Traductor

dimarts, 23 de febrer de 2016

Beret - Tuc de Marimanha - Orri

Remuntant a la Colhada de Marimanha

Distància: 16 km
Desnivell: 1200 m
Dificultat: ME/BE S3
Durada total: 7 h
Punt de sortida: aparcament de Beret
Punt d'arribada: aparcament d'Orri
Dia: diumenge 21

Com que tenim dos cotxes decidim fer una bonica travessa entre Beret i Orri passant pel Portilhon i la Colhada de Marimanha. D'aquesta manera sortim des de l'aparcament de l'estació remuntant per les pistes d'esquí (TS Clot der Os) fins al Portilhon de Marimanha (600m+) amb una part final que es fa pesada perquè és de pendent molt suau. Al Portilhon desgrimpem dos metres per superar la cornisa que s'hi ha fet i de seguida ens calcem els esquís; 

Cornisa per entrar a la Vall de Marimanha

tenim el dubte si baixar per la Coma de Marimanha o per una pala que queda a la dreta. Segurament la primera té més bona neu perquè està més orientada al nord, però per  la que ens decidim també té la part dreta molt resguardada del sol i hi trobem una bona neu pols fins que arribem al riu Marimanha (400m-); en algun punt sentim "wuf" i notem que hi ha plaques de vent per assentar-se.

Baixant cap al riu Marimanha

Al riu tornem a posar pells i ascendim fins als diferents llacs de Marimanha, en un tram preciós, punt des del qual ja veiem la darrera pala que ens durà a la Collada de Marimanha, la qual assolim amb unes estètiques voltes maries ja que la part final es redreça; tram duríssim ja que ens toca obrir traça des de baix per una neu pesadíssim i que, a més, ens provoca uns molestos pans als esquís. 

Remuntant cap a la Colhada de Marimanha


Zona lacustre abans de l'última pujada

Sortim al coll i hi deixem els esquís per remuntar a peu els pocs metres que ens separen del Tuc de Marimanha; al sud es veu arribar els núvols de pols que provenen del Sàhara. 

Estanhs de Dalt de Baciver

Iniciem el descens per la pala sud del cim amb una neu primavera pesadeta però que es deixa fer bé; poc després anem tirant un llarg flanqueig per superar els Estanhs deth Rosari de Baciver amb algunes breus però molestes remades. 

Baixant la pala del Marimanha

Finalment empalmem amb l'amalgama de traces de tots els cims de la zona, per la qual cosa la neu és una curiosa barreja de pols, primavera, crosta... i totes ben trinxades per mil traces i, malgrat això, no encara es pot baixar raonablement bé, sempre per pales suaus fins arribar a l'aparcament d'Orri. 

Pols sahariana

dilluns, 22 de febrer de 2016

Que fugissera és la neu pols a les solanes pirinenques

Tuc de Parros

Dijous cauen 5-10 cm de neu nova la cara nord i les temperatures es mantenen baixes... dissabte no podem fallar: neu pols arreu. En aquestes circumstàncies escollim una bona cara sud sense patir perquè hagi pogut transformar. La ideal inicial és anar cap al Tuc der Ome i per això comencem baixant per la pista de Montgarri (amb les pells ja posades) fins a la cabana de Parros (uns 3 kms). Quan abandonem la pista per enfilar cap a dins de la vall veiem que de neu a les solanes no en sobra gens, fins a l'extrem que a la segona descalçada d'esquís quan portem molt poc recorregut ens fan desdir del pla inicial i girem cua cap al Parros a veure si podem salvar la jornada. Quan entrem a la vall de Parros remuntem per la solana i ja veiem que la neu està en molts trams encrostada, per la qual cosa és fàcil deduir que ahir divendres el sol ja es va ventilar la neu pols d'aquestes orientacions... ni 48 hs!! Quin desastre. 

Closos, darrere

A més, la neu està tan humida que se'ns fan uns pans enormes que provoca que un cop al llom decidim donar el tema per liquidat. Baixem per una neu pesadíssima que amb més pena que glòria encara es deixa fer. Un cop a la base del Closos hem de decidir si tirem per aquest cim o baixem per on hem pujar però per la part obaga. 

On és la neu pols??

Com que veiem que fins als Closos haurem d'obrir traça i que segurament se'ns tornaran a fer pans baixem per l'obaga de Cardigassos on la neu està molt més bé, tirant a pols una mica pesadeta però com que aquesta part és un llarg flanqueig, tampoc es gaudeix el més mínim. Per acabar-ho d'arreglar al final no ens enclotem fins a la pista sinó que tirem un flanqueig en ascens que queda interromput pel barranc que baixa del Closos i que ens obliga a baixar maldestrament pel mig del bosc per acabar sortint a la pista o no volíem sortir... molt 'agradablement' la remuntem fins a tornar al pàrquing de Beret amb la convicció que el CAP DE SETMANA de la temporada per ara no s'ha vist per enlloc. Com a mínim ens serveix per confirmar que si es vol anar a fer el Parros la millor opció és passar pel Closos, ni que això signifiqui fer algun m+ de més, però tots ben esquiables.

dimarts, 16 de febrer de 2016

Els dilluns al sol... del Montsant

Camí de Llisera

Distància: 61 km
Desnivel: 2200 m
Dificultat: alta
Durada total: 8:30
Punt de sortida: Margalef

Tot bon Ermàs que vulgui entrar definitivament al costat fosc de la BTT ha de fer una visita ciclesenderista al Montsant. En aquesta ocasió li tocava al Xavier fer el bateig de foc; així dilluns passat vam anar cap a Margalef per afrontar la volta al Montsant una mica sobre la marxa pel que fa al recorregut.
De les diferents maneres que tenim per pujar a la Serra dels Solans des de Margalef agafem el camí més curt que implica remuntar per alguns breus senders on molt puntualment cal empènyer la bici.

