Als cims del Pinetó i la Roca Blanca en combinada (amb reflexió)

(d'esquerra a dreta, el Pinetó, la Roca Blanca i lo Tesó)

Dia: dissabte, 16 de juny de 2012
Distància: 28 km
Desnivell: 1400 m de positius i 1800 m de negatius.
Dificultat: mitjana-alta
Durada total: 6h
Punt d'inici: aparcament a l'entrada de Son (Pallars Sobirà), al qual es puja des d'Esterri d'Aneu.
Més informació per visitar la comarca: Pallars Sobirà.

(a Son)

Sortim des de Son primer planejant per asfalt cap a Jou però quan portem pocs quilòmetres l'abandonem per remuntar per una còmoda pista fins al refugi del Pla de la Font on arribarem després de superar 600 m de desnivell; volem ascendir una mica més amb la BTT però com que és perifèria del Parc d'Aigüestortes els guardes del refugi ens informen que la normativa no ho permet. Per aquest motiu deixem les bicis lligades al refugi i remuntem a peu per sender ben definit cap al Pic del Pinetó (2642m) el qual assolirem sense dificultats.

(Aigüestortes al fons)

Des d'aquí seguim la carena en direcció a la Roca Blanca (2688m) (curiós nom si observem el color rogenc de les pedres que la conforma) amb un tram final on caldrà fer ús de les mans en algunes ocasions per passar amb seguretat petits trams més aeris.

(imatges de la "cresta" fins a la Roca Blanca)

Des d'aquest punt, i segons el pla inicial, caldria baixar 120 m de desnivell cap al coll de Son i remuntar-ne 120 més fins al cim del Tèsol (o Tesó) (2700m) però com que anem amb horari de ministres (hem començat a pedalar a les 11 del matí) decidim guardar-nos-el per si en alguna ocasió ens vol rebre amb els esquís als peus (o fent una altra combinada però passant per les Planes de Son).

(el que queda fins al Tesó)

Desfem camí fins al refugi on ens tornem a canviar el calçat i ens preparem per baixar cap a Son.

(la Pica al fons)

(arribant al refugi del Pla de la Font)

El primer tram de descens són 200 m per sender dins la perifèria del Parc que en teoria estan prohibits a les bicis però com que al llibre del Xavi Agut (o a la revista Vèrtex en un article del mateix autor) fa passar-hi una ruta per aquell sender, doncs ens hi posem... i és que a més, segons el nostre parer, aquesta prohibició no té cap mena de lògica; algú ens dirà que provoquem erosió... sí, i és ben cert, si fa o no fa la mateixa que quan hi passem fent senderisme. Per aquesta regla de 3 caldria abolir la Carros de Foc!! Algú dirà que l'erosió és molt superior quan hi passem en BTT que quan ho fem a peu... això caldria demostrar-ho ja que l'adherència dels senderistes quan baixem per senders probablement és superior a quan hi passem en BTT (quan caminem frenem directament a terra mentre que a la BTT aquesta funció la fan els frens de la bici)... per no parlar de l'efecte dels pals de caminar... que fem, els prohibim també? Segur que hi ha alguna raó de pes que no sabem veure però és que quan observes que la bici té les mateixes limitacions que un cotxe, al final ja et puja la mosca al nas, perquè a veure si resultarà que a la ciutat la bici és un transport sostenible però a la muntanya és contaminant. Algú altre dirà que cadascú escombra cap a casa, és a dir, que només mirem per als nostres interessos i no és el cas, perquè a nosaltres ens sembla perfecte que es limiti l'accés dels vehicles motoritzats a la muntanya, encara que això ens impliqui fer aproximacions més llargues per pujar a cims perquè la pista està restringida al trànsit... però una bici, quin contaminant deixa? Tot plegat sembla tan ridícul que si seguim així al final haurem de posar catalitzadors al cul de les vaques per evitar els efectes del metà que emeten. I és que arriba un punt que estem pensant de començar a fer-nos insubmissos a aquestes lleis tan qüestionables, perquè si ho prohibim, prohibim-ho tot ja que, per exemple, al Lac Redon, a la Vall d'Aran, es van trobar partícules contaminants provinents dels vehicles i les indústries del país... doncs això, que es prohibeixi la circulació motoritzada a tota l'àrea metropolitana!!! Anem a l'arrel del problema i deixem-nos d'estigmatitzar 4 ciclistes (sí sí, 4, perquè som 4 els "matats" que ens posem amb les bicis als senders, si més no si ho comparem amb el nombre de practicants de senderisme). I que ningú oblidi que quan ens posem en BTT en un corriol som els més curosos de tots, si més no la majoria (evitem les derrapades, etc -així ho reclamem sempre des d'aquest bloc-), perquè som els primers interessats que no quedi cap rastre pel paratge per on hem passat amb la finalitat de conservar-lo al màxim... el deteriorament ens perjudica a tots!!!

Al que anàvem, baixem pel sender per enllaçar amb la pista que duu a les Planes de Son, però ben aviat l'abandonem per descendir per un corriol (marques grogues) que baixa uns 150 m de desnivell pel Clot Gran, fins enllaçar amb una pista secundària que ens porta ràpidament fins a la principal; ja només ens queda seguir-la còmodament direcció a Son que tenim davant nostre.

(arribant a Son)

Al poble de Son es produeix una escissió en el si Pass@muntanyes: un baixa el cotxe mentre que l'altre descendeix fins a Esterri pel PR que enllaça aquestes dues poblacions; un fantàstic corriol de 400 m de desnivell.

(baixant cap a Esterri)

La ruta és una adaptació del track del Xavier Agut que trobareu aquí.