Traductor

diumenge, 3 de juny de 2012

Sumant metres cap al Pic Negre... molts metres




Coneixeu algun lloc del Pirineu on es puguin remuntar en BTT 2000 m de desnivell "non stop"? A la Seu d'Urgell gaudeixen del privilegi de tenir, probablement, l'acumulació de desnivell més llarga de tot el Pirineu; l'objectiu és assolir, segurament, el pic ciclable més alt del Pirineu: el Pic Negre, cim fronterer entre Catalunya i Andorra. El planning que portem és remuntar des de la capital de l'Alt Urgell fins al Coll de Pimes (22 km al 6,5%) i des d'aquí fins al Pic Negre (4,5 km al 13%), en un tram explosiu on cal afinar la punteria amb la traça i tenir unes cames privilegiades per poder realitzar-lo íntegrament sobre la bici. En total, uns 26 km al 8% amb només 4 baixadetes de res (sempre per sota de la cinquantena de metres) però que caldrà esprémer al màxim a efectes de recuperació (tant física com d'articulacions). I si la pujada és d'afició, el descens no l'és menys ja que que cal comptar que més del 75% d'aquests 2000 m desnivell es perden per corriols o fora pistes espectaculars. En definitiva, un gran repte que nosaltres vam deixar inacabat aquest dissabte a causa de la méteo adversa.






Dia: dissabte 2 de juny.
Distància: 47 km.
Desnivell: 1950 m.
Dificultat: alta.
Durada total: 8 h.
Punt de sortida: davant de Cal Bescaran passat el barri de Sant Pere, direcció Puigcerdà des de la Seu.
Més informació per visitar la comarca: Alt Urgell.


Creuem la N-260 i comencem a remuntar còmodament per una pista que va a prop del Torrent de les Collades, on ara fa pocs dies es va produir una esllavissada que va provocar el tall de la carretera (fet i fet, el rastre encara és ben visible). El camí puja molt suaument i ens permet guanyar desnivell de manera còmoda amb  l'únic "perill" de la presència d'arnes durant una part del trajecte (indicat).


Durant uns quilòmetres creuarem un tram de bosc cremat recentment. I tot just superada la zona incendiada prendrem una pista que puja més fortament durant, aproximadament, un quilòmetre.


Amb tot, és un breu parèntesi, ja que fins al Coll de Pimes l'ascens és de molt bon fer, amb algunes breus baixades pel mig que ens permeten recuperar una mica.


A partir del citat coll, però, tot plegat s'anima, i molt; els núvols comencen a créixer amb força i el pendent de la pista també creix i també amb molta força: hi ha un quilòmetre al voltant del 25% que no dubtem a afrontar a peu (tot i que no és inviable fer-lo damunt la bici).


Com que el cel comença a remugar, i veiem que d'un moment a l'altre pot arrencar a ploure, deixem de banda el cim i descendim precipitadament al Torrent del Port Negre en un tram de 80 m de desnivell que haurem d'arrossegar la BTT fins a situar-nos a tocar de l'aigua on ja podrem muntar damunt la bici.


La baixada pel torrent es fa bàsicament pel marge dret globalment força ciclable excepte en els punts on s'encaixona més; probablement, sense la pressa derivada de la tempesta imminent, la ciclabilitat augmenti ja que es pot buscar amb major deteniment els millors passos.
A la cota 2000 enllacem amb una pista que resseguirem uns 300 m de desnivell fins empalmar amb l'antic camí de Bescaran, un fantàstic corriol d'uns 400 m de desnivell, en descens.


Superat Bescaran prenem el sender de la caminada popular La Seu - Bescaran; inicialment té uns 80 de pujada amb l'únic inconvenient que hi ha nombrosos filats de bestiar que ens obliguen a posar peu a terra. 


Però quan acabem la part d'ascens el corriol descendeix finament fins a Estamariu, amb un darrer tram més pedregós i exigent.


El cel cada vegada amenaça més i busquem una escapatòria per no entretenir-nos amb els puja i baixa de la caminada popular. Decidim abandonar el track i prendre un sender que sembla que ens tornarà més ràpid al cotxe; efectivament, el corriol baixa fàcilment fins al Torrent del Turó de la Guàrdia on aviat enllaça amb una pista que perd desnivell per la Serra de les Carboneres (els 250 m finals estan asfaltats).