Traductor

dimecres, 25 d’abril de 2018

Per fi podem tornar a foquejar: Asclades i Siscaró (AND)



Després de molts caps de setmana enredats per la méteo, finalment podem tornar a enganxar les foques als esquís. Amb tot, no semblen dies per estirar el braç que la màniga ja que s'espera caloreta i amb tanta neu com hi ha el risc d'allaus és alt. Per aquest motiu busquem destinacions conegudes i amb una bones orientacions entre oest i nord-oest perquè el temps no devori la neu ja des de primera hora, que és el que va passar amb els vessants que veien primer el sol.
Dissabte, com que no dormim a dalt i començarem una mica tard anem al pic d'Asclades. Ens toca caminar 400m+  abans no trobem la neu a la cota 1750. D'entrada ja veiem que el regel ha estat força pobre, però a la cota 2000 ja ha estat més efectiu. Fem cim i veiem motos de neu que vénen des de Claró; ja pensem que ens tornarà a passar el mateix que fa 4 anys, però al final no acaben de creuar, suposem perquè l'accés a la collada de Prat Primer ja està molt transformada i deuen de veure que, si s'hi posen, se la fotran per barret. Així, podem gaudir de les pales impol·lutes amb una boníssima neu primavera; llàstima que només són 500 m- que a partir de la cota 2000 la neu ja està molt delicada, per transformada, i a la cota 1850 ja carreguem els esquís fins a l'aparcament de la Comella.









Diumenge tirem cap a la Vall d'Incles. Condicions ideals: accés fins al darrer aparcament i neu des del cotxe. Molt bon regel nocturn malgrat que quan ens despertem al matí el cel està ben tapat. Així podem ascendir amb celeritat (excepte una petita "encigalada") fins a la Tosa de Siscaró. Descendim per una boníssima neu primavera, tret d'un breu tram a la part central a tocar del refugi.