Punt de sortida: pàrquing de Ransol (1.940m)
Desnivell: 800m
Dificultat: fàcil (S2)
Podríem dir que aquesta jornada d'esquí ha estat més aviat la neu qui ens ha suggerit el camí i el destí final. I és que el dèficit de neu existent al Pirineu, combinat amb el nostre modest nivell d'esquí, ens limita considerablement l'oferta. Així, un cop explorada l'eixuta sortida d'orientació sud, respecte a les previsions inicials (Pic de Ransol, Pic de la Pala d'en Jan), decidim apostar a cavall guanyador i ens encarem cap a l'oest, vers al prou concorregut Pic de la Serrera per la vall de Ransol.
Ens calcem els esquís uns 10 minuts després de l'aparcament i enfilem en lleuger ascens, inicialment paral.lels al riu Meners. Trobarem algun passatge un pèl delicat que superarem més o menys a prop del riu en funció de les condicions de la neu.
(Passant l'estretament del riu dels Meners; sembla més segur fer-lo per la part baixa -segons condicions, és clar-)
Guanyem desnivell superant diverses pales que, tot i ser bastant dretes, no són exposades. La neu, més aviat dura, ens convida a l'ús de les ganivetes, que no deixarem fins arribar a la collada de Meners. A aquesta cota, el coll i el llom que porta al Pic de la Serrera, es troba pràcticament pelat.
Nosaltres decidim plantar-nos al Cap de la Serrera (2.724m) i, des d'aquest indret, mirar de reüll i amb poques ganes, el cim de la Serrera (que vam fer des de Sorteny el dia anterior, amb més neu i segurament millors condicions, ja que avui el dia és més fred).
(Al cap de la Serrera -a la collada Meners-, amb el Pic de la Serrera al fons; pala sud a l'esquerra)
A les 12h inciem el descens amb la neu força endurida per la presència de núvols alts que impedeixen la desitjada transformació en neu primavera. A diferència del dia anterior, la millor neu la trobem a les parts obagues: una barreja de neu pols i compactada de molt bon esquiar, que ens planteja si no hauria estat més encertat buscar una orientació nord.
3 comentaris:
Bones activitats! I més en les condicions que tenim. Sembla que comença a nevar una mica... Salut!
Ens estem perseguint, diumenge passat al Coma del Forn, aquest al Sarrera.
Bones esquiades!
Hola,
realment ja és casualitat, ja... també pot ser que està sent una temporada de clàssics i la neu que tenim no dóna per gaire més. Si no anéssim tan "guarnits" potser ens reconeixeríem més sovint...
Que la deessa de les neus t'escolti Pep, perquè la cosa comença a estar molt justeta.
Bones esquiades!!
David
Publica un comentari a l'entrada