 |
| Sortint al Coll de Cotiella |
Desnivell: 2150 m
Dificulta: BE(A), S3
Punt de sortida: Refugi de Lavasar
Durada total: 9h
Dia: diumenge 15
Després d'una primavera mogudeta meteorològicament parlant, si més no els caps de setmana, finalment tenim una finestra de bon temps... un bon temps que diumenge l'hem d'anar a buscar perquè inicialment volíem passar a la cara nord però les previsions no ens acaben de convèncer i pujant fem un cop de volant a la dreta i ens encarem al Refugi de Lavasar on arribem després de 14 km de pista exigent per un turisme normal (malgrat que això no és impediment perquè a dalt estigui ple de cotxes de tots els colors, mides i marques).
Matinem de valent i a dos de 6 ja estem tirant amb el frontal cap a l'Ibón de Plan en un tram breu però incòmode perquè s'ha de caminar per blocs de pedra grans. Superat l'ivó caminem una mica més pel bosc i a la cota 2150 (aprox) ja ens calcem els esquís i anem remuntant molt suaument fins a la Colladeta del Ibón.
Aquí fem la primera baixada del dia cap al Refugi d'Armeña, els primers 250 m- encara trobem neu (dura de nassos malgrat l'orientació est) però els 200 finals ens toca fer-los caminant pel GR fins al citat refugi i és que quan es decideix a última hora ja passen aquestes coses de no tenir ben apamades les cotes de la volta.
Però cap problema ja que es fa ràpid i al mateix refugi ja trobem un bigoti de neu que ens permet tornar a foquejar fins al Coll de Cotiella, sempre per pendents moderats excepte el final i especialment la sortida al coll on cal posar-se els grampons uns 50 m+ per superar una cornisa (ara molt reduïda i discreta però que sovint és força gran); aquí es produeix, com dirien al Basquetmania, la jugada "tonta" de la setmana, ja que quan surto al coll veig que mentre discutia amb la neu una de les seccions del pal telescòpic s'ha quedat enganxat al mig de la neu... au, torna avall a buscar-lo i tornat a barallar amb la pseudocornisa.
Des del coll veiem que el flanqueig que volíem fer per entrar a la pala S-O no el podrem fer perquè les cornises en aquest segon 'coll' són de mida notable i no s'hi observa pas per la qual cosa ens tocarà perdre uns metres per poder entrar més avall per la pala oest que es deixa fer prou bé malgrat que el pendent no és suau (sort que hi ha bona neu i permet progressar amb comoditat perquè amb neu dura i la timba que hi ha...).
Als peus de la pala oest del Cotiella confluïm amb la marabunta que puja directe des de Lavasar; la remuntem còmodament amb la satisfacció que la feina grossa ja la tenim feta.
L'orientació oest fa que encara trobem la neu dureta però a punt per ser baixada gaudint-la; però la neu realment arriba tot seguit de tal manera que en comptes de tirar el flanqueig cap a la Collada de la Pala del Puerto directament, el Vicenç (mestre de mestres interpretant el terreny) ens convenç de baixar una mica més per una neu crema de les que fan afició.
 |
| Arrenquem ben d'hora |
 |
| Pujant cap a la Colladeta del Ibón |
 |
| Baixant cap al Refugi d'Armeña |
 |
| Aprofitant un bigoti a tocar del Refugi d'Armeña |
 |
| 2 imatges pujant cap a la Collada de Cotiella |
 |
| Gramponada per accedir a la Collada de Cotiella |
 |
| Pala O del Cotiella |
 |
| Assolint el cim |
 |
| 2 imatges baixant la pala somital |
A continuació pugem 250 m+ fins a la citada collada que ni ens n'adonem perquè anem amb un somriure d'orella a orella; l'alegria és tal que el Vicenç que està fort com un roure encara puja una punta que hi ha vora la collada.
I aquesta tònica es manté fins a baix... punta que el Vicenç veu, cap a amunt, sempre amb la finalitat d'aprofitar al màxim el descens i de no tirar flanquejos, objectiu que assoleix amb escreix i malgrat portar més de 2000 m+ xalem de valent per una neu primavera tremendíssima;
fins que a la cota 2150 ja s'acaba el blanc i toca posar-se els esquís a l'esquena fins empalmar amb la pista que torna al refugi (50m+).
 |
| Remuntant al Collada de la Pala del Puerto |
 |
| El Vicenç que ha pujat una punta vora el Collado de la Pala del Puerto |
 |
| Agulles de Lavasar |
 |
| Part final del descens |
 |
| Caminadeta final per un pedregar de por |
2 comentaris:
Ostia xec si xaleu. Això dels bigotets és un bon entrenament pels girs curts i ràpids...
Molt bona sortida David.
Felicitats!!!
Vicenç, una bestia insaciable com n'hi ha pocs. Mai no en té prou.Sempre més!!!
Gràcies! És molt guapa la volta.
Sí que ho és, sí... diu que també li 'fot' a la BTT... ja vam parlar d'alguna bona corriolada bttaire pel Montsant o per Prades.
Fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada