiga de lloguer de material de Sort, l'únic lloc del Pirineu lleidatà on trobarem aquest material és la Vall d'Aran o Tavascan (25€/dia fustes i pells; 20€/dia si els lloguem dos dies). 
Amb els preliminars del lloguer (fer papers, ajustar fixacions, etc) se'ns fa tard i són les nou quan comencem a foquejar; per aquest motiu deixem de banda l'objectiu inicial del Ventolau i ens encarem cap al Campirme i la Coma del Forn. Encara no sabem si un dels dos, o tots dos, i si és el cas, en quin ordre.
D'entrada remuntem pel marge de les pistes de l'estació fins a la cota 2000 on les abandonem anant a la dreta seguint el Torrent de Mascarida fins a l'estany del Diable.
En aquest punt ens decidim tirar cap al Campirme tot i que segurament hauria estat millor fer  d'entrada la Coma del Forn ja que la seva pala est ja fa estona que està escalfada pel sol, mentre que la pala nord que mena al llom del Campirme aguanta més dureta.



Malgrat que la neu encara està ben dureta les ganivetes permeten progressar amb comoditat fins al suau llom que duu al cim del Campirme.  


Des del cim tornem a desfer fins a l'Estany del Diable per neu dura però fàcil d'esquiar si no fos per les vibracions que arriben fins al casc. En aquest punt veiem que la neu continua tolerant la calor amb prou dignitat per la qual cosa ascendim els 350m+ que ens separen fins a la Coma del Forn, sempre per lloms de pendents suaus. 


Al cim se'ns tiren a sobre els núvols que entren del nord empesos pel vent però tan sols enteranyinen intermitentment el cel i en cap cas pertorben la bona visibilitat; aquest fet i la neu primavera fa que tot i que baixem a la una gaudim d'un bon descens fins passat l'estany. 


D'aquí cap a baix la neu ja és més canviant fins al punt que a les zones més obagues encara trobem neu pols compactada de bon esquiar però que inspira poc confiança ja que no acaba de ser del tot homogènia (de passada també ens fa veure que a les obagues encara es pot amagar alguna sorpresa en forma de placa de vent).


Trampejant aquesta neu més canviant arribem altre cop a les pistes per on ens despengem còmodament fins al refugi.


Diumenge ens llevem amb la intenció de fer el Ventolau que ens havia quedat pendent de dissabte, però el dia es lleva molt tapat la qual cosa provoca que el regel nocturn hagi estat molt pobre (si més no a cotes baixes), combinat amb el fet que els cims estiguin ben ennuvolats fa que desistim d'ascendir-hi.