Traductor

dijous, 22 de novembre de 2012

Corriols a la cara sud del Montsec de Meià



Distància: 35 km.
Desnivell: 800m+ i 1550m-
Dificultat: mitjana.
Ciclabilitat: 99%.
Durada: 6h.
Punt de sortida: Hostal Roig.
Punt d'arribada: Artesa de Segre.
Més informació per visitar la comarca: La Noguera i Pallars Jussà.
Dia de realització: dissabte 17.

Travessa per les cares nord i sud del Montsec de Meià (que no de Rúbies, tal com el van 'batejar' els franquistes durant la Guerra Civil) amb l'excel·lent companyia d'amics ciclistes vinguts d'arreu del país (gironins, solsonins, batarrencs i durrencs).

Comencem la ruta a l'Hostal Roig, enmig d'una sospitosa boira pixanera, remuntant l'obaga del Monstec de Meià que en aquesta època està ornamentada amb uns rics colors de tardor. Fins al Graó Ample són una mica més de 500m de desnivell a un percentatge moderat (7%) però per terreny pedregós. La idea inicial era pujar fins al sostre dels Montsecs, el Tossal de la Torreta, però les quatres gotes previstes a la majoria de méteo s'han transformat en una pluja insistent que ens va calant de debò... amb tot esperem que pari una mica i que la desviació de la previsió no sigui tan accentuada.


 (foto: E. Plana)

Arribats al Graó Ample, amb una darrera rampa demolidora, cal iniciar un breu tram de BTTsenderisme (uns 40 m de desnivell) fins a situar-nos a Lo Grau (1650 m) punt en el qual iniciem el descens pel corriol que baixa decididament per la cara sud del Montsec.

(Foto: E. Plana)

La primera part (gairebé 400 m-) arriba fins a la pista de Rúbies i és on hi ha els trams més aeris, tot i que l'espessa boira no ens permet fer-nos una idea real del pati; globalment és força assequible excepte en algun revolt i un petit passatge molt pedregós. Amb tot, aquest terreny ens permet descendir amb certa seguretat malgrat la mullena d'una pluja que ja veiem clar que no seran 4 gotes ni molt menys boira pixanera com ens intentàvem convèncer al principi.




La segona part de sender (uns 300 m-), un cop creuada la pista de Rúbies, també són de bona progressió si no ens fa res esbarallar-nos amb les pedres i, en el nostres cas, amb l'escassa visibilitat.


Arribarem a Santa Maria de Meià baixant per una ràpida pista (250 m-). Des d'aquest petita població, on els vilatans ens esguarden amb una mirada mofeta (i amb raó!!), ens encarem cap a Gàrzola per pistes fangoses. Superat Gàrzola fem un tram de 3 km de carretera per empalmar amb la pista que puja fins al cap de la Serra Grossa (200m+) on tenim la sort de trobar uns bons rovellons que alleugereixen les penes de tanta estona sota la pluja, i ara sobre el fang.



Des del cap de la Serra Grossa ja només ens queda descendir (excepte 50 m+) per senders fàcils o pistes mig encorriolades però que resulten molt empastifoses i ens decora de marró de dalt a baix. En total descendim 300 m- per arribar a prop de Baldomar des d'on prenem la solució més fàcil que és agafar la carretera (3 km) que duu directe a Artesa de Segre.