Primeres rampes

Des de dalt a la serra, baixada potent per corriol fins a tocar de Cabacés.

Baixant a Cabacés, a la dreta

Un cop a baix nou ascens cap a l'Ermita de la Foia i el Grau de Caixer amb uns rampes, una altra vegada, dures dures.

Arribant a l'entrada del Grau de Caixer

El descens pel Grau del Caixer el trobem més embardissat que ara fa un any i realment, tot i que no té cap dificultat significativa, la progressió és complicada.

Grau del Caixer

A continuació flanquegem per pistes ondulants fins a Morera de Montsant on prenem el preciós corriol de la Via Montsant d'uns 3 km i que surt al Coll de Conill.

Direcció a Morera de Montsant

Sortida de Morera de Montsant
 
Baixant cap al Coll de Conill

Priorat en estat pur

Ara tenim un tram bastant tranquil, bàsicament planejant, fins a Cornudella on s'acaba la calma i comencem l'última remuntada seriosa del dia: ens queden uns 700 m+ fins a la Roca Corbatera passant per Sant de Codolar, el fantàstic camí de la Llisera i el criminal ascens fins a dalt de la Serra Major amb un tram de 100m+ de bici a l'esquena.

Cami de Llisera


Últimes rampes pedalables abans del cim, al fons el Meditarrani

Caminant direcció a la Roca Corbatera; en primer terme Mare de Deu de Montsant,  darrere Ulldemolins i al fons el Pirineu

A partir del cim gaudim de més de 10 km de corriol per la carena amb unes fantàstiques vistes a tots els costats i més en aquest dia ventós que deixa l'atmosfera neta i fins ens permet veure amb claredat el Pirineu, ara sí ben nevat.


Imatges de la carena de la Serra Major

Poc després de la Cogulla s'acaba els pujabaixa (puntualment algun a peu) del llom i ja encarem el descens final que passa pel Mas del Serrador i que resulta una boníssima cirereta a aquesta jornada de completíssim bttsenderisme.

Baixant a Margalef; el sol molt avall i nosaltres molt amunt

Arribant a Margalef amb els últims rajos de sol del dia (sol rogenc... en aquest cas, vent)


dilluns, 8 de febrer de 2016

Al Ventolau en circular

Pala final del Ventolau

Distància: 13 km
Desnivell: 1300
Dificultat: mitjana-alta, BE/S3
Durada total: 6 h
Punt de sortida: Estació de Tavascan
Dia: dissabte 6

Ja hem pujat diverses vegades al Ventolau i per aquesta ocasió portàvem in mente una circular ascendint pel llom de la cabana de Crestius i baixant per una valleta una mica al sud de la Coma de Forn. Però com que aquest any la neu va cara (sembla que ara es començarà a arreglar el tema) i el llom està ben pelat, ens toca remuntar pel Barranc de la Coma del Forn fins a tocar del coll homònim; en general, es deixa fer bé però té dos o tres punts on el pendent es redreça més (p. ex. a l'estretament del barranc de la part baixa). Davant del Pic dels Tres Estanys flanquegem un estanyet deixant-lo a la nostra dreta i a continuació ens desviarem al nord per pujar la pala final del Ventolau. Fins a la base de la pala ens sorprèn la molta neu pols que hi ha a la part obaga del barranc; una neu pols tirant a pesadeta i molt finament encrostada mentre que la pala fina orientada al sud està dura com una pedra. El dia és radiant però tota l'estona ronda un tel de núvols que enteranyina el cel i que no permet transformar la neu; això i el vent in crescendo fa que es mantingui dura fins i tot quan baixem del cim, on no ens hi estem pas gaire ja que a dalt bufa de valent. Baixem la pala tirant de cantells i prement les dents perquè no ens saltin els empastaments. Al peu del Pic dels Tres Estanys el flanquegem per una neu crosta bastant desagraïda i a tocar del coll de la Coma del Forn ens hem de decidir si desfem camí i veure si es deixa esquiar la neu pols que hem foquejat o, en canvi, fem un flanqueig de 100m+ per anar a buscar una pala orientada al sud. Finalment ens decantem per aquesta segona opció, deixem a la dreta el coll de la Coma del Forn per on podríem pujar al pic del mateix nom i remutem còmodament per sortir al llom. Canviem de vessant però encara no podem esquiar perquè els primers 50 m estan molt pelats, però a continuació ja baixem per una neu definitivament endurida (ja ho teníem ben calculat, ja, però ens ha faltat una mica de solet i ha sobrat una mica de vent) fins a empalmar amb la ruta del Campirme (amb algun breu tram de crosta molt lletja, esquiable per als pesos lleugers però impossible per als que passem els 75 k); aquesta paleta sempre ens l'havíem mirat i realment està molt bé però en aquesta ocasió estava molt justeta de neu i això que és cota alta. Quan enllacem amb totes les traces que baixen de l'Estany de Mascarida esquiem per la banda obaga de la vall i ho fem prou bé per una neu pols com la de la pujada (lleugerament encrosta i una mica pesada ) que ens fa veure que potser l'opció bona era descendir per on havíem pujat. Per acabar sortim a les pistes de l'estació i perdem els darrers 300 m- còmodament. En definitiva una bona circular que demana condicions primaverals per gaudir-la.

Bona iniciativa de l'estació de Tavascan

Part baixa del barranc

Part central de la pujada

Pic dels Tres Estanys

Pala final del Ventolau

Al cim mirant al sud

Al cim mirant al Mont-roig

Baixant la pala

Flanqueig, darrere Coll de la Coma del Forn i Pic dels Tres Estanys

Passat el flanqueig baixant cap a les pistes que es veuen a baix al fons