Què bé ens ho passem al Montsant! Una serra molt singular que et permet veure gairebé tot el país de cap a cap: al sud el Meditarrani i al nord els Pirineus (ben nevats però intocables amb aquesta primavera de méteo moguda que portem); i tot plegat farcit amb corriols 100% ermassos amb dificultats moderades i algunes caminadetes que sempre donen aquell puntet de muntanyisme que tant ens agrada.
En aquesta ocasió sortim de la Serra de la Llena, avall per sender baralladís fins a Ulldemolins; remuntada fins a la Roca Corbatera, una mica de carena però ràpid avall per un sender dels que fan afició. Una altra remuntada mig per corriol mig per pista i des de la Mare de Déu del Montsant tornem a baixar a Ulldemolins per un altre sender 'xalador': inicialment exposat i a continuació picat avall amb passos exigents (llàstima que no acaba de tenir la continuïtat que ens agradaria).
I la jornada en imatges:
2 comentaris:
Ja xaleu. Tinc moltes ganes de dark side. Quan rematem existències d'orxata i granisats vindré un dia a provar que us veig molt pletòrics. A veure si al proper novembre encara puc conservar la dentadura...
Això això... a veure si la méteo ens dóna una mica de treva i podem fer les últimes foquejades de la temporada, que amb la 'tonteria' la primavera ja s'està acabant.
Fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada